Plantejament
En la unitat heu vist que un càrtel és un monopoli disfressat: diverses empreses que acorden comportar-se com una sola per a cobrar més. Este cas té una volta de rosca que sol descol·locar, i per això l’hem triat. Ací les empreses no es van posar d’acord per a cobrar més car, sinó per a pagar més barat. Les víctimes no van ser els clients del supermercat: van ser els ramaders que munyen les vaques a les cinc del matí.
El vostre grup llegirà el resum de l’expedient, identificarà les peces que ja coneixeu (mercat, nombre d’empreses, qui fixa el preu, qui paga la diferència) i decidirà si la multa va ser suficient. No cal saber de llet: cal saber de mercats.
El cas, en dades
Al març de 2015 la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia va resoldre l’expedient S/0425/12 i va imposar multes per al voltant de 88 milions d’euros a huit indústries làcties i dues associacions del sector. La resolució va donar per acreditat que, durant anys, eixes empreses havien intercanviat informació confidencial i s’havien coordinat sobre el preu que pagaven als ramaders per la llet crua i sobre el repartiment dels proveïdors, de manera que un ramader que volia canviar de comprador es trobava amb la mateixa oferta a la porta del costat. Diverses de les sancionades van recórrer després davant dels tribunals, com passa quasi sempre en estos expedients.
Per a situar-ho: en aquells anys els ramaders cobraven al voltant de 0,30 € per litre, una xifra que les organitzacions agràries denunciaven com a inferior al seu cost de producció, i hi va haver tractorades i abocaments de llet a les portes de les fàbriques. Espanya produïx al voltant de 7 milions de tones de llet de vaca a l’any (MAPA).
La llei que va aplicar la CNMC és la Ley 15/2007 de Defensa de la Competencia, que permet multar fins al 10 % de la facturació anual de l’empresa infractora i oferix un programa de clemència: la primera empresa del càrtel que ho confessa i aporta proves es lliura de la multa.
Font: CNMC, resolució de l’expedient S/0425/12 i nota de premsa de març de 2015; MAPA, estadístiques del sector lacti; Ley 15/2007, BOE núm. 159.
Objectius didàctics
- Reconéixer un càrtel i descriure’n el funcionament amb el vocabulari de la unitat.
- Identificar qui es beneficia i qui paga quan un mercat deixa de ser competitiu.
- Explicar per què un acord entre compradors perjudica el venedor igual que un entre venedors perjudica el client.
- Valorar el paper de la CNMC i el sentit del programa de clemència.
Passos (sessió de 50 min)
- Lectura individual (8 min). Cada persona llig la fitxa i subratlla tres dades: quantes empreses, quants diners i què es pactava exactament.
- Les quatre preguntes del mercat (12 min). En grup, empleneu la taula: què es compra i es ven, qui demanda, qui oferix i qui tenia poder per a fixar el preu.
- El càlcul (10 min). Responeu a la pregunta 5 amb la calculadora. Quan isca el número, deixeu-lo escrit en gran damunt de la taula.
- La deliberació (12 min). Cada grup decidix si 88 milions d’euros són molt o poc i prepara una frase per a defendre-ho davant de la classe.
- Posada en comú i tancament (8 min). Dos grups exposen. El professorat tanca amb la pregunta del programa de clemència: per què funciona una norma que perdona el primer que confessa?
Preguntes d’anàlisi
- Quin és el mercat del cas? Identifiqueu el bé, qui el demanda i qui l’oferix.
- En la classificació de la unitat, a quina estructura de mercat s’assemblava este mercat pel costat dels compradors? I per què l’acord el convertia pràcticament en un monopoli, encara que al revés?
- Per què un ramader no podia simplement vendre la seua llet a una altra empresa?
- Qui va pagar el sobrecost: el consumidor del supermercat, el ramader o tots dos? Raoneu-ho.
- Si el pacte haguera rebaixat només un cèntim per litre, quants diners a l’any van deixar de cobrar els ramaders en conjunt? I en cinc anys? (Pista: 1 litre pesa aproximadament 1 kg.)
- Compareu eixe resultat amb els 88 milions de la multa. Creieu que sancionar així dissuadix? Què hi afegiríeu vosaltres?
- El programa de clemència perdona qui confessa primer. Per què això trenca un càrtel? Relacioneu-ho amb la desconfiança entre empreses que es vigilen.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Identificació del mercat | Distingix bé oferents, demandants i bé intercanviat | 25 % |
| Ús del vocabulari | Empra càrtel, oligopoli, poder de mercat i competència amb precisió | 25 % |
| Càlcul del dany | Resol la pregunta 5 i la interpreta | 25 % |
| Deliberació final | Argumenta sobre la sanció amb dades, no amb impressions | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: treballar només les preguntes 1, 4 i 5, amb la taula del mercat ja començada.
- Per a qui va sobrat: buscar a cnmc.es un altre expedient sancionador dels últims anys (obres públiques, mudances, assegurances, paper) i emplenar la mateixa fitxa amb les seues dades: mercat, empreses, multa i qui va pagar. Una diapositiva per grup.
- Versió curta (25 min): lectura, preguntes 1 a 4 i tancament.
- Connexió amb la dinàmica del càrtel:
/dinamicas/mercats-preus/03-cartel/reproduïx a classe la temptació de trair el pacte. Després de jugar-la, este cas es llig d’una altra manera.