Projecta cobraments i pagaments mes a mes segons quan es cobra i quan es paga, troba el pitjor moment de caixa i comprova amb números per què una empresa amb beneficis pot quedar-se sense diners.
Refà els dotze mesos amb el creixement indicat. Després pots canviar a mà el mes que vulgues: rebaixes, estiu, campanya de Nadal.
Quan entren els diners
Quan ixen els diners
Lloguer, sous, subministraments, assegurances: el que es paga cada mes es venga o no es venga.
Com acaba l'any
Caixa en acabar39.000 €
Benefici del període48.000 €
Pitjor moment de caixa · en el mes Feb-1.000 €
Mesos tancant en negatiu1
Finançament necessari per a no caure per davall de zero1.000 €
El saldo mes a mes
Per què el benefici no és la caixa
Venut i no cobrat24.000 €
Comprat i no pagat5.000 €
La caixa final són els diners de partida més el benefici, menys el que s'ha venut i encara no s'ha cobrat, més el que s'ha comprat i encara no s'ha pagat. Quadra sempre, i explica d'una vegada per què una empresa amb beneficis pot quedar-se sense diners.
Un pla que només ensenya beneficis no està acabat. La pregunta que cal respondre és quants euros fan falta i en quin mes: eixe és el número que es porta al banc o a la ronda de finançament, i ix de la fila del saldo, no de la del benefici.
Com es calcula
Cobraments del mes: la part al comptat de les vendes d'eixe mes, més la part ajornada de les vendes de fa N mesos.
Pagaments del mes: despeses fixes, més la part al comptat de les compres del mes, més la part ajornada de les compres de fa M mesos.
Saldo: saldo del mes anterior + cobraments − pagaments. El primer mes parteix dels diners en caixa.
Pont: saldo final = saldo inicial + benefici − pendent de cobrament + pendent de pagament.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Quan usar-la
En tancar el pla d’empresa en la Unitat 12: és la part financera que més s’oblida i la primera que demana qui l’ha de finançar.
Per a explicar la diferència entre benefici i caixa de l’única forma en què s’entén, que és veient-la.
Després del compte de resultats de la Unitat 10, com a continuació natural: aquell diu si el negoci guanya diners, esta diu si sobreviu mentre els guanya.
Per a justificar quant finançament fa falta i en quin mes, que és la pregunta concreta que es porta al banc.
Què cal tindre en compte
El benefici i la caixa són números distints i els dos són correctes. La ferramenta ensenya el pont entre ells: caixa final = caixa inicial + benefici − el venut i no cobrat + el comprat i no pagat. Quadra sempre.
Un negoci rendible pot morir de caixa. L’exemple de vendre a empreses cobrant a 60 dies ho ensenya: mateix benefici, mesos en negatiu.
Cobrar abans val diners. Comparar el comerç que cobra al comptat amb el que cobra a 60 dies, sense tocar cap altra xifra, deixa clar per què les empreses barallen els terminis de cobrament.
Les vendes dels últims mesos el cobrament de les quals cau més enllà de desembre queden pendents, i així apareixen al pont. No és una fallada del càlcul: és el que li passa a qualsevol empresa a 31 de desembre.
La fila de vendes es pot editar mes a mes. Val la pena fer-ho: un negoci de temporada amb les mateixes vendes anuals té un perfil de caixa completament distint al d’un de regular.
Les despeses fixes es paguen es venga o no es venga. És el que convertix un mes fluix en un problema de tresoreria.
Per a portar-la a classe
Que cada grup del projecte conteste primer, de memòria, quants diners necessita per a arrancar. Després que òmpliguen la previsió amb els seus propis supòsits de cobrament i pagament. La xifra que ix quasi mai és la que havien dit, i la conversa sobre per què és la sessió.