Plantejament
La paradoxa del valor —l’aigua, imprescindible, és barata; el diamant, prescindible, caríssim— obri una discussió que va molt més enllà del manual: què mesura realment el preu de les coses? L’alumnat sol tindre una intuïció forta («les coses valen el que costen», «el car és el bo») que convé posar a prova. Este debat força a prendre postura i a defendre-la amb arguments, descobrint que preu, utilitat i escassetat no sempre van de la mà, i que darrere del preu hi ha també decisions socials sobre què valorem.
La pregunta del debat és deliberadament provocadora: paguem pel que és útil, pel que és escàs, o pel que la societat ha decidit valorar més, siga just o no? L’objectiu no és que un equip «guanye», sinó que tots acaben distingint amb solidesa valor d’ús, valor de canvi i escassetat, i que entenguen que el preu és un senyal poderós però imperfecte.
Casos de partida (a entregar en fitxa)
Cada equip ha d’usar almenys dos d’estes parelles en la seua argumentació:
| Parella contrastada | Tensió que planteja |
|---|---|
| Aigua de l’aixeta vs. perfum de marca | Utilitat altíssima i preu baix enfront d’utilitat discutible i preu alt |
| Salari d’un professional sanitari vs. d’un futbolista d’elit | Paga el mercat la utilitat social o l’escassetat del talent? |
| Treball de cures no remunerat vs. servici de luxe de pagament | Utilitat enorme i preu zero enfront d’utilitat menor i preu alt |
| Aire net vs. entrada a un concert | Bé lliure sense preu enfront de bé molt escàs i car |
| Aliments bàsics vs. una criptomoneda de moda | Valor d’ús real enfront de valor de canvi especulatiu |
Les parelles són punts de partida per a discutir, no respostes tancades: part de l’exercici és matisar-les.
Objectius didàctics
- Distingir amb claredat valor d’ús, valor de canvi i escassetat aplicant-los a casos reals.
- Defendre una posició econòmica amb arguments, separant el que es descriu (positiu) del que es valora (normatiu).
- Reconéixer que el preu és un senyal útil però imperfecte: no mesura la utilitat social ni la justícia d’un repartiment.
- Escoltar i rebatre arguments contraris sense caure en desqualificacions.
Passos
- Repartiment de rols (5 min). Es dividix la classe en tres equips i cadascun rep la seua targeta. El rol assignat no ha de coincidir per força amb l’opinió personal de l’alumne; defendre una postura aliena és part de l’exercici.
- Preparació en equip (15 min). Cada equip prepara tres arguments a favor de la seua tesi i anticipa dos crítiques que rebrà, amb la seua resposta. S’ha de recolzar en almenys dos parelles de la fitxa.
- Primera ronda d’exposició (9 min, 3 min per equip). Cada equip exposa la seua posició sense interrupcions.
- Ronda de rèplica (9 min, 3 min per equip). Cada equip respon als arguments dels altres dos.
- Torn obert (8 min). El moderador (docent o alumne) obri preguntes creuades entre equips.
- Tancament individual (9 min). Cada alumne escriu, ja amb la seua opinió real, una resposta de 5-6 línies a la pregunta inicial, citant un argument de l’equip contrari que li haja paregut sòlid i emprant els termes valor d’ús, valor de canvi i escassetat.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Ús del vocabulari de la unitat | Empra amb precisió valor d’ús, valor de canvi i escassetat | 30 % |
| Solidesa argumental | Arguments coherents recolzats en els casos de la fitxa | 25 % |
| Distinció positiu/normatiu | Separa descriure el preu de jutjar si és just | 20 % |
| Tancament individual | Reconeix la complexitat i un argument aliè valuós | 25 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): suprimir la ronda de rèplica i el torn obert, deixant només exposició i tancament individual.
- Variant d’aula invertida: demanar a cada alumne que porte de casa una parella pròpia de «bé molt útil i barat» enfront de «bé poc útil i car» per a enriquir la fitxa comuna.
- Connexió amb la Unitat 2: reprendre el debat en estudiar la racionalitat i els biaixos, per a veure com la moda, l’estatus i la publicitat influïxen en el que estem disposats a pagar.
- Connexió amb el bloc d’empresa: analitzar com algunes empreses construïxen valor de canvi (preu alt) sobre l’escassetat artificial o la marca, més que sobre el valor d’ús del producte.