Plantejament
A l’octubre de 2024, els països de la Unió Europea van votar si posaven un aranzel addicional als cotxes elèctrics fabricats a la Xina. Va eixir que sí, però pels pèls: deu països a favor, cinc en contra (entre ells Alemanya, la major potència automobilística d’Europa) i dotze abstencions, Espanya inclosa. Poques vegades es veu tan bé que un aranzel no és una qüestió tècnica, sinó un repartiment de guanyadors i perdedors.
La vostra classe repetirà eixa votació. Dos equips i una moció concreta que cal defensar o tombar, amb una regla: cada argument s’ha de recolzar en una dada del dossier o en una que porteu vosaltres amb la seua font.
I hi ha un gir: la resposta xinesa no va caure sobre els cotxes alemanys, sinó sobre el pernil i la carn de porc espanyols.
La moció
«La Unió Europea ha de mantindre els aranzels addicionals als vehicles elèctrics fabricats a la Xina.»
El dossier (dades comunes per als dos equips)
| Dada | Xifra | Font |
|---|---|---|
| Aranzel general de la UE a un cotxe importat | 10 % | Aranzel Duaner Comú |
| Drets compensatoris addicionals als elèctrics xinesos, des d’octubre de 2024 | entre el 7,8 % i el 35,3 %, segons el fabricant, durant cinc anys | Comissió Europea, investigació antisubvencions |
| Votació al Consell | 10 a favor, 5 en contra, 12 abstencions (Espanya s’hi va abstindre) | Consell de la UE, octubre de 2024 |
| Ocupació vinculada a l’automòbil a la UE | al voltant de 13 milions de persones | ACEA |
| Quota de mercat de les marques xineses d’elèctrics a la UE | entorn del 3-4 % en 2023, creixent | ACEA i dades de matriculacions |
| Resposta xinesa | investigació antidúmping sobre el porcí europeu, oberta al juny de 2024 | Ministeri de Comerç de la Xina |
| Posició d’Espanya en eixe sector | primer exportador de carn de porc de la UE i principal proveïdor europeu del mercat xinés | Ministerio de Agricultura, 2024 |
| Precedent dels panells solars | la UE va aplicar aranzels entre 2013 i 2018; hui fabrica una part mínima dels mòduls del món | Comissió Europea, IEA |
Càlcul obligatori abans del debat. Calculeu el preu d’entrada d’un elèctric xinés que s’exporta a 25.000 € amb l’aranzel del 10 % i amb un 30 % total, i compareu-lo amb un model europeu de 33.000 €. Els dos equips han d’usar eixe número a l’obertura.
Objectius didàctics
- Construir arguments econòmics recolzats en dades amb font.
- Identificar guanyadors i perdedors d’un aranzel dins de cada país.
- Reconéixer l’efecte de les represàlies comercials sobre sectors aliens al conflicte.
- Escoltar, refutar i matisar en un format reglat.
Argumentari de l’equip A (a favor de mantindre els aranzels)
- Competència deslleial, no competència. La investigació de la Comissió va concloure que hi ha subvencions públiques; competir contra un Estat no és competir contra una empresa.
- El precedent solar. Europa va deixar caure la seua indústria de panells i hui depén quasi per complet d’un sol país. Repetir-ho amb el cotxe seria perdre el sector industrial més gran del continent.
- Tretze milions d’ocupacions. No són accionistes: són cadenes de muntatge, tallers i proveïdors, molts en comarques on no hi ha cap altra cosa.
- Autonomia estratègica. Dependre d’un proveïdor llunyà per a la mobilitat és el mateix que va passar amb les mascaretes en 2020 i amb els xips en 2021.
- És temporal i calibrat. Cinc anys i distint per a cada fabricant, no un mur. Dóna temps per a adaptar-se, que és l’argument clàssic de la indústria naixent.
Argumentari de l’equip B (en contra de mantindre’ls)
- El paga el comprador europeu. Els estudis sobre els aranzels de 2018-2019 mostren que el cost acaba en el preu final. Amb el càlcul del dossier, 5.000 € més per cotxe.
- Contradiu l’objectiu climàtic. La UE vol que se substituïsquen els cotxes de combustió; encarir l’elèctric barat retarda justament això.
- La represàlia la paguen uns altres. La Xina va respondre apuntant al porcí europeu, i Espanya és el primer exportador. Els ramaders de Lleida o de Múrcia no fabriquen cotxes.
- Protegir no és millorar. Un sector protegit té menys incentius per a abaixar costos; la indústria europea porta anys retardant el seu model elèctric assequible.
- Les guerres comercials escalen. Cada aranzel en crida un altre i l’arbitratge de l’OMC porta anys bloquejat.
Passos
Sessió 1 — preparació (50 min). Sorteig d’equips (10 min). Lectura del dossier i càlcul obligatori (15 min). Cada equip tria els seus quatre arguments més forts, busca una dada amb font i prepara dues refutacions (20 min). Es trien tres portaveus i un jurat de quatre persones que no debat (5 min).
Sessió 2 — debat (50 min).
- Obertura (4 + 4 min). Un portaveu per equip, amb el càlcul del dossier dins.
- Arguments (6 + 6 min). Dos arguments per equip, un per portaveu.
- Refutació creuada (5 + 5 min). Només es pot refutar el que l’altra part haja dit.
- Preguntes del jurat (8 min). Dues preguntes a cada equip, amb un minut per a respondre.
- Tancament (3 + 3 min). Sense dades noves.
- Votació i valoració (6 min). El jurat vota amb la rúbrica i explica la seua decisió en tres frases.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Ús de dades | Cada argument recolzat en una xifra amb font, inclòs el càlcul obligatori | 30 % |
| Qualitat argumental | Distingix guanyadors i perdedors i no cau en generalitats | 25 % |
| Refutació | Respon al que ha dit l’altra part, no al que li hauria agradat sentir | 25 % |
| Forma | Temps, torns, to i claredat | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: repartir els argumentaris ja assignats per portaveu i suprimir la refutació creuada.
- Per a qui va sobrat: afegir un tercer equip, la delegació xinesa, que defensa la seua posició i anuncia la represàlia a mitjan debat. Canvia per complet el final.
- Vot doble: que el jurat vote abans i després del debat i es compare. Canviar d’opinió amb dades també s’avalua.
- Connexió amb la Unitat 3: dibuixeu el mercat del cotxe elèctric abans i després de l’aranzel i assenyaleu qui es queda amb què.