Quan usar-la
- A la Unitat 3, quan apareixen els errors de mercat: l’externalitat és el més fàcil de vore amb números i el que millor connecta amb la sostenibilitat.
- En parlar de l’Agenda 2030, per a passar del «cal contaminar menys» a per què el mercat per si sol no ho aconseguix.
- Abans de discutir instruments de política ambiental —impostos, permisos, regulació—, perquè la discussió tinga una referència comuna.
Què cal tindre en compte
- L’externalitat no és que contaminar estiga mal: és que el preu no ho arreplega. Qui produïx només mira els seus costos privats, així que produïx més del que seria eficient per al conjunt. Eixe excés és el problema, i es veu a la gràfica.
- L’impost pigouvià no busca recaptar: busca que el preu incloga el cost que hui paga un altre. Si ho aconseguix, l’impost ideal iguala exactament el dany marginal.
- Hi ha un punt que s’explica malament en quasi tots els llibres: l’objectiu no és contaminació zero. És la quantitat en què el benefici de produir una unitat més iguala el dany que causa. Zero contaminació exigiria parar l’activitat, i això també té un cost.
- Les externalitats positives existixen i funcionen al revés: se’n produïx de menys, i l’instrument és la subvenció. Val la pena mencionar-les perquè no s’identifique externalitat amb contaminació.
- Els permisos negociables són l’alternativa: fixen la quantitat i deixen que el preu el pose el mercat, mentres que l’impost fixa el preu i deixa que la quantitat s’ajuste sola.
Per a portar-la a classe
Puja el dany extern a poc a poc i pregunta en quin moment deixaria de compensar produir. Algú dirà «quan el dany siga molt gran», i ahí ja està la idea del punt òptim. Acaba preguntant qui paga hui eixe cost si ningú no el cobra: la resposta —els veïns, el riu, la generació següent— és del que tracta la unitat.