Quan usar-la
- A la Unitat 2, en arribar al pensament divergent i al brainstorming: és la ferramenta que fa visible la diferència entre obrir i tancar.
- Quan un grup es quede encallat amb una sola idea que no acaba de funcionar. Quasi sempre no és que la idea siga roïna: és que no n’hi ha cap altra amb què comparar-la.
- Abans de qualsevol projecte del curs, perquè la idea triada siga la millor de dotze i no la primera que es va dir.
Què cal tindre en compte
- La ferramenta impedix puntuar fins que hi ha almenys dotze idees des de quatre angles. No és un caprici: jutjar mentres es generen idees reduïx dràsticament quantes n’ixen, perquè la gent deixa de proposar el rar. I el rar és on solen estar les bones.
- El primer «això no funcionarà» d’una sessió és el que la mata. Quan aparega —i apareixerà—, assenyala la pantalla en compte de discutir: encara no toca.
- Una idea roïna a la fase d’obertura és útil, perquè és la que fa que algú pense la següent. Val la pena dir-ho abans de començar.
- Els set angles existixen per a traure la gent de la seua zona còmoda. Si algú porta huit idees i totes són de «modificar», el problema no és la falta de creativitat: és la falta d’angles.
- L’índex de potencial entre esforç ordena, no decidix. Una idea difícil pot ser la correcta si és l’única que resol el problema de veritat.
Per a portar-la a classe
Cronometra la fase d’obertura: set minuts, sense jutjar res, amb l’única regla que cal tocar els set angles. Després pareu, respireu i només llavors puntueu. La diferència amb una pluja d’idees normal es nota en el nombre d’idees que sobreviuen a la primera volta, i es veu a la pantalla sense que calga explicar-la.