Plantejament
Les tècniques de creativitat es practiquen quasi sempre sobre casos llunyans: una app, una startup, una empresa d’un altre país. El problema és que sobre un cas llunyà qualsevol idea pareix bona, perquè ningú la pot comprovar.
Ací el cas és de la cantonada de baix. El vostre grup tria un negoci real del barri —una papereria, una perruqueria, un bar, un taller, una botiga de roba— i li fa el que es fa a un client de veres: primer entendre com funciona, després assenyalar on fa mal i només llavors proposar.
L’ordre importa. Proposar abans d’entendre és el que fa que el 90 % de les idees d’aula no servisquen per a res.
Objectius didàctics
- Reconstruir el model de negoci d’una empresa real a partir d’observació directa.
- Diagnosticar quin bloc del canvas concentra la debilitat del model.
- Generar alternatives amb tècniques de creativitat estructurada, no per ocurrència.
- Presentar una proposta a un destinatari no expert.
Passos
Sessió 1 — Entendre i diagnosticar (55 min)
- Elecció i observació prèvia (fora de l’aula). Cada grup tria el seu negoci, el fotografia, anota horaris, preus aproximats i tipus de clientela, i si és possible parla cinc minuts amb qui atén.
- Canvas actual (25 min). Ompliu la plantilla amb el model tal com és hui. Està prohibit escriure ací el que hauria de ser: eixe és l’error més comú d’esta activitat.
- El bloc que fa mal (15 min). Assenyaleu un sol bloc com a punt dèbil principal i justifiqueu-lo en tres línies amb el que heu observat. Pocs segments de client? Una proposta de valor que no es distingix de la del local del davant? Costos fixos desproporcionats per a les hores mortes?
- Divergència guiada (15 min). Apliqueu SCAMPER només al bloc assenyalat. Quinze minuts generant, sense jutjar res.
Sessió 2 — Proposar i presentar (55 min)
- Tres models (25 min). Quedeu-vos amb tres alternatives i descriviu cada una en un canvas abreujat: què canvia, què arrossega eixe canvi i què es manté igual.
- La làmina (20 min). Una sola làmina amb el model actual, el bloc assenyalat i les tres propostes. Regla dura: s’ha d’entendre sense que vosaltres l’expliqueu, perquè el destinatari és l’amo del negoci, no el professor.
- Exposició (10 min). Dos minuts per grup. Només el diagnòstic i la proposta que més defendríeu.
Preguntes d’anàlisi
- Quin bloc vau assenyalar i quina evidència observada vos hi va portar? Va ser una observació o una suposició?
- Canviar un bloc n’arrossega altres. Per a la vostra proposta favorita, nomeneu dos blocs que també s’haurien de moure.
- Quina de les vostres tres propostes és la més fàcil de provar la setmana que ve amb pocs diners? Eixa, i no la més brillant, sol ser la bona.
- Què li diria l’amo a la vostra proposta? Anticipeu la seua objecció més raonable i responeu-la.
- Una de les tres idees segurament ja se li va ocórrer a ell i la va descartar. Quina i per quin motiu?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Canvas actual | Reconstruïx el model real amb observació, sense idealitzar-lo | 30 % |
| Diagnòstic | Assenyala un bloc i el justifica amb evidència | 25 % |
| Propostes | Tres alternatives plausibles, amb els seus arrossegaments identificats | 25 % |
| Làmina | S’entén sense explicació oral i va dirigida al destinatari | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: donar el canvas actual ja omplit d’un negoci conegut per tots i treballar només del pas 3 en avant.
- Amb entrevista real: concertar deu minuts amb la persona que regenta el negoci i validar-hi el canvas abans de proposar. Canvia completament la qualitat del diagnòstic.
- Per a qui va sobrat: estimar l’impacte de la proposta favorita sobre ingressos i costos, encara que siga amb supòsits grossos i declarats.
- De cara a la prova: els enunciats de creativitat i innovació solen demanar aplicar una tècnica concreta a un cas donat. Haver-la aplicada sobre un negoci real fa que la resposta isca amb exemples propis, que és el que distingix una nota alta.