Quan usar-la
- En presentar els comptes anuals en la Unitat 10, perquè el compte de resultats deixe de ser una llista i es llija com una cascada.
- Per a distingir d’una vegada quin escaló mesura l’activitat i quin mesura el finançament.
- Abans de les ràtios de la Unitat 11: el BAII i el resultat de l’exercici que allí s’usen ixen d’ací.
- Al projecte d’empresa, per a presentar una previsió de resultats amb els cinc nivells i no només amb el benefici final.
Què cal tindre en compte
- Cada escaló respon a una pregunta distinta. El marge brut diu si el producte deixa alguna cosa; l’EBITDA, si l’activitat se sosté; el BAII, si se sosté comptant el desgast de l’immobilitzat; el BAI, si aguanta a més el deute que s’ha demanat.
- Dues empreses idèntiques amb finançament distint tenen el mateix BAII i distint BAI. Eixa diferència és exactament la factura del deute, i per això el BAII és el resultat que s’usa per a comparar negocis.
- Es pot tindre EBITDA positiu i pèrdues al final: amortització i interessos ho expliquen. L’exemple de «bon negoci, mal finançament» està preparat per a vore-ho.
- Els percentatges sobre vendes són el que permet comparar empreses de grandàries distintes, i el que convertix el compte en un diagnòstic en lloc d’en una suma.
- Ací no s’aplica impost sobre una pèrdua. A la realitat eixa pèrdua pot compensar-se amb beneficis d’exercicis posteriors, així que la xifra d’una empresa real pot no coincidir.
- Este resultat no són diners al compte: una venda a crèdit ja està comptada i l’amortització resta sense que isca un euro. Per a la caixa cal la previsió de tresoreria de la Unitat 12.
Per a portar-la a classe
Projecta l’exemple amb benefici i demana que expliquen, escaló a escaló, on se’n va cada euro de venda. Després canvia només les despeses financeres i que diguen quins escalons s’han mogut i quins no: qui sàpia respondre que el BAII no es mou ha entés la unitat sencera.