Recurs interactiu · Unitat 11

El multiplicador de la despesa pública

Mou la propensió marginal a consumir i comprova quant acaba variant la renda quan l'Estat gasta un euro més. Inclou l'efecte dels impostos i de les importacions.

Tornar a la Unitat 11: Polítiques econòmiques: fiscal i monetària

Multiplicador de la despesa (k)5Cada euro de despesa autònoma genera 5 € de renda.
Variació de la renda d'equilibri (ΔY)+500 mil. €
Injecció inicial (ΔGasto)+100 mil. €
Efecte net (ΔY − ΔGasto)+400 mil. €
12345678ΔYRondes de despesaDespesa induïda per ronda

La injecció inicial (ronda 1) genera rondes decreixents de consum induït. La seua suma convergix a la variació total de la renda ΔY (línia discontínua).

Com es calcula

Multiplicador = 1 / (1 − PMC) = 1 / (1 − 0,8) = 5

Variació de la renda = k · ΔGasto = 5 · 100 = 500 mil. €

La injecció inicial posa en marxa rondes successives de consum induït: cada ronda reinjecta el 80 % de la renda de l'anterior. La suma de totes les rondes convergix a ΔY.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • A la Unitat 11, en passar de «la política fiscal expansiva augmenta la renda» a quant l’augmenta i per què.
  • Per a explicar per què la mateixa despesa té efectes molt diferents en economies diferents.
  • En comentar un pla d’inversió pública real i la xifra d’impacte que anuncia.

Què cal tindre en compte

  • La clau és la propensió marginal a consumir. Com major siga la part de cada euro extra que es gasta en compte d’estalviar-se, més voltes fan els diners i major és el multiplicador.
  • Els impostos i les importacions el frenen. Són filtracions: cada euro que ix cap a Hisenda o cap a l’exterior no torna a la ronda següent. Per això una economia molt oberta té un multiplicador menor.
  • El multiplicador no és una màquina de crear riquesa: descriu l’efecte sobre la renda d’una variació de la despesa en una economia amb recursos ociosos. Amb l’economia a plena capacitat, l’efecte es trasllada més a preus que a producció, i convé dir-ho.
  • La xifra que ix és un orde de magnitud, no una predicció. Els multiplicadors estimats empíricament varien molt segons el moment del cicle i el tipus de despesa.

Per a portar-la a classe

Fes primer la ronda a mà a la pissarra amb tres o quatre passos —100 € de despesa, 80 € de consum, 64 €…— fins que es veja la sèrie. Només llavors ensenya la calculadora: així el número deixa de ser una fórmula màgica i passa a ser la suma d’una cosa que ja han vist. Després puja el tipus impositiu i que expliquen per què el resultat s’encongix.