Quan usar-la
- A la Unitat 2, en arribar als criteris d’elecció de forma jurídica: la taula ordena el que la llei fixa i la calculadora resol el que depén del benefici.
- Per a respondre la pregunta que sempre ix a classe: «i què paga menys impostos?». La resposta honesta és «depén de quant guanyes», i ací es veu on és el tall.
- En preparar un cas pràctic de creació d’empresa, abans de justificar la forma triada al document del projecte.
Què cal tindre en compte
- El tipus de l’Impost de Societats és una dada que s’introduïx, no una constant de la ferramenta. El tipus general i els règims reduïts per a entitats de reduïda dimensió canvien d’un exercici a un altre, i la calculadora no els dona per sabuts: cal consultar-los a l’Agència Tributària abans de fer servir el número fora de classe.
- La comparació fiscal fa servir l’escala estatal de l’IRPF i només això: no inclou la meitat autonòmica, ni la quota d’autònoms, ni el sou que un soci es pot cobrar de la seua pròpia societat, ni el cost de constituir i mantindre la societat. Amb tot això el punt de tall real es mou.
- La responsabilitat decidix més que la fiscalitat. Convé insistir-hi: si l’activitat pot generar un deute o un dany major que el que s’ha aportat —local obert al públic, manipulació d’aliments, personal contractat—, limitar la responsabilitat pesa més que qualsevol diferència de tipus.
- El capital mínim d’una S.L. és d’1 € des de la Llei 18/2022, però per davall de 3.000 € hi ha obligació de dotar reserva i una responsabilitat afegida dels socis. Un «1 €» sense més es queda curt en un examen.
- La corba ensenya una cosa que s’explica malament amb paraules: el tipus mitjà de l’IRPF puja amb el benefici i el tipus fix no. Ahí està tot el mecanisme.
Per a portar-la a classe
Posa un benefici de 20.000 € i pregunta què convé; després puja’l a 150.000 € i torna a preguntar. Amb la mateixa pantalla i dos números, la resposta canvia de forma. Acaba abaixant el benefici a 8.000 € i preguntant si, amb eixa xifra, la decisió s’hauria de prendre mirant impostos. No: s’hauria de prendre mirant el risc.