Quan usar-la
- En treballar el consum informat en la Unitat 5, perquè «comparar preus» deixe de ser un consell i passe a ser un compte.
- Abans de parlar de drets del consumidor: cal vore primer quina informació fa falta per a decidir bé.
- Per a desmuntar la quota mensual com a argument de venda, que és la tècnica més comuna i la que més diners costa.
- Amb un catàleg real a la mà —d’una botiga d’electrònica, d’un supermercat— funciona millor que amb dades inventades.
Què cal tindre en compte
- El format gran no sempre ix millor. Quan no ix, la diferència és xicoteta per compra i gran a final de mes, que és exactament on deixa de vore’s.
- Per a comparar per unitat, la unitat ha de ser la mateixa en totes les files. Grams amb grams, mil·lilitres amb mil·lilitres.
- La TAE és major que el percentatge de recàrrec. Un 10 % de més pagat en dotze quotes és una TAE prou superior al 10 %, perquè els diners es van tornant mes a mes i mai es deu el total durant tot l’any. Eixa és la part que més costa vore i la més important.
- Allargar el termini abarateix la quota i encarix el total. És la comparació que convé fer a classe amb les mateixes dades.
- Hi ha ajornaments que no cobren res: les quotes sumen exactament el preu. Saber reconéixer-los és tan útil com saber detectar els cars.
- Les tres xifres que decidixen són el total pagat, el que et cobren de més i la TAE. Cap sol aparéixer al cartell, i per llei te les han de donar abans de signar.
Per a portar-la a classe
Repartix fotos de prestatgeries de supermercat i demana el preu per unitat de tres formats del mateix producte abans d’usar la ferramenta. Després l’ajornament: ensenya una oferta real de «12 quotes sense interessos» i una altra de «només 25 € al mes» i que calculen quina és quina. El silenci que seguix al segon càlcul és la classe.