Quan usar-la
- A la Unitat 6, en formar els equips del projecte: cinc minuts ací estalvien tres setmanes de retrets després.
- Quan un grup porte temps encallat i ningú no sàpiga per què: quasi sempre hi ha un paper que no està ocupant ningú.
- Abans de repartir tasques, perquè el repartiment isca d’alguna cosa i no de qui parla primer.
Què cal tindre en compte
- No és el qüestionari oficial de Belbin, que és un instrument amb llicència. Són frases de comportament escrites per a classe amb els mateixos noms de paper que fa servir la unitat. Convé dir-ho, perquè l’alumnat tendix a prendre’s qualsevol qüestionari com un veredicte.
- Els papers no són tipus de persona: són coses que cal fer. La mateixa persona ocupa papers diferents en equips diferents. En un grup de tres hi ha sis papers a repartir, així que tots en faran més d’un.
- El buit importa més que el perfil. Un equip amb tres persones plenes d’idees i cap que tanque lliuraments és el que arriba tard a tot, i això es veu a la taula abans que passe.
- Un perfil repartit no és pitjor que un de marcat. La ferramenta diu «sense paper dominant» en compte d’inventar-se’n un, precisament per a no forçar una etiqueta on no n’hi ha.
- Això no substituïx parlar. És l’excusa per a tindre la conversa de qui s’ocupa de què, que quasi mai no es té fins que alguna cosa falla.
Per a portar-la a classe
Que cada equip l’ompli abans de repartir tasques i que, en vore els buits, decidisquen en veu alta qui els cobrirà encara que no siga el seu. Escriu-ho a l’acta del grup. Quan tres setmanes després alguna cosa no estiga feta, la conversa ja no és «tu no has fet res», sinó «vam quedar que això ho portaves tu». És una diferència enorme.