Plantejament
Un organigrama no és un adorn del tema: és la resposta a una pregunta molt concreta —qui decidix què i qui respon davant de qui— i eixa resposta canvia quan l’empresa canvia de grandària.
Amb cinc persones no en fa falta cap: tot el món parla amb tot el món. Amb dues-centes, l’absència d’estructura no significa llibertat, significa que ningú sap a qui preguntar. Entre eixos dos extrems hi ha decisions de disseny que tenen conseqüències molt reals sobre el cost, la velocitat i la qualitat del que ix per la porta.
El vostre grup tria una empresa —real o inventada, però amb activitat concreta— i dibuixa el seu organigrama en tres moments.
Els tres moments
| Moment | Plantilla | La pregunta que cal resoldre |
|---|---|---|
| Acte 1 | 5 persones | Qui fa què quan tots fan de tot? |
| Acte 2 | 30 persones | Quin criteri usem per a agrupar: funció, producte, client, zona? |
| Acte 3 | 200 persones, 3 ciutats | Com evitem que la direcció es convertisca en un coll d’ampolla? |
En cada acte, a més del dibuix, el grup entrega tres línies dient quin problema concret de l’etapa anterior resol eixa estructura nova i quin problema nou crea. Tota estructura en crea un: si no trobeu quin, no heu mirat bé.
Objectius didàctics
- Representar una estructura organitzativa amb els convenis habituals d’un organigrama.
- Aplicar criteris de departamentalització distints i justificar-ne l’elecció.
- Relacionar grandària de l’empresa amb necessitat de formalització i de delegació.
- Identificar les disfuncions que genera cada disseny organitzatiu.
Passos
Sessió 1 — Els tres organigrames (55 min)
- Elecció i activitat (10 min). Trieu l’empresa i escriviu en una línia què fa exactament. Sense eixa línia, els tres organigrames ixen genèrics.
- Acte 1 (10 min). Cinc persones. Repartiu les funcions essencials. Quasi segur que algú n’acumula tres.
- Acte 2 (15 min). Trenta persones. Trieu un criteri de departamentalització i apliqueu-lo. Anoteu els altres criteris que vau descartar.
- Acte 3 (20 min). Dues-centes persones en tres ciutats. Ací quasi tots els grups acaben en una estructura mixta, i és la resposta correcta: decidiu què es centralitza i què no.
Sessió 2 — Acabar i exposar (55 min)
- Producció final (25 min). Els tres organigrames a la mateixa làmina, amb les tres justificacions.
- Exposició (20 min). Tres minuts per grup: el salt de l’acte 1 al 2 i el del 2 al 3. No cal descriure les caixes, cal explicar els salts.
- Tancament (10 min). Es comparen els criteris de departamentalització triats pels distints grups i es discutix quin encaixa millor amb cada tipus d’activitat.
Preguntes d’anàlisi
- A l’acte 1, quina funció vos ha costat més assignar? Per què eixa i no una altra?
- Quin criteri de departamentalització vau triar a l’acte 2? Si n’hagéreu triat un altre, què hauria canviat en el dia a dia d’un empleat?
- L’àmbit de control —quantes persones depenen d’un mateix responsable— és la xifra que més discutix tot el món. Quin és el vostre a l’acte 3? Què passa si el pugeu molt? I si el baixeu?
- On està al vostre acte 3 el staff de suport (assessoria jurídica, qualitat, prevenció)? Per què ahí i no a la línia jeràrquica?
- La vostra estructura de l’acte 3, de què es queixa un empleat de la ciutat més menuda?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Correcció tècnica | Organigrames ben construïts, amb jerarquia i staff diferenciats | 30 % |
| Justificació | Les tres explicacions diuen què resol i què trenca cada canvi | 30 % |
| Coherència | Els tres actes són reconeixiblement la mateixa empresa | 20 % |
| Comunicació | Làmina llegible i exposició centrada en els salts | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: treballar només els actes 1 i 2, amb el criteri de departamentalització ja donat.
- Per a qui va sobrat: afegir un quart acte amb estructura matricial i discutir-ne el problema clàssic —la doble dependència jeràrquica— amb un exemple concret de conflicte.
- Amb empresa real: buscar l’organigrama publicat d’una empresa gran (sol estar a la seua memòria anual o al seu web de govern corporatiu) i comparar-lo amb l’acte 3.
- De cara a la prova: els enunciats d’organització solen demanar identificar el tipus d’estructura i valorar-ne avantatges i inconvenients en un cas donat. Haver dibuixat els tres salts fa que eixa valoració isca sola.