Quan usar-lo
- A la Unitat 5, com a primera ferramenta del disseny creatiu: el mapa d’empatia és literalment el punt de partida del capítol, abans de la ideació i del visual thinking.
- Abans d’iterar el Business Model Canvas de la Unitat 4: si el segment de clients no està entés, tot el que es construïsca damunt se sosté malament.
- En tornar de fer entrevistes d’usuari, per a ordenar el que s’ha escoltat en compte de quedar-se amb la impressió general.
Què cal tindre en compte
- Un mapa d’empatia descriu una persona, no un públic objectiu. Tan bon punt es convertix en «els jóvens de 18 a 25», deixa de servir per a decidir res. La ferramenta demana nom i situació i avisa si no n’hi ha.
- L’error més comú no és deixar zones buides: és omplir les observables i oblidar les dues importants. Què veu, què sent i què diu i fa s’omplin sols perquè són fàcils; què li fa mal i què voldria aconseguir costen, i són justament d’on ix la proposta de valor. La ferramenta ho detecta i ho diu.
- L’altre error és descriure el producte en compte de la persona. Si en alguna casella apareix el mateix projecte, eixa observació sobra: el mapa es fa abans de la solució i sense ella.
- Un mapa d’empatia s’ompli amb el que s’ha escoltat, no amb el que se suposa. Val la pena marcar d’un altre color el que no està comprovat, perquè en un projecte d’aula la majoria de les caselles comencen sent suposicions i convé que es veja.
- Connecta amb el neuromàrqueting de la unitat: bona part del que decidix una compra està a la zona de «què pensa i sent», que és la que la persona no diu en veu alta i per això no apareix en una enquesta.
Per a portar-lo a classe
Repartix un mapa omplit només amb les zones observables i pregunta quina proposta de valor se’n pot traure. La resposta és cap, i es veu en trenta segons. Després que cada equip complete les dues zones que falten amb el que haja escoltat de veritat, i que escriga la proposta de valor en una frase. Si no ix, el problema no és la frase: és que encara no coneixen la persona.