Quan usar-la
- A la Unitat 10, en parlar d’automatització i intel·ligència artificial: és el que convertix una conversa de titulars en una anàlisi amb hores.
- Quan algú pregunte si la seua futura professió desapareixerà, que és la pregunta que ix sempre i la que pitjor es respon.
- En estudiar la transformació digital d’una empresa, aplicant-ho a un lloc concret d’eixa empresa en compte del sector sencer.
Què cal tindre en compte
- L’automatització substituïx tasques, no ocupacions. És la idea central de la unitat i la ferramenta està construïda sobre ella: es descriu en què se’n van les hores, no quin lloc es té. Una ocupació la meitat rutinària de la qual s’automatitza no desapareix, es refà.
- El número no és una probabilitat ni una predicció. És una heurística de classe a partir de quatre preguntes. Servix per a ordenar una conversa, i convé dir-ho abans que algú isca pensant que té un pronòstic.
- Tres matisos que el número no inclou i que la mateixa ferramenta assenyala: que una tasca siga automatitzable no vol dir que s’automatitze, perquè ha d’eixir a compte; automatitzar una part sol augmentar la demanda de la resta; i apareixen tasques noves al voltant de la ferramenta, perquè algú l’ha de configurar i respondre quan falle.
- El resultat útil no és el percentatge sinó la llista del que queda. Ahí està en què es convertix el lloc, i d’ahí ix un pla de formació concret.
- Si a algú li ix quasi tot rutinari, la resposta no és el desànim: és que la pregunta passa a ser quines tasques noves envoltaran eixa automatització.
Per a portar-la a classe
Carrega el lloc administratiu i pregunta si eixa persona es queda sense faena. La resposta que dona la taula és més interessant: perd 16 hores de rutina i li’n queden 24 d’atenció i criteri, així que el seu lloc passa a ser sobretot això. Després que cadascú descriga el lloc al qual aspira. La pregunta d’eixida no és «em substituiran?», sinó «què em falta perquè la part que no s’automatitza siga la major part de la meua faena?».