Reforç i ampliació

Per avaluació: un repàs del que és essencial amb exercicis molt guiats per a qui va just (reforç), i reptes de més profunditat per a qui vol anar més enllà (ampliació). Les solucions van plegades perquè primer ho intentes.

1a avaluació

Reforç

Reforç · 1a avaluació (unitats 1-4)

El que és imprescindible de la primera avaluació (autoconeixement, emocions, entorn i presa de decisions) en llenguatge senzill, per a qui necessita assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Autoconeixement i identitat personal

Autoconéixer-se és saber com soc de veritat, i no qui els altres donen per fet que soc. Per a això distingim tres coses: els meus interessos (el que m'agrada o m'atrau), les meues aptituds (el que se'm dona bé, les meues capacitats) i els meus valors (el que considere important i guia com actue). Convé no confondre identitat (qui soc) amb els rols que exercisc (fill, amiga, estudiant).
Una eina útil és el DAFO personal: en quatre caselles anote les meues Debilitats i Fortaleses (coses internes, que depenen de mi) i les meues Amenaces i Oportunitats (coses externes, de l'entorn). Servix per a decidir amb dades: aprofitar el que tinc i millorar el que em falta.
Howard Gardner va proposar que no hi ha una sola intel·ligència, sinó diverses intel·ligències múltiples (lingüística, logicomatemàtica, musical, corporal, espacial, interpersonal, intrapersonal i naturalista). Ningú és bo en tot: identificar els teus punts forts ajuda a triar millor el teu camí.

U2. Emocions, autoestima i salut mental

Les emocions no són bones ni roïnes: són senyals que ens informen del que ens passa. Paul Ekman va descriure sis emocions bàsiques: alegria, tristor, por, ira, fàstic i sorpresa. Gestionar una emoció no és reprimir-la, sinó reconéixer-la i decidir què faig amb ella. Tres tècniques senzilles: la respiració per a baixar els nervis, el mindfulness (atenció al present) i l'assertivitat per a expressar el que sent sense agredir.
L'autoestima és com em valore a mi mateix. Una autoestima sana es construïx amb èxits reals (encara que siguen xicotets), amb autocura (son, exercici, alimentació) i amb un entorn que em respecte. No es construïx amb likes ni comparant-me tota l'estona amb els altres.
La comparació social en xarxes és enganyosa: la gent només mostra la seua millor cara, no el seu dia normal. Comparar-te amb eixa imatge idealitzada (de vegades fins i tot la dismòrfia digital) danya l'autoestima. La salut mental es cuida, i demanar ajuda quan alguna cosa pesa massa és un signe de fortalesa, no de debilitat.

U3. El meu entorn: familiar, social i digital

Ningú decidix en el buit. La família em transmet recursos: econòmics, culturals (llibres, idiomes, costums) i socials (contactes). Això marca un punt de partida, un sostre familiar, però no un destí inevitable: amb esforç i oportunitats es pot anar més enllà.
El grup d'iguals (els amics) influïx molt a la teua edat. Cal distingir el suport sa de la pressió grupal i del FOMO (por a perdre's alguna cosa). Saber dir que no sense trencar amb el grup és una habilitat clau. El bullying i el ciberbullying tenen tres rols: víctima, agressor i observador; l'observador que avisa o dona suport a la víctima pot canviar-ho tot.
Tot el que publique deixa una empremta digital que és permanent i pública: dins d'uns anys pot llegir-la una universitat o una empresa. Per això convé aplicar pensament crític abans de compartir, cuidar la privacitat i conéixer drets com el dret a l'oblit (RGPD). Implicar-se en l'entorn (voluntariat, associacions) també forma part de construir la teua identitat.

U4. Com prenem decisions

Decidir millor s'entrena. El mètode de presa de decisions té cinc passos: 1) definir què vull aconseguir, 2) buscar alternatives possibles, 3) valorar els pros i els contres de cadascuna, 4) decidir i 5) revisar si la decisió va funcionar. Seguir un ordre evita decidir només per impuls.
Tota elecció té un cost d'oportunitat: el valor de la millor alternativa a què renuncie en triar una opció. Si el dissabte trie anar al cine, el meu cost d'oportunitat és el partit que em perd.
La nostra ment usa dreceres que de vegades ens enganyen, els biaixos: per exemple el biaix de confirmació (buscar només el que confirma el que ja volia) o continuar gastant en una cosa només perquè ja hi vaig invertir. Finalment, no totes les decisions pesen igual: convé distingir les reversibles (es poden desfer, decidix ràpid) de les irreversibles (costa desfer-se'n, pensa-t'ho millor).

El que és essencial

L'autoconeixement és saber com soc: els meus interessos, les meues aptituds (el que se'm dona bé) i els meus valors (el que m'importa). És el punt de partida per a decidir el meu futur.
Les emocions no són bones ni roïnes: són senyals. Reconéixer-les i gestionar-les (no reprimir-les) és la base de la intel·ligència emocional i de la salut mental.
L'autoestima és com em valore a mi mateix. Es cuida amb èxits reals, autocura i un entorn que em respecte, no amb likes ni amb la comparació constant.
El meu entorn (família, amistats i xarxes socials) m'influïx. Tindre pensament crític davant d'allò digital em protegix de bulos, pressió de grup i comparacions tòxiques.
Tota decisió important es pren millor amb un mètode: definir el problema, buscar alternatives, valorar pros i contres, decidir i revisar el resultat.
Tota decisió té un cost d'oportunitat: allò a què renuncie en triar una opció i no una altra.

Vocabulari

autoconeixement
aptitud
interés
valor personal
intel·ligència emocional
autoestima
salut mental
pensament crític
empremta digital
presa de decisions
cost d'oportunitat

Exemples resolts

Construïx el teu DAFO personal. Col·loca cada frase en la seua casella del DAFO (Debilitat, Amenaça, Fortalesa o Oportunitat): (a) se'm donen bé els idiomes; (b) em costa organitzar el temps; (c) al meu poble hi ha un bon institut de FP; (d) hi ha poques places al cicle que m'agrada.
Recordem la regla: allò intern depén de mi (Debilitats i Fortaleses); allò extern ve de l'entorn (Amenaces i Oportunitats).
(a) Se'm donen bé els idiomes: és una cosa meua i positiva → Fortalesa.
(b) Em costa organitzar el temps: és una cosa meua i a millorar → Debilitat.
(c) Un bon institut a prop: és de l'entorn i positiu → Oportunitat.
(d) Poques places al cicle: és de l'entorn i negatiu → Amenaça.
Per a què servix: amb el DAFO complet decidisc aprofitar les meues fortaleses i oportunitats, i treballar les meues debilitats abans que les amenaces m'afecten.
Reconeix i regula una emoció. Demà tens un examen important i notes l'estómac tancat i molts nervis. Indica quina emoció és i proposa dues formes sanes de gestionar-la.
1. Identifique l'emoció: l'estómac tancat i els nervis abans d'un repte són por o ansietat anticipatòria. No és roïna: m'avisa que alguna cosa m'importa.
2. L'accepte, no la reprimisc: és normal sentir-la abans d'un examen.
3. Dues formes sanes de gestionar-la:
· Organitzar l'estudi: fer un pla realista reduïx la sensació de descontrol.
· Respiració i descans: respirar a poc a poc abans de començar i dormir bé la nit anterior baixen l'activació del cos.
Resultat: la por no desapareix del tot, però baixa d'intensitat i es convertix en energia útil en compte de bloqueig.
Aplica el mètode de decisió. Has de decidir què fer les vesprades d'este curs per a no angoixar-te. Aplica els cinc passos del mètode de presa de decisions.
Seguim l'ordre dels cinc passos:
1. Definir: vull portar el curs al dia sense quedar-me sense temps lliure.
2. Buscar alternatives: (A) estudiar cada vesprada 2 hores; (B) estudiar només els caps de setmana; (C) estudiar 1 hora entre setmana i repassar el dissabte.
3. Valorar pros i contres: A és molt exigent; B acumula massa per al cap de setmana; C repartix l'esforç.
4. Decidir: trie l'opció C perquè equilibra estudi i descans.
5. Revisar: al cap d'un mes comprove si vaig al dia; si no, ajuste el pla.
Idea clau: amb un mètode decidisc millor que deixant-me portar per l'impuls del dia.
Usa una taula de decisió senzilla. Marta dubta entre dues activitats extraescolars. Dona pes 5 a «m'agrada», 3 a «em servix per al futur» i 2 a «horari còmode» (sumen 10). Puntua cada opció d'1 a 5. Robòtica: m'agrada 5, futur 4, horari 2. Teatre: m'agrada 4, futur 2, horari 5. Quina ix millor?
Multipliquem cada puntuació pel seu pes i sumem.
Robòtica: 5×5 + 4×3 + 2×2 = 25 + 12 + 4 = 41.
Teatre: 4×5 + 2×3 + 5×2 = 20 + 6 + 10 = 36.
Com que 41 és major que 36, segons esta taula convé Robòtica.
Idea clau: la taula no decidix per tu, però t'obliga a deixar clar què valores més (ací pesa molt que t'agrade) i a comparar les opcions amb els mateixos criteris.

Practica

Diferencia amb un exemple cadascun: un interés, una aptitud i un valor personal.
Veure solució
· Interés: una cosa que m'agrada o m'atrau. Exemple: m'interessen els videojocs i la tecnologia.
· Aptitud: una cosa que se'm dona bé, una capacitat. Exemple: tinc facilitat per a les matemàtiques o per a dibuixar.
· Valor: una cosa que considere important i que guia com actue. Exemple: per a mi són importants l'honestedat i ajudar els altres.
Idea clau: puc tindre interés per una cosa sense tindre aptitud (m'agrada cantar però desafine), i convé tindre-ho en compte en triar itinerari.
Explica la diferència entre la teua identitat personal i els rols socials que exercixes. Posa dos exemples de rols teus.
Veure solució
La identitat personal és qui eres de veritat: els teus valors, els teus gustos, la teua manera de ser, que es manté encara que canvies de lloc.
Els rols socials són els papers que exercixes en cada entorn i que poden canviar: per exemple, ser fill o filla a casa i ser company o capitana de l'equip en l'esport.
Idea clau: els rols formen part de tu, però no et definixen del tot; pots canviar de rol sense deixar de ser tu.
Col·loca cada frase en la seua casella del DAFO personal (Debilitat, Amenaça, Fortalesa o Oportunitat): (a) soc constant estudiant; (b) em pose nerviós en parlar en públic; (c) el meu institut oferix un intercanvi a l'estranger; (d) enguany hi ha menys beques disponibles.
Veure solució
(a) soc constant → Fortalesa (intern, positiu).
(b) em pose nerviós en parlar en públic → Debilitat (intern, a millorar).
(c) intercanvi a l'estranger → Oportunitat (extern, positiu).
(d) menys beques → Amenaça (extern, negatiu).
Regla: si depén de mi és intern (D o F); si ve de l'entorn és extern (A o O).
Howard Gardner parla d'intel·ligències múltiples. Associa cada persona amb la intel·ligència que més usa: (a) una ballarina; (b) algú que aprén idiomes amb facilitat; (c) qui resol problemes de lògica molt ràpid; (d) qui se li dona molt bé entendre els altres.
Veure solució
(a) ballarina → intel·ligència corporal-cinestèsica.
(b) facilitat amb idiomes → intel·ligència lingüística.
(c) lògica ràpida → intel·ligència logicomatemàtica.
(d) entendre els altres → intel·ligència interpersonal.
Idea clau: no hi ha una sola intel·ligència; cada persona destaca en unes i això ajuda a triar el seu camí.
Classifica estes situacions segons l'emoció principal: a) traus millor nota de l'esperada; b) un amic conta un secret teu; c) tens un examen important demà. Indica a més una forma sana de gestionar-la.
Veure solució
a) Alegria → gestió sana: disfrutar-la i reconéixer el teu esforç.
b) Enuig (o decepció) → gestió sana: respirar, no respondre en calent i parlar amb eixa persona quan estigues calmat.
c) Por / ansietat anticipatòria → gestió sana: organitzar l'estudi, dormir bé i usar respiració per a reduir els nervis.
Recorda: cap emoció és roïna; el problema és no reconéixer-la o actuar impulsivament sota ella.
Anomena les sis emocions bàsiques d'Ekman i explica per què diem que una emoció és un senyal i no una cosa bona o roïna.
Veure solució
Les sis emocions bàsiques d'Ekman són: alegria, tristor, por, ira, fàstic i sorpresa.
Diem que són senyals perquè cadascuna ens informa d'una cosa: la por avisa d'un perill, la tristor d'una pèrdua, la ira que alguna cosa ens sembla injusta. No són bones ni roïnes en si mateixes; el que importa és reconéixer-les i decidir què fer amb elles, no reprimir-les.
Aplica l'assertivitat amb la fórmula «jo sent... quan tu... perquè... m'agradaria que...» a esta situació: un amic sempre arriba tard quan heu quedat.
Veure solució
Una resposta assertiva seria: «Jo em sent molest quan tu arribes tard a les nostres quedades perquè sent que no es valora el meu temps; m'agradaria que intentares ser puntual o m'avisares si et retardes.»
Idea clau: l'assertivitat expressa el que sent i el que necessite sense agredir ni callar-me; ni agressiu ni passiu.
Indica si cada acció puja o baixa l'autoestima sana: a) comparar-te contínuament amb influencers; b) complir un xicotet objectiu que et vas proposar; c) rodejar-te de gent que es riu de tu; d) cuidar el teu descans i el teu cos.
Veure solució
a) Baixa l'autoestima (la comparació constant mostra només el millor dels altres).
b) Puja (els èxits reals, encara que xicotets, reforcen la confiança).
c) Baixa (un entorn que no et respecta danya la teua autovaloració).
d) Puja (l'autocura física influïx en com et sents amb tu mateix).
Explica què és la comparació social en xarxes i per què pot danyar l'autoestima encara que les fotos siguen reals.
Veure solució
La comparació social és mesurar la meua vida comparant-la amb la dels altres. En xarxes és enganyosa perquè la gent publica només els seus millors moments (el seu «aparador»), no el seu dia normal amb els seus problemes.
Encara que les fotos siguen reals, compare el meu dia complet (inclosos els meus mals moments) amb el moment més brillant d'una altra persona. Eixa comparació injusta em fa sentir pitjor i danya l'autoestima. Per això convé usar les xarxes amb pensament crític.
Explica què és el capital cultural i el capital social d'una família i per què un «sostre familiar» no és un destí inevitable.
Veure solució
El capital cultural són els recursos com llibres, idiomes, estudis o costums que la família transmet; el capital social són els contactes i relacions que poden obrir portes.
El sostre familiar és el punt de partida que marca la teua família, però no és un destí inevitable: amb esforç, formació i aprofitant oportunitats (beques, bons instituts, mentors) es pot arribar més lluny del punt on es va començar.
Distingix entre pressió grupal i suport sa del grup d'amics. Dona un exemple de cadascun i una forma de dir que no sense trencar amb el grup.
Veure solució
El suport sa és quan els amics t'animen i respecten les teues decisions (exemple: et donen suport perquè estudies el que t'agrada).
La pressió grupal és quan el grup t'empeny a fer una cosa que no vols per a encaixar (exemple: insistir-te a saltar-te una classe).
Forma de dir que no: «Hui pas, però quedem un altre dia», amb to tranquil i sense donar mil explicacions. Mantens la teua decisió i el grup alhora.
Diferencia el bullying del ciberbullying i anomena els tres rols que apareixen. Què pot fer l'observador?
Veure solució
El bullying és assetjament repetit cara a cara (insults, espentes, exclusió); el ciberbullying és eixe assetjament a través d'internet i mòbils, que arriba a totes hores i pot fer-se viral.
Els tres rols són: víctima, agressor i observador.
L'observador és clau: si no es riu ni comparteix, dona suport a la víctima i avisa un adult, pot tallar l'assetjament. Mirar cap a un altre costat reforça l'agressor.
Reps per xarxes un missatge que diu: «COMPARTIX o tindràs 7 anys de mala sort». Aplica el pensament crític: quines tres preguntes hauries de fer-te abans de reenviar-lo?
Veure solució
1. Qui ho diu i amb quines proves? No hi ha font fiable; és una cadena anònima.
2. Té sentit lògic? No: la mala sort no depén de reenviar un missatge.
3. Què busca que jo faça i per què? Busca que el reenvie usant la por; és una manipulació o un bulo.
Conclusió: no el reenvie. Cuide així la meua empremta digital i no contribuïsc a difondre bulos.
Explica què és l'empremta digital i per què cal pensar-ho dues vegades abans de publicar alguna cosa. Esmenta què permet el dret a l'oblit.
Veure solució
L'empremta digital és el rastre que deixem en internet amb tot el que publiquem, comentem o compartim. És permanent i pública: dins d'uns anys pot vore-la una universitat o una empresa.
Per això convé pensar-ho dues vegades: una broma o una foto pujada hui pot perjudicar-te en el futur.
El dret a l'oblit (arreplegat en el RGPD) permet demanar que s'esborren o deixen d'aparéixer certes dades personals teues en cercadors quan ja no són rellevants o et perjudiquen.
Indica dos beneficis personals de participar en voluntariat o associacionisme en el teu entorn.
Veure solució
Dos beneficis personals són, per exemple:
· Creixement personal: ajudes els altres, guanyes confiança i descobrixes valors i interessos teus (cosa que també millora l'autoconeixement).
· Habilitats i relacions: aprens a treballar en equip, a comunicar-te i amplies la teua xarxa de contactes (capital social), una cosa útil també per al futur acadèmic i laboral.
Ordena correctament els passos del mètode de presa de decisions aplicant-los a «triar què fer este estiu»: A) decidir, B) valorar pros i contres de cada opció, C) definir què vull aconseguir, D) revisar si la decisió va funcionar, E) buscar alternatives possibles.
Veure solució
Ordre correcte: C → E → B → A → D.
1. (C) Definir: vull un estiu útil sense esgotar-me.
2. (E) Buscar alternatives: curs d'idiomes, treball de cap de setmana, voluntariat, descans.
3. (B) Valorar pros i contres de cadascuna.
4. (A) Decidir: per exemple, voluntariat pels matins i descans per les vesprades.
5. (D) Revisar: al final de l'estiu comprove si va ser una bona elecció.
Sara pot anar a un curs de robòtica els dissabtes pel matí, però eixe és l'únic matí que queda lliure per a entrenar a bàsquet. Què és el cost d'oportunitat si tria el curs de robòtica?
Veure solució
El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què renuncia.
Si Sara tria el curs de robòtica, el seu cost d'oportunitat és l'entrenament de bàsquet del dissabte a què ja no pot anar.
Idea clau: tota elecció implica renunciar a una altra cosa; el que importa és decidir sabent a què renuncies.
Identifica el biaix de cada cas: (a) només llig opinions que confirmen el que ja volia estudiar; (b) continues anant a una acadèmia que no et servix només perquè ja vas pagar el curs.
Veure solució
(a) llegir només el que confirma la teua idea → biaix de confirmació (dones més pes al que ja creies i descartes el que et contradiu).
(b) continuar pel ja pagat → fal·làcia del cost enfonsat (el gastat no es recupera; el sensat és decidir mirant cap avant, no cap al ja invertit).
Idea clau: conéixer els biaixos ajuda a decidir amb més cap.
Classifica cada decisió com a reversible o irreversible i indica a quina cal dedicar més temps a pensar: (a) tallar-te molt el cabell; (b) fer-te un tatuatge; (c) apuntar-te a una activitat de prova un mes; (d) deixar els estudis.
Veure solució
(a) tallar-te el cabell → reversible (torna a créixer): decidix ràpid.
(b) tatuatge → irreversible (costa molt esborrar-lo): pensa-t'ho bé.
(c) activitat de prova un mes → reversible: prova-ho sense por.
(d) deixar els estudis → pràcticament irreversible a curt termini: requerix molta reflexió.
Regla: a les decisions irreversibles cal dedicar-los molta més anàlisi que a les reversibles.
Aplica una taula de decisió. Hugo dona pes 5 a «m'agrada», 3 a «eixides» i 2 a «prop de casa» (sumen 10) i puntua d'1 a 5. Opció A: m'agrada 5, eixides 2, prop 4. Opció B: m'agrada 3, eixides 5, prop 3. Quina opció ix guanyadora?
Veure solució
Multipliquem cada puntuació pel seu pes i sumem.
Opció A = 5×5 + 2×3 + 4×2 = 25 + 6 + 8 = 39.
Opció B = 3×5 + 5×3 + 3×2 = 15 + 15 + 6 = 36.
Com que 39 és major que 36, guanya l'opció A. L'eina fa explícit què valores més.
Repartiment de temps. Una setmana té 7 dies × 24 hores = 168 hores. Si Lucía dorm 8 hores cada dia, calcula quantes hores dorm a la setmana i quantes li queden desperta.
Veure solució
Hores de son a la setmana: 8 × 7 = 56 hores.
Hores desperta: 168 − 56 = 112 hores.
Idea clau: veure el temps en nombres ajuda a planificar millor (d'eixes 112 hores cal repartir classes, estudi, menjars i oci).
Nota mitjana. En la primera avaluació les teues notes són 6, 7, 8 i 7 en quatre matèries. Calcula la teua nota mitjana.
Veure solució
Sumem les notes i dividim entre el nombre de matèries.
Suma: 6 + 7 + 8 + 7 = 28.
Mitjana: 28 / 4 = 7.
Idea clau: la mitjana simple repartix per igual el pes de cada matèria.

Ampliació

Ampliació · 1a avaluació (unitats 1-4)

Reptes per a aprofundir en autoconeixement, gestió emocional, entorn digital i decisions, dirigits a qui domina el bàsic i vol anar més enllà.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U1. Autoconeixement: una identitat que es revisa

L'autoconeixement no és una foto fixa que es fa una vegada: és un procés que canvia amb l'experiència. Per això convé revisar cada cert temps interessos, aptituds i valors. La metacognició (pensar sobre com pense i aprenc) és l'eina que permet eixe ajust continu, i distingix l'estudiant que millora del que repetix errors.

El DAFO personal només és útil si s'usen els encreuaments: combinar Fortaleses amb Oportunitats (estratègia ofensiva), corregir Debilitats davant de les Amenaces (supervivència), etc. Emplenar quatre caselles sense traure accions concretes és un exercici decoratiu.

L'ikigai japonés encreua quatre esferes: allò que estimes, allò que se't dona bé, allò que el món necessita i allò pel qual et poden pagar. El seu valor no és trobar la casella màgica, sinó entendre les tensions: una vocació sense demanda, o un treball ben pagat que odies, són combinacions incompletes. Igual que les intel·ligències múltiples de Gardner: reduir algú a un únic nombre de CI ignora que la intel·ligència és plural i contextual.

U2. Emocions: de l'impuls a la regulació conscient

Kahneman va descriure dos modes de pensar: el Sistema 1 (ràpid, automàtic, emocional) i el Sistema 2 (lent, reflexiu, costós). Moltes reaccions emocionals naixen del Sistema 1; gestionar-les no és apagar-lo, sinó activar el Sistema 2 per a decidir què faig amb el que sent.

La tècnica més potent per a això és la reavaluació cognitiva: canviar la manera d'interpretar una situació per a reduir el malestar sense negar el que ha passat. No és pensar en positiu de manera ingènua, sinó reinterpretar amb realisme: «he suspés este examen» en compte de «soc un desastre». L'emoció continua, però baixa d'intensitat i es convertix en acció útil.

L'autoestima sana no és la inflada (creure's superior) ni la dèbil (dependre de l'aprovació aliena): és valorar-se amb realisme, reconeixent èxits i límits. Les xarxes l'erosionen mitjançant la comparació social i la dismòrfia digital (veure's malament per comparar-se amb imatges filtrades i idealitzades). L'assertivitat és la competència que permet defendre el que sent sense caure ni en l'agressivitat ni en la passivitat.

U3. L'entorn com a capital i com a risc digital

Bourdieu distingix tres tipus de capital que la família transmet: econòmic (diners), cultural (estudis, idiomes, hàbits lectors) i social (xarxa de contactes). Eixe capital marca un sostre familiar que condiciona, però no determina: l'educació pública i les beques existixen precisament per a afavorir la mobilitat social i trencar la reproducció automàtica de les desigualtats.

El grup d'iguals exercix pressió grupal i alimenta el FOMO (por a quedar-se fora), un mecanisme que les xarxes exploten deliberadament amb notificacions i mètriques d'aprovació. Distingir influència sana de manipulació, i saber posar límits sense trencar vincles, és una competència social avançada.

L'empremta digital és permanent, pública i rastrejable: el que publique hui pot llegir-ho dins d'uns anys una universitat o una empresa. El RGPD reconeix drets com el dret a l'oblit, però esborrar una cosa d'un cercador no garantix que desaparega de tots els llocs. El ciberbullying és especialment danyós perquè és permanent (queda registrat), arriba a totes hores i pot viralitzar-se; el paper de l'observador que trenca la cadena és decisiu.

U4. Decidir bé: biaixos, límits i reversibilitat

La ment no és una calculadora perfecta. Herbert Simon ho va anomenar racionalitat acotada: decidim amb informació, temps i atenció limitats, així que no busquem l'opció òptima sinó una prou bona (satisficing). Reconéixer-ho evita la paràlisi de voler analitzar-ho tot.

Els biaixos cognitius són dreceres que ens enganyen de manera sistemàtica: l'ancoratge (quedar-se amb la primera dada), el biaix de confirmació (buscar només el que confirma el que ja creia), el biaix del present (valorar molt més allò immediat que allò futur) i la fal·làcia del cost enfonsat (continuar pel ja invertit, encara que siga irrecuperable). Conéixer-los no els elimina, però permet vigilar-los.

Una idea pràctica de Jeff Bezos: distingir les decisions de porta d'una sola direcció (irreversibles, cal pensar-les molt) de les de porta de doble direcció (reversibles, convé decidir-les ràpid i experimentar). Dedicar el mateix esforç a totes és ineficient: allò intel·ligent és ajustar la profunditat de l'anàlisi al pes real de la decisió.

El que és essencial

L'autoconeixement no és fix: canvia amb l'experiència. Per això convé revisar cada cert temps interessos, aptituds i valors amb eines com la matriu DAFO personal.
Regular una emoció no és eliminar-la, sinó decidir què faig amb ella. La reavaluació cognitiva (mirar la situació des d'un altre angle) reduïx la seua intensitat.
L'empremta digital és permanent i pública: el que publique hui pot llegir-ho dins d'uns anys una universitat o una empresa.
Decidir bé implica evitar biaixos com el de confirmació (buscar només el que confirma el que ja volia) i valorar la informació amb criteri.

Vocabulari

DAFO personal
ikigai
reavaluació cognitiva
sistema 1 i sistema 2
biaix de confirmació
cost enfonsat
racionalitat acotada
empremta digital
matriu de decisió
decisions reversibles
metacognició

Exemples resolts

Construïx una matriu DAFO personal amb encreuaments estratègics. A partir d'una Fortalesa (eres constant), una Debilitat (et costa parlar en públic), una Oportunitat (el teu institut oferix un club de debat) i una Amenaça (el cicle que t'agrada demana nota de tall alta), formula una acció FO i una acció DA.
Primer recordem: allò intern (F i D) depén de mi; allò extern (O i A) ve de l'entorn. El valor del DAFO està a encreuar caselles per a traure accions.
Encreuament FO (Fortalesa + Oportunitat, ofensiu): use la meua constància (F) per a aprofitar el club de debat (O) → acció: apuntar-me al club i practicar cada setmana per a guanyar soltesa i currículum.
Encreuament DA (Debilitat + Amenaça, supervivència): la meua por a parlar en públic (D) xoca amb que el cicle exigix nota alta i perfil resolutiu (A) → acció: demanar ajuda a l'orientador i començar a exposar en classe per a reduir la por abans que la nota de tall em deixe fora.
Idea clau: un DAFO sense encreuaments és un inventari; amb encreuaments es convertix en un pla.
Aplica la reavaluació cognitiva a este cas, distingint-la de «pensar en positiu» de manera ingènua: «He discutit amb la meua millor amiga i pense que l'he perduda per sempre i que soc mala persona.»
1. Què NO és: no és repetir-se «no passa res, tot anirà bé» negant el conflicte. Això és negació, no regulació.
2. Què SÍ és: reinterpretar la situació amb realisme per a baixar la intensitat de l'emoció.
Reinterpretació: «He tingut una discussió, no he perdut l'amistat. Una discussió puntual no em convertix en mala persona; significa que alguna cosa ens importa a totes dues. Puc escriure-li, escoltar la seua versió i disculpar-me per la meua part.»
3. Resultat: la tristor i la culpa continuen ahí, però deixen de ser un pensament catastròfic («per sempre», «mala persona») i es transformen en una acció concreta: parlar amb ella. Això és activar el Sistema 2 sobre una reacció del Sistema 1.
Dissenya una matriu de decisió ponderada per a triar entre dos itineraris (Batxillerat vs un cicle de FP). Usa 3 criteris els pesos dels quals sumen 100, puntua d'1 a 5 i interpreta el resultat assenyalant el seu límit.
Triem criteris, els donem un pes (que sume 100) i puntuem cada opció d'1 a 5.
Criteris i pesos: em motiva el contingut (50), m'acosta al treball que vull (30), encaixa amb les meues notes actuals (20).
Batxillerat: motiva 4, acosta 3, encaixa 3 → 4×0,50 + 3×0,30 + 3×0,20 = 2,00 + 0,90 + 0,60 = 3,50.
Cicle FP: motiva 5, acosta 5, encaixa 4 → 5×0,50 + 5×0,30 + 4×0,20 = 2,50 + 1,50 + 0,80 = 4,80.
Segons la matriu convindria el cicle de FP (4,80 enfront de 3,50).
Límit de l'eina: la matriu no decidix per tu; només fa explícit què valores i amb quin pes. Si canvies els pesos (per exemple, dones més importància a deixar la porta oberta a la universitat), el resultat pot invertir-se. Servix per a pensar millor, no per a obeir un nombre.
Una persona ha pagat 60 € no reemborsables per un curs dels dissabtes (4 hores) que ja no li aporta res; eixes 4 hores les aprofitaria més estudiant. Raona, amb el concepte de cost enfonsat, si ha de continuar anant «per a no perdre el pagat». Calcula què perd realment si deixa d'anar.
1. Identifique el cost enfonsat: els 60 € ja estan pagats i són no reemborsables; passe el que passe, no es recuperen. Per tant són un cost enfonsat que no hauria d'influir en la decisió.
2. Decisió mirant cap avant: la pregunta correcta no és «quant vaig pagar?», sinó «quin ús dels meus dissabtes m'aporta més a partir d'ara?». Si estudiar li aporta més que el curs, allò racional és deixar d'anar.
3. Què perd realment: si deixa d'anar, perd 0 € addicionals (els 60 € ja estaven perduts). En canvi, si continua anant «per a amortitzar», perd a més 4 hores cada dissabte d'un temps més valuós. Continuar pel ja pagat és la fal·làcia del cost enfonsat: afig pèrdua a la pèrdua.

Reptes

Construïx una matriu DAFO personal amb un exemple en cada casella (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) i explica per a què servix en planificar el teu futur.
Veure solució
Exemple orientatiu (factors interns = D i F; externs = A i O):
· Debilitats (internes, a millorar): em costa organitzar el temps.
· Fortaleses (internes, a aprofitar): se'm donen bé les matemàtiques i soc constant.
· Amenaces (externes, a vigilar): poques places al cicle que m'interessa prop de casa.
· Oportunitats (externes, a aprofitar): beques disponibles i un institut amb bona FP a la meua comarca.
Servix per a prendre decisions amb dades: potenciar fortaleses, corregir debilitats, aprofitar oportunitats i preparar-se davant de les amenaces.
Explica l'ikigai i les seues quatre esferes. Per què tindre només una vocació (una cosa que estimes) pot no bastar per a construir un projecte professional?
Veure solució
L'ikigai encreua quatre esferes: allò que estimes, allò que se't dona bé, allò que el món necessita i allò pel qual et poden pagar.
Tindre només una vocació (allò que estimes) no basta perquè pot xocar amb les altres esferes: si ningú ho necessita o ningú paga per això, serà una afició, no una professió sostenible; i si no se't dona bé, frustrarà. L'ikigai no busca una casella màgica, sinó equilibrar tensions reals entre passió, talent, utilitat social i viabilitat econòmica.
Critica esta afirmació amb la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner: «Eixe alumne és poc intel·ligent perquè trau males notes en mates.»
Veure solució
L'afirmació reduïx la intel·ligència a una sola dimensió (la logicomatemàtica). Segons Gardner existixen diverses intel·ligències (lingüística, musical, corporal, espacial, interpersonal, intrapersonal, naturalista, a més de la logicomatemàtica), i una persona pot destacar molt en unes encara que fluixege en altres.
Traure males notes en matemàtiques indica una dificultat en eixa intel·ligència concreta, no una falta d'intel·ligència general. L'error és usar un únic criteri (l'acadèmic tradicional) per a etiquetar algú com «poc intel·ligent».
Diferencia autoestima sana, autoestima inflada i autoestima dèbil, i explica per què l'autoestima sana no depén de l'aprovació constant dels altres.
Veure solució
· Autoestima sana: valorar-se amb realisme, reconeixent èxits i límits. Se sosté des de dins.
· Autoestima inflada: creure's superior i no acceptar crítiques; sol amagar fragilitat.
· Autoestima dèbil: dependre de l'aprovació aliena i dels likes per a sentir-se vàlid.
L'autoestima sana no depén de l'aprovació constant perquè es basa en valors i èxits propis, no en el que opinen els altres en cada moment. Per això és estable: una crítica o un mal dia no la derroquen.
Usant els dos sistemes de pensament de Kahneman (Sistema 1 ràpid i emocional; Sistema 2 lent i reflexiu), explica què ocorre quan respons a un missatge «en calent» i com regular-ho millor.
Veure solució
Respondre «en calent» és deixar que actue el Sistema 1: ràpid, automàtic i guiat per l'emoció (enuig), sense filtrar les conseqüències.
Per a regular-ho millor convé activar el Sistema 2: parar, respirar, esperar una estona i rellegir abans d'enviar. Eixe xicotet retard dona temps a la part reflexiva a valorar si el missatge ajuda o empitjora la situació. No es tracta de no sentir l'emoció, sinó de no actuar automàticament sota ella.
Explica què és la reavaluació cognitiva i aplica-la a esta situació: «He suspés un examen i pense que soc un desastre i mai aprovaré».
Veure solució
La reavaluació cognitiva consistix a canviar la manera d'interpretar una situació per a reduir el malestar, sense negar el que ha passat.
Reinterpretació: «He suspés este examen, no tots. Un suspens és informació sobre què he de reforçar, no sobre el meu valor com a persona. Puc identificar l'error i preparar millor el següent.»
Resultat: l'emoció (frustració) continua ahí, però baixa d'intensitat i es convertix en acció útil en compte de bloqueig.
Distingix resposta passiva, agressiva i assertiva davant d'esta situació: un company copia sempre els teus treballs sense fer res. Redacta una resposta assertiva amb la fórmula «jo sent... quan tu... perquè... m'agradaria que...».
Veure solució
· Passiva: callar-te i continuar carregant amb tot (et perjudica).
· Agressiva: insultar-lo o humiliar-lo davant de tots (trenca la relació).
· Assertiva: «Jo em sent utilitzat quan tu entregues el meu treball com a teu sense participar perquè l'esforç el faig jo sol; m'agradaria que ens repartírem les tasques la pròxima vegada.»
L'assertivitat defén el teu dret sense agredir i deixa la porta oberta a una solució.
Explica què és la dismòrfia digital i per què la comparació amb imatges de xarxes és especialment enganyosa per a l'autoconcepte adolescent.
Veure solució
La dismòrfia digital és la distorsió de la pròpia imatge corporal provocada per comparar-se amb fotos editades, filtrades i posades de les xarxes (fins i tot volent assemblar-se a la versió filtrada d'un mateix).
És enganyosa perquè eixes imatges no són reals: hi ha filtres, retocs, poses, llum i iteració fins a triar la millor presa. L'adolescent compara el seu cos real, en el seu dia normal, amb un ideal artificial i inabastable, cosa que danya l'autoconcepte i l'autoestima.
Amb la idea dels tres capitals de Bourdieu (econòmic, cultural i social), explica què és el «sostre familiar» i per què l'educació pública i les beques es justifiquen com a eines de mobilitat social.
Veure solució
Els tres capitals són: econòmic (diners), cultural (estudis, idiomes, hàbits) i social (contactes). El sostre familiar és el punt de partida que eixos capitals marquen: una família amb més capital cultural i social facilita certes oportunitats.
L'educació pública i les beques es justifiquen com a eines de mobilitat social perquè permeten a qui té menys capital de partida accedir a formació i oportunitats, reduint que la posició dels pares determine automàticament la dels fills. Trenquen la reproducció de la desigualtat.
Explica què és el FOMO i per què les xarxes socials estan dissenyades per a alimentar-lo. Proposa dues estratègies per a reduir la pressió grupal sense aïllar-te.
Veure solució
El FOMO (fear of missing out) és la por a quedar-se fora del que fan els altres. Les xarxes l'alimenten amb notificacions, comptadors de likes, stories que desapareixen i l'exhibició constant de plans aliens, perquè així aconseguixen que passes més temps en l'app.
Dues estratègies: 1) limitar el temps i les notificacions (decidir tu quan mires, no l'app); 2) recordar que veus l'«aparador» i no la vida real dels altres, i mantindre plans propis que t'importen encara que el grup faça una altra cosa.
Explica per què el ciberbullying pot ser més danyós que el bullying tradicional i descriu el paper de l'observador per a tallar-lo.
Veure solució
El ciberbullying pot ser més danyós perquè: és permanent (queda registrat i pot reaparéixer), arriba a totes hores (no hi ha refugi, ni a casa), pot viralitzar-se davant de molta gent i de vegades l'agressor s'amaga en l'anonimat.
L'observador és clau per a tallar-lo: si no comparteix ni dona like al contingut humiliant, dona suport a la víctima en privat, denuncia la publicació i avisa un adult, trenca la cadena. El silenci o les rialles de l'observador, en canvi, reforcen l'agressor.
Explica què és l'empremta digital i què permet (i què no) el dret a l'oblit del RGPD. Per què esborrar una cosa d'un cercador no garantix que desaparega?
Veure solució
L'empremta digital és el rastre permanent i públic que deixem en publicar, comentar o compartir en internet.
El dret a l'oblit (RGPD) permet demanar que certes dades personals deixen d'aparéixer en els resultats d'un cercador quan ja no són rellevants o et perjudiquen.
Però no garantix la desaparició total: esborrar l'enllaç d'un cercador no elimina el contingut original de la web on està, ni les còpies o captures que altres hagen guardat. Per això la millor protecció és no publicar a la lleugera.
Identifica el biaix cognitiu de cada cas: (a) el primer preu que veus et sembla la referència i jutges la resta a partir d'ell; (b) busques només opinions que confirmen la teua idea; (c) prefereixes el premi xicotet de hui al gran de dins d'un mes; (d) continues una sèrie que ja no t'agrada només perquè portes sis temporades.
Veure solució
(a) el primer preu com a referència → ancoratge.
(b) buscar només el que confirma la teua idea → biaix de confirmació.
(c) preferir allò immediat a allò futur → biaix del present.
(d) continuar pel ja invertit → fal·làcia del cost enfonsat.
Conéixer els biaixos no els elimina, però permet vigilar-los en decidir.
Explica què és el biaix de confirmació i com pot portar-te a una mala decisió sobre el teu futur. Proposa una forma d'evitar-lo.
Veure solució
El biaix de confirmació és la tendència a buscar i donar més pes a la informació que confirma el que ja creia, ignorant el que la contradiu.
Exemple: si ja vull fer un grau concret, només llig opinions positives i descarte les dades roïnes sobre ocupació o dificultat. Així decidisc amb informació incompleta.
Com evitar-lo: buscar activament arguments en contra, parlar amb persones que van fer eixa elecció i se'n van penedir, i comparar almenys dues opcions amb els mateixos criteris.
Explica la racionalitat acotada de Herbert Simon i la diferència entre maximitzar i satisfer en decidir. Per què intentar sempre l'opció perfecta pot ser un error?
Veure solució
La racionalitat acotada diu que decidim amb límits d'informació, temps i atenció: no podem analitzar-ho tot.
· Maximitzar: buscar l'opció òptima, la millor possible.
· Satisfer (satisficing): triar la primera opció «prou bona» segons els teus criteris.
Intentar sempre l'opció perfecta pot ser un error perquè porta a la paràlisi per anàlisi: es gasta tant de temps i energia comparant que es decidix tard o no es decidix. En moltes decisions quotidianes, una opció bona presa a temps supera una perfecta que mai arriba.
Aplica la idea de Bezos de les portes d'una sola direcció (irreversibles) i de doble direcció (reversibles). Classifica: (a) triar l'optativa d'este trimestre que pots canviar; (b) tatuar-te; (c) provar un esport un mes; (d) operar-te d'una cosa estètica. Digues a quines dedicar més anàlisi.
Veure solució
Portes de doble direcció (reversibles, decidix ràpid): (a) optativa que pots canviar i (c) provar un esport un mes. Si no funcionen, fas marxa arrere amb poc cost.
Portes d'una sola direcció (irreversibles, pensa-t'ho molt): (b) tatuar-te i (d) operar-te estèticament. Desfer-les és molt costós o impossible.
Conclusió: convé dedicar molta més anàlisi a les irreversibles (b i d) i decidir amb agilitat les reversibles (a i c). Donar el mateix pes a totes és ineficient.
Raona, amb el concepte de cost enfonsat, este cas numèric: vas pagar 80 € no reemborsables per una excursió, però eixe dia t'alces amb febra i marejos. Ha d'influir els diners pagats en si vas o no? Quant d'eixos 80 € recuperes si et quedes a casa?
Veure solució
Els 80 € són un cost enfonsat: ja estan pagats i són no reemborsables, així que no es recuperen ni anant ni quedant-te. Recuperes 0 € en qualsevol cas.
Per tant, els diners no han d'influir en la decisió. La pregunta correcta és: amb febra i marejos, què és millor per a la meua salut? Quedar-se a casa. Anar «per a no perdre els 80 €» és la fal·làcia del cost enfonsat: a la pèrdua de diners li sumaries un dia roín i un risc per a la teua salut.
Calcula amb una enquesta: en un institut de 240 alumnes, el 35 % reconeix sentir-se pitjor amb si mateix després de passar molta estona en xarxes. Quants alumnes són? Comenta quina relació té amb la comparació social.
Veure solució
Nombre d'alumnes: 35 % de 240 = 0,35 × 240 = 84 alumnes.
Comentari: 84 de 240 és una proporció alta (més d'un de cada tres). Encaixa amb l'efecte de la comparació social: en comparar la seua vida real amb l'aparador idealitzat de les xarxes, molts adolescents ixen perdent en eixa comparació injusta i la seua autoestima se'n ressent.
Dissenya una matriu de decisió ponderada amb 3 criteris per a triar com repartir 10 hores lliures a la setmana entre estudiar, esport i oci. Assigna pesos que sumen 100, puntua d'1 a 5 dos repartiments possibles i raona quin ix millor.
Veure solució
Criteris i pesos: ajuda les meues notes (50), cuida la meua salut i descans (30), em divertix (20).
Repartiment A (més estudi): notes 5, salut 2, diversió 2 → 5×0,50 + 2×0,30 + 2×0,20 = 2,50 + 0,60 + 0,40 = 3,50.
Repartiment B (equilibrat): notes 4, salut 4, diversió 4 → 4×0,50 + 4×0,30 + 4×0,20 = 2,00 + 1,20 + 0,80 = 4,00.
Segons estos pesos ix millor el repartiment B (4,00 enfront de 3,50): un repartiment equilibrat puntua més alt que bolcar-se només en estudiar. Si pujares el pes de les notes, el resultat podria canviar.
Vertader o fals, raonat: «Conéixer els meus biaixos cognitius fa que deixen d'afectar-me en decidir.»
Veure solució
Fals. Els biaixos són dreceres automàtiques del pensament (del Sistema 1) que no desapareixen per conéixer-los. El que permet conéixer-los és vigilar-los i compensar-los: per exemple, sabent que tinc biaix de confirmació, m'oblige a buscar arguments en contra; sabent que existix el cost enfonsat, ignore el ja gastat en decidir. Saber que hi són és el primer pas, però cal un esforç conscient (Sistema 2) perquè no em dominen.

2a avaluació

Reforç

Reforç · 2a avaluació (unitats 5-7)

El que és imprescindible de la segona avaluació (itineraris educatius, FP i universitat, beques i mercat laboral) en llenguatge senzill, per a assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U5. Els itineraris després de 4t d'ESO

Acabar 4t d'ESO amb el títol de Graduat en ESO obri més de dos camins, no només Batxillerat o FP. Les vies principals són quatre:

Batxillerat (2 cursos, acadèmic): prepara sobretot per a la universitat. Té quatre modalitats: Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts, i la nova modalitat General.
FP de Grau Mitjà (2 cursos): titula com a tècnic en una família professional concreta; servix per a treballar prompte o per a passar al Grau Superior.
FP de Grau Bàsic: pensada per a qui no ha obtingut el títol d'ESO; permet aconseguir-lo i enllaçar amb un Grau Mitjà.
Vies alternatives: ensenyaments artístics, esportius, idiomes (EOI) i certificats de professionalitat.

La idea més important: les vies no són tancades. Hi ha passarel·les (de FP a Batxillerat, de Batxillerat a Grau Superior, de Grau Superior a la universitat), així que una decisió als 16 anys no és per sempre i sempre es pot rectificar.

U6. FP, universitat i beques

La FP s'organitza en 26 famílies professionals i té tres graus: Bàsic, Mitjà i Superior. Des de 2023 tota la FP és dual: una part de la formació es fa en una empresa. La FP Dual General té entre el 25 % i el 35 % d'hores en empresa sense sou obligatori; la FP Dual Intensiva té més del 35 % amb contracte i sou.
Per a entrar a la universitat des de Batxillerat cal aprovar l'EvAU. La nota d'accés es calcula així: nota d'accés = 0,6 × nota mitjana de Batxillerat + 0,4 × fase obligatòria de l'EvAU (màxim 10). Després es poden sumar fins a 4 punts per ponderacions de la fase voluntària, de manera que la nota d'admissió arriba com a màxim a 14. La nota de tall és la nota de l'últim alumne admés l'any anterior: és un indicador de demanda, no un examen fix.
Una beca és una ajuda que no es torna (a diferència d'un préstec). La beca general MEFP cobrix matrícula, una quantia per renda i una altra per residència. Se sol·licita entre març i maig, normalment abans de matricular-se: si es passa el termini, es perd encara que es complisquen els requisits.

U7. El mercat laboral a Espanya

El mercat laboral es mesura amb l'EPA (Enquesta de Població Activa) de l'INE. Primer dividix la població de 16 anys o més en dos grups: la població activa (els qui treballen, els ocupats, més els qui busquen treball, els aturats) i la població inactiva (els qui ni treballen ni busquen: estudiants, jubilats, etc.). Una persona en atur està activa, perquè vol treballar.
Hi ha tres taxes clau:

Taxa d'activitat = (població activa / població de 16+) × 100.
Taxa d'atur = (aturats / població activa) × 100. Compte: el denominador és la població activa, no la total.
Taxa d'ocupació = (ocupats / població de 16+) × 100.

L'economia es repartix en quatre sectors: primari (natura), secundari (indústria i construcció), terciari (serveis) i quaternari (coneixement). A Espanya domina el terciari. I hi ha tres formes de tindre treball: per compte d'altri (et contracta una empresa), per autoocupació (autònom, treballes per a tu) i intraemprenedoria (eres com un emprenedor dins d'una empresa). L'atur juvenil espanyol és dels més alts d'Europa.

El que és essencial

En acabar 4t d'ESO amb el títol puc triar tres camins principals: Batxillerat, Formació Professional de Grau Mitjà o el món laboral. No són carrerons sense eixida: es pot passar d'un a un altre.
El Batxillerat (2 cursos) prepara sobretot per a la universitat via EvAU. La FP prepara per a un ofici concret i també permet continuar estudiant (de Grau Mitjà a Grau Superior, i d'ahí a la universitat).
La FP té dos nivells: Grau Mitjà (s'entra des de l'ESO) i Grau Superior (s'entra des de Batxillerat o des d'un GM). Tots dos acaben amb pràctiques en empresa (FCT/FP Dual).
Per a accedir a la universitat des de Batxillerat cal aprovar l'EvAU; la nota d'admissió combina nota de Batxillerat i EvAU, i cada grau té una nota de tall.
Una beca és una ajuda econòmica (no un préstec: no es torna) per a poder estudiar. N'hi ha per renda familiar i per nota; tenen requisits i terminis que cal complir.
El mercat laboral és el lloc on es troben els qui oferixen treball (empreses) i els qui el busquen (treballadors). Hi ha població activa (treballa o busca) i població inactiva.

Vocabulari

itinerari educatiu
Batxillerat
Formació Professional
Grau Mitjà
Grau Superior
EvAU
nota de tall
beca
FP Dual
mercat laboral
població activa
taxa d'atur

Exemples resolts

Itinerari fins a una professió. María acaba 4t d'ESO amb el títol i vol ser infermera (professió universitària). Proposa un itinerari vàlid i una alternativa per si canvia d'idea cap a un treball més ràpid.
Pensem què exigix cada meta.
1. Per a ser infermera cal un grau universitari (Infermeria). L'itinerari natural és: Batxillerat de Ciències i Tecnologia → EvAU → Grau en Infermeria.
2. Alternativa més ràpida cap a l'àmbit sanitari: si prefereix començar a treballar abans, pot fer FP de Grau Mitjà en Cures Auxiliars d'Infermeria i treballar com a tècnica; més avant pot pujar a un Grau Superior de la família de Sanitat i, des d'ahí, accedir a la universitat.
Conclusió: hi ha un camí acadèmic (Batxillerat + universitat) i un de professional (FP), i gràcies a les passarel·les no són excloents: des de la FP també es pot arribar a la universitat.
Calcular la nota d'accés a la universitat. Un alumne té un 7,5 de nota mitjana de Batxillerat i un 6 en la fase obligatòria de l'EvAU. Calcula la seua nota d'accés (sense comptar ponderacions).
Usem la fórmula oficial.
Nota d'accés = 0,6 × nota de Batxillerat + 0,4 × nota de la fase obligatòria.
= 0,6 × 7,5 + 0,4 × 6
= 4,5 + 2,4 = 6,9 (sobre 10).
Interpretació: amb un 6,9 pot entrar en els graus la nota de tall dels quals siga igual o menor. Si vol pujar, pot presentar-se a la fase voluntària i guanyar fins a 4 punts extra per ponderacions.
Calcular les tres taxes de l'EPA. En un municipi hi ha 10.000 persones de 16 o més anys: 5.500 estan ocupades, 500 estan aturades (busquen ocupació) i la resta són inactives. Calcula la població activa i les taxes d'activitat, atur i ocupació.
Primer deduïm els grups.
Població activa = ocupats + aturats = 5.500 + 500 = 6.000 persones.
(Inactius = 10.000 − 6.000 = 4.000.)
Taxa d'activitat = (6.000 / 10.000) × 100 = 60 %.
Taxa d'atur = (aturats / activa) × 100 = (500 / 6.000) × 100 = 8,33 %. Compte: dividim entre la població activa, no entre les 10.000.
Taxa d'ocupació = (5.500 / 10.000) × 100 = 55 %.
Error típic: calcular l'atur com 500 / 10.000 = 5 %, que és fals perquè el denominador correcte és la població activa.
Classificar per sectors econòmics. Indica a quin sector pertany cada activitat: a) un hort de tarongers; b) una fàbrica de mobles; c) un supermercat; d) un laboratori d'investigació biotecnològica.
Recordem què fa cada sector.
a) Hort de tarongers → sector primari (extrau recursos de la natura).
b) Fàbrica de mobles → sector secundari (transforma matèries primeres en productes).
c) Supermercat → sector terciari (presta un servei: vendre, no fabricar).
d) Laboratori biotecnològic → sector quaternari (activitat intensiva en coneixement i R+D), encara que en les estadístiques oficials encara es compta dins del terciari.
Beca o préstec? A una família li oferixen dues ajudes perquè la seua filla estudie: una beca MEFP de 3.000 € per la seua renda i un préstec jove de 3.000 €. Explica la diferència i quina convé demanar primer.
Comparem les dues ajudes.
La beca MEFP és una ajuda que no es torna: si es complixen els requisits de renda i s'aprova el curs, eixos diners són per a la família.
El préstec jove és diners que sí que cal tornar més avant (encara que siga a un interés baix i amb terminis còmodes).
Conclusió: convé demanar primer la beca (és gratuïta) i guardar el préstec només per al que la beca no arribe a cobrir. I molt important: la beca es sol·licita en el seu termini (març-maig), perquè fora de termini es perd.

Practica

Classifica cada estudi com a Batxillerat, FP de Grau Mitjà o FP de Grau Superior: a) Tècnic en Cuina i Gastronomia; b) Batxillerat de Ciències i Tecnologia; c) Tècnic Superior en Desenvolupament d'Aplicacions Web; d) Tècnic en Electromecànica de Vehicles.
Veure solució
a) Tècnic en Cuina i Gastronomia → FP de Grau Mitjà (el nivell «Tècnic» és Grau Mitjà).
b) Batxillerat de Ciències i Tecnologia → Batxillerat.
c) Tècnic Superior en Desenvolupament d'Aplicacions Web → FP de Grau Superior (el nivell «Tècnic Superior» és Grau Superior).
d) Tècnic en Electromecànica de Vehicles → FP de Grau Mitjà.
Pista: «Tècnic» = Grau Mitjà; «Tècnic Superior» = Grau Superior.
Dibuixa amb fletxes els itineraris possibles des de 4t d'ESO (amb títol) fins a la universitat, passant per FP. Demostra que la FP no és un carreró sense eixida.
Veure solució
Itineraris possibles:
· 4t ESO → Batxillerat → EvAU → Universitat.
· 4t ESO → FP Grau Mitjà → FP Grau Superior → Universitat (els GS donen accés a graus universitaris).
· 4t ESO → FP Grau Mitjà → món laboral (i tornar a estudiar més avant).
Conclusió: des de la FP també s'arriba a la universitat (a través del Grau Superior), així que no és un carreró sense eixida.
Indica si cada afirmació sobre les beques és vertadera o falsa i corregix les falses: a) una beca cal tornar-la; b) pot concedir-se per renda familiar o per nota; c) és igual entregar-la fora de termini.
Veure solució
a) Falsa. Una beca és una ajuda que no es torna (a diferència d'un préstec).
b) Vertadera. Existixen beques per renda (situació econòmica familiar) i per rendiment acadèmic (nota).
c) Falsa. Si s'entrega fora de termini, normalment es perd el dret a la beca encara que es complisquen els requisits. Cal respectar les dates oficials.
Andrea vol estudiar un grau la nota de tall del qual és 9,2. Ha tret un 7,8 de mitjana en Batxillerat i un 6,5 en l'EvAU. La nota d'admissió es calcula com 60 % de Batxillerat + 40 % d'EvAU. Entra amb eixa nota o necessita pujar?
Veure solució
Nota d'admissió = 0,60 × nota Batxillerat + 0,40 × nota EvAU.
= 0,60 × 7,8 + 0,40 × 6,5
= 4,68 + 2,60 = 7,28.
Com que 7,28 és menor que la nota de tall 9,2, no entra amb eixa nota. Necessitaria pujar l'EvAU (per exemple, presentant-se a la fase voluntària per a pujar nota) o triar un grau amb nota de tall més baixa.
En un poble hi ha 1.000 persones en edat de treballar. D'elles, 600 tenen ocupació, 100 busquen ocupació activament i 300 no volen ni busquen treball. Calcula la població activa i la taxa d'atur.
Veure solució
Població activa = persones que treballen + persones que busquen ocupació = 600 + 100 = 700 persones.
(Les 300 que ni treballen ni busquen són població inactiva.)
Taxa d'atur = (aturats ÷ població activa) × 100 = (100 ÷ 700) × 100 = 14,29 %.
És a dir, quasi 1 de cada 7 persones de la població activa està en atur.
Empareja cada perfil amb el camí més coherent i justifica-ho breument: a) Vol ser fisioterapeuta (professió universitària); b) Vol treballar prompte com a mecànic; c) No té clar què vol i li agraden diverses àrees.
Veure solució
a) Batxillerat (de Ciències) → EvAU → Grau en Fisioteràpia, perquè és una professió que exigix títol universitari.
b) FP de Grau Mitjà de la família d'automoció, perquè prepara directament per a l'ofici i s'entra prompte al mercat laboral.
c) Batxillerat sol donar més temps per a decidir i obri moltes portes; també val informar-se bé i, si sorgix un interés pràctic clar, optar per FP. El que importa és decidir amb informació, no per descart.
Relaciona cada modalitat de Batxillerat amb la carrera més coherent: a) Ciències i Tecnologia; b) Humanitats i Ciències Socials; c) Arts; d) General.
Veure solució
a) Ciències i Tecnologia → Enginyeria, Medicina, Física o Matemàtiques.
b) Humanitats i Ciències Socials → Dret, ADE, Economia, Història o Magisteri.
c) Arts → Belles Arts, Disseny o estudis musicals.
d) General → és la més flexible, per a qui encara no té clar què estudiarà; val per a quasi qualsevol grau, encara que pot penalitzar en graus molt específics per les ponderacions.
Explica amb les teues paraules què és una passarel·la en el sistema educatiu i posa un exemple.
Veure solució
Una passarel·la és una via legal per a passar d'un itinerari a un altre sense haver de començar de zero. Servix perquè una decisió presa als 16 anys no siga irreversible.
Exemple: algú que comença FP de Grau Mitjà i descobrix que li interessa allò acadèmic pot passar al Batxillerat; o qui acaba un Grau Superior pot accedir a la universitat sense repetir el Batxillerat.
Diferencia la FP Dual General de la FP Dual Intensiva quant a hores en empresa i sou.
Veure solució
FP Dual General: entre el 25 % i el 35 % de la formació es fa en empresa; l'empresa no està obligada a pagar l'alumnat (encara que de vegades dona ajudes).
FP Dual Intensiva: més del 35 % en empresa, amb un contracte de formació remunerat, sou i alta en la Seguretat Social.
En les dues s'aprén treballant en una empresa real; la diferència està en les hores i en si es cobra.
Un alumne té un 8 de mitjana de Batxillerat i un 7 en la fase obligatòria de l'EvAU. Calcula la seua nota d'accés (sense ponderacions).
Veure solució
Nota d'accés = 0,6 × nota de Batxillerat + 0,4 × fase obligatòria.
= 0,6 × 8 + 0,4 × 7
= 4,8 + 2,8 = 7,6 (sobre 10).
A eixa nota se li poden sumar després fins a 4 punts per les ponderacions de la fase voluntària.
Classifica cada activitat en el seu sector econòmic: a) una explotació ramadera; b) una empresa de construcció d'habitatges; c) un hospital; d) una empresa de desenvolupament de videojocs.
Veure solució
a) Explotació ramadera → sector primari.
b) Construcció d'habitatges → sector secundari (la construcció s'inclou ací).
c) Hospital → sector terciari (serveis).
d) Desenvolupament de videojocs → sector quaternari (coneixement i tecnologia), comptabilitzat dins del terciari en les estadístiques oficials.
Classifica cada persona com a ocupada, aturada o inactiva: a) Marta treballa mitja jornada en una botiga; b) Luis va acabar l'ESO i busca la seua primera ocupació; c) Sara estudia Batxillerat a temps complet; d) Andrés està jubilat.
Veure solució
a) Marta → ocupada (té ocupació, encara que siga a mitja jornada).
b) Luis → aturat (no treballa però busca activament; està en la població activa).
c) Sara → inactiva (estudia i no busca treball).
d) Andrés → inactiu (jubilat).
Una persona diu: «com que hi ha 2.000 persones al meu poble i 100 estan en atur, la taxa d'atur és del 5 %». És correcte el càlcul? Explica per què.
Veure solució
No és correcte. La taxa d'atur no es calcula sobre la població total, sinó sobre la població activa (els que treballen més els que busquen treball).
Taxa d'atur = (aturats ÷ població activa) × 100. Si per exemple la població activa fora 1.000, la taxa seria 100 ÷ 1.000 × 100 = 10 %, no el 5 %. Dividir entre la població total dona una xifra enganyosament baixa.
Identifica la forma de treballar de cada cas: a) Ana signa un contracte i cobra un salari d'una empresa; b) Pedro és fontaner autònom i treballa per a si mateix; c) Noa lidera amb autonomia un projecte nou dins de l'empresa on està contractada.
Veure solució
a) Ana → treball per compte d'altri (l'empresa la contracta i li paga).
b) Pedro → autoocupació / compte propi (autònom).
c) Noa → intraemprenedoria (actua com a emprenedora dins d'una empresa, sense assumir el risc financer personal).
Explica què és una nota de tall i si és un examen que cal aprovar.
Veure solució
La nota de tall és la nota d'admissió de l'últim alumne admés en un grau el curs anterior.
No és un examen ni una nota mínima fixa: canvia cada any segons quanta gent demana eixe grau (la demanda) i quantes places hi ha (l'oferta). Per això convé mirar la seua evolució a diversos anys i no assustar-se pel dada d'un sol curs.
Calcula la taxa d'atur d'una comarca amb una població activa de 500 persones, de les quals 60 estan en atur.
Veure solució
Taxa d'atur = (aturats ÷ població activa) × 100.
= (60 ÷ 500) × 100
= 0,12 × 100 = 12 %.
Significa que 12 de cada 100 persones que volen treballar no troben ocupació.
Diferencia un certificat de professionalitat d'un cicle de FP quant a duració i finalitat.
Veure solució
Un certificat de professionalitat (del SEPE) és una formació curta (entre 200 i 600 hores) per a acreditar una competència concreta (per exemple, instal·lador de plaques solars o atenció sociosanitària). Servix per a incorporar-se ràpid al treball o reorientar-se.
Un cicle de FP (Grau Mitjà o Superior) dura dos cursos (~2.000 hores) i dona una titulació oficial més àmplia com a tècnic o tècnic superior. El cicle és més llarg i complet; el certificat, més ràpid i específic.
A Carlos li interessa la sanitat i treballar prompte. Suggerix una família professional i un cicle coherent, i explica si tindria eixides.
Veure solució
Família professional coherent: Sanitat.
Cicle possible: FP de Grau Mitjà en Cures Auxiliars d'Infermeria (o, més avant, un Grau Superior com Laboratori Clínic).
Eixides: la família de Sanitat té una ocupabilitat molt alta (per damunt del 90 % en moltes comunitats) per l'envelliment de la població, així que sí que tindria bones eixides i podria continuar formant-se cap al Grau Superior.
Vertader o fals, raonat: «L'atur juvenil a Espanya és semblant a la mitjana de la Unió Europea.»
Veure solució
Fals. L'atur juvenil espanyol (16-24 anys) és dels més alts d'Europa: ronda el 24-26 %, mentres la mitjana de la UE està al voltant del 14-15 %. Espanya quasi duplica la mitjana europea, i ho fa de manera sostinguda des de 2008. Les seues causes són estructurals: contractes temporals, model turístic estacional i desajust entre formació i ocupació.
Explica breument què és el programa Erasmus+ i si es pot cobrar alhora que la beca MEFP.
Veure solució
Erasmus+ és un programa de la Unió Europea que finança estades en un altre país europeu per a estudiar o fer pràctiques, amb una ajuda mensual.
Sí: és compatible amb la beca general MEFP. Si tens la beca MEFP i aconseguixes una plaça Erasmus+, cobres les dues, i fins i tot una ajuda complementària addicional. No cal renunciar a cap.

Ampliació

Ampliació · 2a avaluació (unitats 5-7)

Reptes per a aprofundir en itineraris, FP Dual, accés a la universitat i mercat laboral, dirigits a qui domina el bàsic i vol anar més enllà.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U5. El sistema educatiu post-ESO: llegir el mapa complet

A nivell d'ampliació, el que importa no és saber que existixen Batxillerat i FP, sinó entendre que el sistema és obert i no lineal. El Batxillerat (RD 243/2022) té quatre modalitats —Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts (Plàstiques o Música), i la nova General—, i ja en 1r es prenen decisions que condicionen l'EvAU (per exemple, Llatí II enfront de Matemàtiques Aplicades en Humanitats i Ciències Socials).
La FP, reformada per la LOFP de 2023, integra els tres graus (Bàsic, Mitjà, Superior) en 26 famílies professionals, totes amb part dual obligatòria. El gran canvi de mentalitat és desmuntar el mite del prestigi: les dades de l'OCDE i del SEPE mostren que la FP Superior de famílies tècniques (Informàtica, Sanitat, Electricitat) supera el 90 % d'ocupabilitat, per damunt de bastants graus universitaris. A Espanya només un 12 % de l'alumnat tria FP, enfront del 45-60 % d'Alemanya o Suïssa; eixe desequilibri explica bona part de l'atur estructural.
I, sobretot, les passarel·les (FP↔Batxillerat, Grau Superior→universitat) convertixen qualsevol decisió als 16 anys en una cosa corregible: rectificar a temps és maduresa, no fracàs.

U6. Universitat, FP avançada i finançament intel·ligent

La nota d'admissió a la universitat es construïx en dues capes. Primer la nota d'accés = 0,6 × mitjana de Batxillerat + 0,4 × fase d'accés de l'EvAU (màxim 10). Després se sumen les ponderacions: les dues millors matèries de la fase voluntària, multiplicades per 0,1 o 0,2 segons el que decidisca cada universitat per a cada grau, fins a un màxim de 14. La clau estratègica és que la mateixa matèria pondera distint segons el grau: triar bé la fase voluntària pot valdre més que mig punt extra de nota mitjana.
En la FP, convé mirar les 26 famílies des de la demanda real del mercat: Sanitat, Informàtica, Electricitat i Serveis Socioculturals lideren ocupabilitat i salari d'entrada. La FP Dual Intensiva implica contracte remunerat i cotització a la Seguretat Social ja durant el cicle.
La universitat s'organitza en grau, doble grau, màster (alguns habilitants: Advocacia, Professorat, Enginyeria) i doctorat. Per a pagar-ho està la beca MEFP (matrícula + quanties per renda, residència i rendiment), compatible amb beques autonòmiques i amb Erasmus+. L'error car és de calendari: la beca es sol·licita entre març i maig, abans de matricular-se; qui espera a tindre notes o plaça perd el termini.

U7. Mercat laboral: llegir les dades abans de decidir

L'EPA de l'INE dividix la població de 16+ en activa (ocupats + aturats) i inactiva. D'ahí ixen tres taxes: activitat (activa / 16+), atur (aturats / activa) i ocupació (ocupats / 16+). La taxa d'ocupació és la millor per a comparar països, perquè no es distorsiona amb els qui deixen de buscar i desapareixen de l'atur estadístic.
L'economia es repartix en quatre sectors: primari (~3 % del PIB), secundari (~22 %), terciari (~67 %) i quaternari (~8 %, coneixement i R+D). Espanya depén molt del terciari i, dins d'ell, del turisme (més del 12 % del PIB), cosa que genera ocupació estacional.
L'atur juvenil espanyol duplica la mitjana europea de manera sostinguda des de 2008. Les seues causes són estructurals: dualitat contractual (indefinits protegits enfront de temporals precaris), mismatch educatiu (molts universitaris i molt abandonament, pocs graus intermedis), salari mínim enfront de productivitat juvenil baixa i model productiu turístic-estacional. Enfront d'això, l'ocupabilitat es reforça triant sectors amb demanda, evitant l'abandonament i sumant competències transversals (idiomes, digitals, treball en equip). I hi ha tres formes de treballar: compte d'altri (~81 %), autoocupació (~15 %) i intraemprenedoria (~5 %, en creixement).

El que és essencial

La FP Dual repartix la formació entre el centre educatiu i l'empresa, amb un contracte o beca: l'alumnat aprén treballant i millora molt la seua ocupabilitat.
La nota d'admissió a la universitat pot pujar si en la fase voluntària de l'EvAU s'examinen matèries que ponderen (×0,1 o ×0,2) per al grau triat.
L'atur no és només un nombre: hi ha distints tipus (estructural, friccional, cíclic) i l'atur juvenil a Espanya és històricament alt, cosa que fa clau la formació.
L'ocupabilitat depén de la formació, però també de les competències transversals (idiomes, digitals, treball en equip) i de saber on hi ha demanda.

Vocabulari

FP Dual
ponderació EvAU
nota d'admissió
tipus d'atur
atur juvenil
ocupabilitat
competències transversals
taxa d'activitat

Exemples resolts

Nota d'admissió amb ponderacions. Una alumna té un 8,4 de mitjana de Batxillerat i un 7,6 en la fase d'accés de l'EvAU. En la fase voluntària trau un 8 en una matèria que pondera 0,2 per al seu grau i un 7 en una altra que pondera 0,1. Calcula la seua nota d'admissió sobre 14.
Ho fem en dues capes.
Pas 1, nota d'accés = 0,6 × 8,4 + 0,4 × 7,6 = 5,04 + 3,04 = 8,08 (sobre 10).
Pas 2, ponderacions = 0,2 × 8 + 0,1 × 7 = 1,6 + 0,7 = 2,3.
Pas 3, nota d'admissió = 8,08 + 2,3 = 10,38 (sobre 14).
Lliçó: les ponderacions li han sumat 2,3 punts. Sense elles s'hauria quedat en 8,08, fora de l'abast de graus exigents.
La palanca silenciosa de les ponderacions. Compara dos alumnes per a un grau amb nota de tall 11,8. L'alumne A té un 8,5 de nota d'accés i dues matèries de la fase voluntària amb un 9 que ponderen 0,2 cadascuna. L'alumne B té un 9,5 de nota d'accés però cap matèria que pondere per a eixe grau. Qui entra?
Calculem la nota d'admissió de cadascun.
Alumne A: 8,5 + (0,2 × 9) + (0,2 × 9) = 8,5 + 1,8 + 1,8 = 12,1.
Alumne B: 9,5 + 0 = 9,5 (sense ponderacions útils, la seua nota es queda igual).
Resultat: amb nota de tall 11,8, l'alumne A (12,1) entra i l'alumne B (9,5) no, tot i tindre millor nota d'accés. Triar bé les matèries de la fase voluntària segons el grau de destí val, en este cas, més que un punt de nota mitjana.
Les tres taxes i la comparació entre països. Una regió té 40.000 persones de 16 o més anys: 20.000 ocupades i 4.000 aturades. Calcula les tres taxes de l'EPA i explica per què la taxa d'ocupació és la més útil per a comparar amb un altre país.
Primer la població activa.
Activa = 20.000 + 4.000 = 24.000.
Taxa d'activitat = (24.000 / 40.000) × 100 = 60 %.
Taxa d'atur = (4.000 / 24.000) × 100 = 16,67 %.
Taxa d'ocupació = (20.000 / 40.000) × 100 = 50 %.
Per què la d'ocupació és la millor per a comparar països: la taxa d'atur pot baixar artificialment si molta gent deixa de buscar (passa a inactiva i desapareix de l'atur). La taxa d'ocupació mesura directament quin percentatge de la població en edat de treballar té ocupació, sense eixe efecte distorsionador.
Compensa estudiar fora amb beca? Marta viu en un poble sense universitat. Estudiar fora li costaria uns 1.500 € de matrícula i 5.000 € de residència i manutenció a l'any. La beca MEFP li concedix 1.500 € de matrícula i 2.700 € per residència. Calcula quant pagaria la seua família amb beca i sense beca, i comenta.
Comparem els dos escenaris.
Cost total real = 1.500 + 5.000 = 6.500 € a l'any.
Sense beca: la família paga els 6.500 € complets.
Amb beca: la beca cobrix 1.500 (matrícula) + 2.700 (residència) = 4.200 €. La família paga 6.500 − 4.200 = 2.300 € a l'any.
Estalvi: 6.500 − 2.300 = 4.200 € a l'any.
Comentari: la beca no cobrix el 100 %, però convertix una despesa inviable (6.500 €) en una d'assumible (2.300 €). Per això la informació sobre beques és igualadora: qui la demana accedix a estudis que d'una altra manera descartaria per diners.
Diagnosticar el desajust del mercat. Una comarca té alhora moltes vacants de soldadors i tècnics de manteniment sense cobrir i un atur juvenil alt. Explica amb el concepte de mismatch per què ocorre i proposa dues mesures.
Analitzem la paradoxa.
Diagnòstic: és un mismatch o desajust de qualificació: les vacants demanen una formació tècnica concreta (soldadura, manteniment industrial) que els joves en atur no tenen, perquè pocs trien eixes famílies de FP. Hi ha treball i hi ha aturats, però els seus perfils no encaixen. Pot sumar-se un component geogràfic (les vacants i els aturats no estan al mateix lloc) i de condicions (salaris o horaris poc atractius).
Dues mesures: (1) orientar i incentivar la matrícula en cicles de FP de les famílies demandades (Electricitat i Electrònica, Fabricació Mecànica), reforçant la FP Dual amb empreses locals; (2) oferir certificats de professionalitat curts del SEPE per a reciclar ràpid persones aturades cap a eixos oficis. La formació és la palanca que tanca el desajust.

Reptes

Explica què és la FP Dual i assenyala dos avantatges enfront de la FP tradicional, i un possible inconvenient.
Veure solució
La FP Dual combina la formació en el centre educatiu i en l'empresa (una part important de les hores es fa treballant en una empresa real, amb contracte o beca).
Avantatges: (1) s'aprén en un entorn real i es guanya experiència que valoren les empreses; (2) millora molt l'ocupabilitat i de vegades porta a un contracte en acabar.
Inconvenient: exigix més disponibilitat i compromís (horaris d'empresa), i la qualitat depén que l'empresa forme bé i no use l'alumnat només com a mà d'obra barata.
Pablo vol un grau amb nota de tall 11,5 (sobre 14). Té 8 de Batxillerat i 7 en la fase general de l'EvAU. En la fase voluntària trau 9 i 8 en dues matèries que ponderen 0,2 cadascuna per a eixe grau. Calcula la seua nota d'admissió. Fórmula: 0,6×Bach + 0,4×fase general + (0,2×nota1 + 0,2×nota2).
Veure solució
Pas 1, nota d'accés = 0,6 × 8 + 0,4 × 7 = 4,8 + 2,8 = 7,6 (sobre 10).
Pas 2, ponderacions = 0,2 × 9 + 0,2 × 8 = 1,8 + 1,6 = 3,4.
Pas 3, nota d'admissió = 7,6 + 3,4 = 11,0 (sobre 14).
Com que 11,0 és menor que la nota de tall 11,5, per poc no entraria. Les matèries que ponderen són decisives: sense elles es quedaria en 7,6.
Relaciona cada situació amb el seu tipus d'atur (friccional, estructural o cíclic): a) una persona deixa la seua ocupació i tarda dos mesos a trobar-ne una altra millor; b) tanquen fàbriques perquè l'economia està en recessió; c) sobren treballadors d'un sector que ha desaparegut per la tecnologia i els falten habilitats per a les ocupacions que sí que hi ha.
Veure solució
a) Atur friccional: temps normal de cerca en canviar d'ocupació; és temporal i fins a cert punt inevitable.
b) Atur cíclic: causat per la fase baixa del cicle econòmic (recessió); es reduïx quan l'economia es recupera.
c) Atur estructural: desajust entre les habilitats dels treballadors i les que demanda el mercat; es combat amb formació i reciclatge professional.
Espanya té un atur juvenil molt superior a la mitjana de la UE. Dona dues possibles causes i explica com una bona decisió formativa (esta mateixa assignatura) ajuda a reduir el risc d'acabar en atur.
Veure solució
Possibles causes (basten dues): abandonament escolar primerenc elevat; molta ocupació jove temporal i estacional (turisme); desajust entre la formació i el que demanen les empreses; menys experiència que competix amb adults.
Com ajuda decidir bé: triar un itinerari amb demanda laboral real, completar la formació (evitar l'abandonament), afegir competències transversals (idiomes, digitals) i conéixer el mercat reduïx la probabilitat de quedar en atur estructural. L'orientació no garantix ocupació, però millora clarament l'ocupabilitat.
Una alumna té un 7,2 de mitjana de Batxillerat i un 6,8 en la fase d'accés de l'EvAU. En la fase voluntària trau un 9 i un 8 en dues matèries que ponderen 0,2 cadascuna. Calcula la seua nota d'admissió sobre 14.
Veure solució
Nota d'accés = 0,6 × 7,2 + 0,4 × 6,8 = 4,32 + 2,72 = 7,04.
Ponderacions = 0,2 × 9 + 0,2 × 8 = 1,8 + 1,6 = 3,4.
Nota d'admissió = 7,04 + 3,4 = 10,44 (sobre 14).
Les ponderacions li han sumat 3,4 punts: sense la fase voluntària s'hauria quedat en 7,04.
Dos alumnes opten al mateix grau (nota de tall 11). Alba té 8 de nota d'accés i dues matèries amb un 9 que ponderen 0,2 cadascuna. Hugo té un 9,8 de nota d'accés però cap matèria que pondere. Qui entra? Quina moralitat trau cadascun?
Veure solució
Alba = 8 + 0,2×9 + 0,2×9 = 8 + 1,8 + 1,8 = 11,6.
Hugo = 9,8 + 0 = 9,8.
Amb nota de tall 11, Alba entra (11,6) i Hugo no (9,8), tot i tindre millor nota d'accés.
Moralitat: triar bé les matèries de la fase voluntària que ponderen per al grau de destí pot valdre més que un punt de nota mitjana. Les ponderacions són la palanca silenciosa de l'EvAU.
Explica un avantatge i un inconvenient de la modalitat General de Batxillerat enfront d'una modalitat específica com Ciències i Tecnologia.
Veure solució
Avantatge: la modalitat General és més flexible i menys especialitzada; és ideal per a qui encara no té clar quin grau o cicle cursarà, perquè dona accés a quasi qualsevol titulació.
Inconvenient: en no especialitzar-se, pot penalitzar en graus molt concrets on les ponderacions premien matèries específiques (Matemàtiques II, Física, Dibuix Tècnic). Per a Enginyeria o Medicina, una modalitat específica facilita aconseguir les ponderacions de 0,2 que pugen la nota d'admissió.
Ordena de menor a major duració i explica breument en què es diferencien: grau, doble grau, màster, doctorat.
Veure solució
Per duració aproximada:
Màster (1-2 anys): especialització després del grau.
Grau (4 anys, 240 ECTS): titulació universitària inicial.
Doctorat (3-5 anys): investigació original que culmina en una tesi; nivell màxim.
Doble grau (5-6 anys): dues titulacions alhora compartint assignatures.
Nota: alguns graus regulats duren més (Medicina, 6 anys). La diferència no és només el temps: el grau habilita per a treballar, el màster especialitza (alguns són habilitants), el doctorat obri la carrera investigadora.
Explica què és un màster habilitant i posa dos exemples.
Veure solució
Un màster habilitant és el que la llei exigix cursar obligatòriament per a poder exercir una professió concreta; no n'hi ha prou amb el grau.
Exemples: el Màster en Advocacia (necessari per a exercir com a advocat), el Màster en Formació del Professorat (imprescindible per a fer classe en Secundària o opositar a docent) i el Màster en Enginyeria Industrial (per a exercir com a enginyer superior). Sense eixe màster, el grau no permet l'exercici professional ple.
Una regió té 5.000 persones de 16 o més anys: 2.700 ocupades i 300 aturades. Calcula la taxa d'activitat i digues quantes persones són inactives.
Veure solució
Població activa = ocupats + aturats = 2.700 + 300 = 3.000.
Taxa d'activitat = (3.000 / 5.000) × 100 = 60 %.
Inactius = 5.000 − 3.000 = 2.000 persones (estudiants, jubilats, dedicats a la llar, etc.).
Explica per què la taxa d'ocupació és millor que la taxa d'atur per a comparar el mercat laboral de dos països.
Veure solució
La taxa d'atur pot enganyar: si moltes persones es desanimen i deixen de buscar treball, passen a inactives i desapareixen del recompte d'aturats, de manera que la taxa d'atur baixa sense que millore realment l'ocupació.
La taxa d'ocupació (ocupats / població de 16+) mesura directament quin percentatge de la població en edat de treballar té ocupació, sense eixe efecte. Per això és més fiable per a comparar països o períodes.
Explica què és el sector quaternari i per què Espanya va per darrere de països com Suècia o Alemanya en este sector.
Veure solució
El sector quaternari agrupa les activitats intensives en coneixement: R+D, tecnologies de la informació, biotecnologia, consultoria d'alt valor. Se separa del terciari pel seu valor afegit, encara que en les estadístiques oficials encara es compta dins dels serveis.
Espanya va per darrere (~8 % del PIB enfront del 12-15 % de Suècia o Alemanya) perquè invertix menys en R+D, té un teixit productiu més orientat al turisme i els serveis de baix valor, i exporta talent per falta d'ocupació qualificada. És el sector que més creix i millor paga, i on Espanya té més marge de millora.
Per què es preveu alta demanda de personal de cures i de programació a Espanya fins a 2030? Dona una raó per a cadascun.
Veure solució
Personal de cures (infermeria, atenció a la dependència): Espanya envellix ràpid (més del 20 % supera els 65 anys), cosa que dispara la necessitat de cures en residències, domicilis i atenció primària (l'anomenada silver economy).
Programació i desenvolupament de programari: el sector tecnològic genera més vacants que titulats cada any, i la digitalització afecta tots els sectors. És una demanda crònica i poc sensible a les crisis.
Definix mismatch educatiu i explica com contribuïx a l'atur juvenil a Espanya.
Veure solució
El mismatch educatiu és el desajust entre la formació que té la població i les competències que realment demanda el mercat laboral.
A Espanya coexistixen una taxa alta d'universitaris i una taxa alta d'abandonament escolar primerenc, amb pocs graus intermedis (FP tècnica). Falten tècnics en oficis demandats (electricitat, soldadura, manteniment) i sobren titulats en graus saturats. Eixe desajust fa que hi haja vacants sense cobrir i joves en atur alhora, alimentant l'atur estructural.
Quan se sol·licita la beca MEFP i per què és un error esperar a tindre la matrícula i les notes?
Veure solució
La beca general MEFP se sol·licita habitualment entre març i maig, abans de matricular-se, amb dades provisionals (la matrícula s'actualitza després).
Esperar a tindre matrícula, notes o plaça és un error car: per a llavors el termini s'ha tancat i es perd la beca de tot el curs, encara que es compliren els requisits. Marca març: preparar documentació al març, emplenar el formulari a l'abril, presentar-lo al maig.
Un estudiant amb beca MEFP aconseguix una plaça Erasmus+. Perd la beca general? Quines quanties estan en joc?
Veure solució
No la perd: Erasmus+ és compatible amb la beca MEFP. Cobra les dues alhora i fins i tot una ajuda complementària addicional del Ministeri per tindre beca general.
Quanties: Erasmus+ paga una ajuda mensual (orientativament 330-560 € per a estudis i 380-620 € per a pràctiques, segons el país de destí), a més de la beca MEFP que ja tinguera. Renunciar a la beca per a anar-se'n d'Erasmus seria un error: se sumen.
Explica què és el districte únic universitari i quin avantatge oferix a l'estudiant.
Veure solució
El districte únic és el sistema pel qual un estudiant pot sol·licitar plaça en quasi qualsevol universitat pública del país a través d'una preinscripció única, sense estar limitat a la de la seua comunitat.
Avantatge: amplia les opcions. Amb la seua nota d'admissió, l'estudiant pot aspirar a graus de diverses universitats ordenant-les per preferència, i el sistema li assigna la millor a la qual arribe la seua nota.
Compara el treball per compte d'altri i l'autoocupació: un avantatge i un inconvenient de cadascun.
Veure solució
Compte d'altri: avantatge → estabilitat i drets laborals clars (vacances pagades, baixa per malaltia, atur); inconvenient → menys autonomia sobre què i com es treballa.
Autoocupació (autònom): avantatge → autonomia total i possibilitat de majors ingressos; inconvenient → quota mensual a la Seguretat Social, sense atur tradicional i assumint els riscos econòmics en primera persona.
Definix intraemprenedoria i explica en què s'assembla i en què es diferencia de ser autònom.
Veure solució
La intraemprenedoria és exercir com a emprenedor dins d'una empresa: treballant per compte d'altri, es lideren projectes amb autonomia, es proposen productes nous i s'assumix risc professional.
S'assembla a l'autònom en l'autonomia, el propòsit i l'aprenentatge. Es diferencia en què l'intraemprenedor no assumix el risc financer personal: manté el seu contracte i el seu sou, amb la xarxa de seguretat de l'empresa. Combina el millor de les dues formes.
Vertader o fals, raonat: «La nota de tall d'un grau és una nota mínima fixa que cal traure sempre per a entrar.»
Veure solució
Fals. La nota de tall és la nota d'admissió de l'últim alumne admés el curs anterior, no una nota mínima fixa. Canvia cada any segons l'oferta de places i la demanda: si un any es presenta menys gent, baixa; si es presenta més, puja. És un indicador de demanda, no un examen ni un requisit invariable.
Una comarca té una població activa de 800 persones i 96 aturades. Calcula la taxa d'atur i indica quantes persones estan ocupades.
Veure solució
Taxa d'atur = (aturats / població activa) × 100 = (96 / 800) × 100 = 12 %.
Ocupats = població activa − aturats = 800 − 96 = 704 persones.
El turisme aporta més del 12 % del PIB espanyol, molt per damunt de la mitjana europea (~5 %). Argumenta si eixa dependència és una fortalesa o una debilitat per a un jove que entra ara al mercat laboral.
Veure solució
Té les dues cares.
Fortalesa: genera moltíssima ocupació (prop de 2,7 milions d'ocupacions directes) i una entrada ràpida al mercat laboral, sobretot a l'estiu.
Debilitat: bona part d'eixa ocupació és estacional i precària (contractes de maig a setembre, salaris baixos), cosa que infla l'ocupació juvenil a l'estiu i la desploma a l'hivern, contribuint a l'atur juvenil estacional.
Per a un jove: pot ser una bona porta d'entrada o d'ingressos puntuals, però convé no dependre només d'ella i combinar-la amb formació que òbriga sectors més estables i millor pagats.

3a avaluació

Reforç

Reforç · 3a avaluació (unitats 8-10)

El que és imprescindible de la tercera avaluació (drets laborals, cerca d'ocupació i projecte de vida) en llenguatge senzill, per a assegurar l'aprovat.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U8. Els teus drets com a treballador

Treballar amb un contracte i donat d'alta en la Seguretat Social et dona drets exigibles, arreplegats en l'Estatut dels Treballadors. Hi ha dos grans tipus de contracte: indefinit (sense data de fi) i temporal (amb una causa i una data o fet de fi, com una substitució o una campanya). Ningú pot cobrar menys del SMI (Salari Mínim Interprofessional), que en 2026 és de 1.221 € bruts al mes en 14 pagues.
La nòmina parteix del salari brut (meritacions: salari base + complements) i li resta dues deduccions: la cotització a la Seguretat Social del treballador (al voltant del 6,35 %) i la retenció d'IRPF. El que queda és el salari net o líquid a percebre, el que de veritat cobres.
Tens drets bàsics: salari, jornada màxima de 40 hores setmanals, descans, 30 dies naturals de vacances a l'any, prevenció de riscos i no discriminació. Si no es complixen, pots reclamar: primer a l'empresa i, si no es corregix, a la Inspecció de Treball. Treballar en negre (sense contracte ni alta) et deixa sense atur, sense baixa, sense pensió i sense protecció davant d'accidents.

U9. Buscar ocupació: CV, marca personal i entrevista

Buscar ocupació és un procés, no sort. El currículum vitae (CV) resumix la teua formació i experiència de manera clara, ordenada i honesta; el format Europass és un estàndard europeu molt usat. La carta de presentació acompanya el CV, ocupa una pàgina i s'adapta a cada oferta explicant per què encaixes.
La teua marca personal és la imatge que projectes, també en internet: la teua empremta digital (el que es veu de tu en xarxes) influïx en si et contracten, així que convé cuidar-la. LinkedIn és la xarxa professional de referència.
En l'entrevista compten tant el que dius com la teua actitud i el teu llenguatge no verbal; el mètode STAR (Situació, Tasca, Acció, Resultat) ajuda a respondre amb exemples concrets. Per a trobar ofertes hi ha diverses fonts: el SEPE (servei públic d'ocupació), portals com InfoJobs o LinkedIn, les ETT i el networking o contactes (mercat ocult: ofertes que no es publiquen).

U10. El meu projecte de vida

Un projecte de vida és decidir cap a on vols anar i traçar un pla realista per a arribar, amb la millor informació que tens hui. No és un pla irrevocable: es revisa cada cert temps.
Les metes s'ordenen per horitzó temporal: curt termini (este curs, 1 any), mitjà termini (3-5 anys) i llarg termini (uns 10 anys). Les de curt termini són els escalons que fan possibles les de llarg termini.
Una bona meta és SMART: específica, mesurable, assolible, rellevant i amb un termini. Convé escriure-la en les tres dimensions (personal, formativa i professional) i dissenyar un pla d'acció concret per als pròxims mesos. Recolzar-te en una xarxa de suport i en algun mentor (algú amb experiència que t'orienta) augmenta les teues possibilitats. Triar hui la teua formació és el primer pas del projecte.

El que és essencial

Treballar amb contracte i alta en la Seguretat Social et protegix: cotitzes per a l'atur, la baixa per malaltia i la pensió, i tens cobertura davant d'accidents. Treballar sense papers et deixa sense res d'això.
Hi ha dos grans tipus de contracte: indefinit (sense data de fi) i temporal (amb causa i data de fi). El SMI 2026 és de 1.221 € bruts al mes en 14 pagues: ningú pot cobrar menys.
La nòmina parteix del salari brut i li resta dos descomptes principals: la cotització a la Seguretat Social del treballador (≈ 6,35 %) i la retenció d'IRPF. El que queda és el salari net (líquid a percebre).
Tens drets laborals bàsics: salari, descans, vacances, prevenció de riscos i no discriminació. Si no es complixen, pots reclamar (primer a l'empresa, després a Inspecció de Treball).
Per a buscar ocupació necessites un CV clar i honest, una carta de presentació adaptada i cuidar la teua marca personal (inclosa la teua empremta digital).
Un projecte de vida és fixar metes (a curt, mitjà i llarg termini) realistes i revisables, i un pla per a aconseguir-les. Decidir hui la teua formació és el primer pas.

Vocabulari

contracte de treball
contracte indefinit
contracte temporal
Seguretat Social
SMI
salari brut
salari net
IRPF
nòmina
currículum vitae
marca personal
projecte de vida
metes SMART

Exemples resolts

Calcula un salari net. Sara cobra un salari brut de 1.300 € al mes. Li descompten un 6,35 % de Seguretat Social i un 3 % d'IRPF. Calcula cada descompte i el seu salari net.
Partim del salari brut i li restem les dues deduccions.
1. Seguretat Social: 6,35 % de 1.300 = 1.300 × 0,0635 = 82,55 €.
2. IRPF: 3 % de 1.300 = 1.300 × 0,03 = 39 €.
3. Total deduccions: 82,55 + 39 = 121,55 €.
4. Salari net: 1.300 − 121,55 = 1.178,45 €.
Eixe és el líquid a percebre, el que entra en el seu compte. El salari brut sempre és major que el net.
Indefinit o temporal. Classifica cada contracte i digues per què: (a) caixer contractat per a la campanya de Nadal; (b) administrativa contractada sense data de fi; (c) substitut d'un treballador de baixa per malaltia.
Regla: si hi ha una causa i una data o fet de fi, és temporal; si no, és indefinit.
(a) Campanya de Nadal: té causa (la campanya) i fi (gener) → temporal.
(b) Sense data de fi → indefinit.
(c) Substitució: dura mentres l'altre està de baixa; quan torna, acaba → temporal (de substitució).
El contracte indefinit és la norma; el temporal ha d'estar justificat per una causa.
Corregix un CV. Detecta dos errors en este fragment i explica com corregir-los: «Sobre mi: estic genial per al lloc. Idiomes: anglés perfecte (en realitat bàsic). Experiència: diverses coses en llocs.»
Revisem honestedat, concreció i to.
1. To informal i imprecís: «estic genial per al lloc» i «diverses coses en llocs» no informen. Correcció: llenguatge cuidat i concretar lloc, empresa, dates i tasques (per exemple «Reposador, Supermercat X, jun-ago 2025»).
2. Mentir en els idiomes: posar «perfecte» quan és bàsic es descobrix en l'entrevista. Correcció: indicar el nivell real (per exemple, A2/bàsic).
Un CV ha de ser clar, concret i honest: la mentira es paga.
Ordena metes per termini. Classifica en curt, mitjà o llarg termini: (a) aprovar 4t d'ESO este curs; (b) traure'm un Grau Mitjà en dos anys; (c) tindre una ocupació estable i viure pel meu compte.
Ordenem segons l'horitzó temporal.
(a) Aprovar 4t d'ESO este curs (1 any) → curt termini.
(b) Grau Mitjà en dos anys → mitjà termini.
(c) Ocupació estable i emancipar-se (futur) → llarg termini.
Les metes de curt termini són els escalons que fan possible la de llarg termini: aprovar 4t d'ESO permet el Grau Mitjà, que acosta el treball estable.

Practica

Classifica cada cas en contracte indefinit o contracte temporal i digues per què: a) cambrer contractat només per als tres mesos d'estiu; b) dependenta contractada sense data de fi; c) substitut d'una treballadora que està de baixa per maternitat.
Veure solució
a) Temporal: té una causa concreta i data de fi (la temporada d'estiu).
b) Indefinit: no té data de finalització.
c) Temporal (de substitució o interinitat): existix mentres dura la baixa de l'altra treballadora; quan ella torna, acaba.
Regla: si hi ha una causa i una data o fet de fi, és temporal; si no, és indefinit.
Ordena les parts d'una nòmina i classifica-les en MERITACIONS (el que suma) o DEDUCCIONS (el que resta): salari base, retenció d'IRPF, complements, cotització a la Seguretat Social del treballador, líquid a percebre.
Veure solució
Meritacions (sumen, formen el salari brut): salari base + complements.
Deduccions (resten): cotització a la Seguretat Social del treballador (≈ 6,35 %) + retenció d'IRPF.
Líquid a percebre (salari net): és el resultat final = total meritacions − total deduccions. No és ni meritació ni deducció: és el que de veritat cobres.
Marcos cobra un salari brut de 1.221 € al mes (el SMI 2026). Li descompten un 6,35 % de Seguretat Social i un 2 % d'IRPF. Calcula cada descompte i el seu salari net.
Veure solució
Seguretat Social = 1.221 × 0,0635 = 77,53 €.
IRPF = 1.221 × 0,02 = 24,42 €.
Total descomptes = 77,53 + 24,42 = 101,95 €.
Salari net = 1.221 − 101,95 = 1.119,05 €.
És el que entra en el seu compte cada mes (líquid a percebre).
Li oferixen a Luis, de 17 anys, un treball «sense contracte, en negre, però et pague més». Indica tres motius pels quals NO li convé acceptar, encara que li paguen una mica més.
Veure solució
1. No cotitza a la Seguretat Social: no acumula dret a atur, baixa per malaltia ni futura pensió.
2. No té cobertura per accident: si es lesiona treballant, no hi ha part d'accident, ni mútua, ni indemnització.
3. No té proves ni protecció: si el cap deixa de pagar-li o li diu «demà no vingues», sense contracte ni nòmines no pot reclamar quasi res.
A més, amb 17 anys la llei exigix autorització paterna, contracte registrat i alta; un treball «en negre» trasllada tot el risc al treballador.
Detecta tres errors en este fragment de CV i explica com corregir-los: «Soc una persona currant. Tinc nivell alt d'anglés (en realitat bàsic). Adjunte foto de la festa del dissabte. Experiència: he fet coses en diversos llocs.»
Veure solució
1. Mentir sobre l'anglés: posar «alt» quan és bàsic és deshonest i es descobrix en l'entrevista. Correcció: indicar el nivell real (per exemple, A2/bàsic) o el certificat que es tinga.
2. Foto inadequada: una foto de festa dona mala imatge. Correcció: usar una foto neutra i professional, o cap.
3. Experiència vaga: «he fet coses en diversos llocs» no informa. Correcció: concretar lloc, empresa, dates i tasques (per exemple, «Ajudant de cuina, Bar Pepe, jul-ago 2025»).
Extra: el to «currant» és massa informal; millor un llenguatge cuidat.
Classifica estes metes d'un projecte de vida en CURT, MITJÀ o LLARG termini: a) aprovar 4t d'ESO este curs; b) acabar un Grau Superior dins d'uns anys; c) treballar del que m'agrada i emancipar-me.
Veure solució
a) Curt termini (este curs): aprovar 4t d'ESO.
b) Mitjà termini (uns anys): acabar un Grau Superior.
c) Llarg termini (futur): treballar del que m'agrada i emancipar-me.
Idea clau: les metes de curt termini són els escalons que fan possibles les de llarg termini; per això un projecte de vida encadena unes amb altres i es revisa cada cert temps.
Definix què és un contracte de treball i anomena els dos grans tipus.
Veure solució
Un contracte de treball és l'acord pel qual una persona es compromet a treballar per a una empresa a canvi d'un salari, amb drets i obligacions per a ambdues parts. Els dos grans tipus són l'indefinit (sense data de fi) i el temporal (amb causa i data o fet de fi).
Quant és el SMI 2026 i en quantes pagues? Pot una empresa pagar-te menys per una jornada completa?
Veure solució
El SMI 2026 és de 1.221 € bruts al mes en 14 pagues (equival a 17.094 € bruts a l'any). No, cap empresa pot pagar-te menys del SMI per una jornada completa: és un mínim legal.
Explica amb les teues paraules la diferència entre salari brut i salari net.
Veure solució
El salari brut és el que pactes amb l'empresa, abans de descomptes. El salari net (líquid a percebre) és el que cobres de veritat, després de restar la cotització a la Seguretat Social del treballador i la retenció d'IRPF. El brut sempre és major que el net.
Carlos cobra 1.400 € bruts al mes. Calcula la cotització a la Seguretat Social del treballador, que és el 6,35 %.
Veure solució
Seguretat Social = 1.400 × 0,0635 = 88,90 €.
És el descompte que apareix en la seua nòmina per cotitzar al sistema (atur, baixa, pensió).
Un treballador cobra 1.200 € bruts i li retenen un 2 % d'IRPF. Calcula la retenció.
Veure solució
IRPF = 1.200 × 0,02 = 24 €.
És la part del salari que l'empresa avança a Hisenda en el teu nom.
Treballes 8 hores al dia de dilluns a divendres. Quantes hores fas a la setmana? Superes el màxim legal de 40 hores?
Veure solució
Hores setmanals = 8 × 5 = 40 hores.
No superes el màxim legal de 40 hores setmanals: estàs just en el límit. Si et demanaren més de manera habitual, serien hores extra, que tenen les seues pròpies regles.
La llei reconeix 30 dies naturals de vacances per any treballat. Si el teu contracte dura 6 mesos, quants dies de vacances et corresponen?
Veure solució
Mig any = la mitat: 30 ÷ 2 = 15 dies naturals.
Si no arribes a disfrutar-les, te les han de pagar en el finiquit.
Anomena tres drets laborals bàsics de qualsevol persona assalariada.
Veure solució
Per exemple: dret al salari (almenys el SMI), dret al descans i a vacances (30 dies a l'any) i dret a la prevenció de riscos laborals (treballar de manera segura). També: no discriminació i igualtat de retribució.
Què pots fer si l'empresa no respecta els teus drets laborals? Indica l'ordre lògic.
Veure solució
Primer, reclamar a la mateixa empresa (parlar amb el responsable o per escrit). Si no es corregix, acudir a la Inspecció de Treball i, en últim terme, als tribunals. També pots recolzar-te en un sindicat o en el comité d'empresa.
Per a què servix cotitzar a la Seguretat Social? Anomena tres cobertures que et dona.
Veure solució
Cotitzar et dona dret, entre altres coses, a la prestació per desocupació (atur), a la baixa per malaltia o accident i a la futura pensió de jubilació. A més, cobertura sanitària i protecció davant d'accidents laborals.
Què és una carta de presentació i per a què servix en buscar ocupació?
Veure solució
La carta de presentació és un document breu (una pàgina) que acompanya el CV. Servix per a explicar per què t'interessa eixa oferta concreta i per què encaixes en ella. S'adapta a cada empresa: no s'envia sempre la mateixa.
Per què convé cuidar la teua empremta digital (el que es veu de tu en xarxes) quan busques treball?
Veure solució
Moltes empreses busquen el teu nom en internet abans de contractar-te. La teua empremta digital (fotos, comentaris, perfils públics) forma part de la teua marca personal: una imatge descuidada pot fer que et descarten, mentres que un perfil cuidat (per exemple en LinkedIn) suma. Convé revisar la privacitat i el que es veu de tu.
Anomena tres fonts on buscar ofertes d'ocupació a Espanya.
Veure solució
Per exemple: el SEPE (servei públic d'ocupació estatal), portals d'ocupació com InfoJobs o LinkedIn, i el networking o contactes personals. També les ETT (empreses de treball temporal). Moltes ofertes no es publiquen (mercat ocult) i es cobrixen per contactes.
En una entrevista et demanen un exemple de treball en equip. Què és el mètode STAR i per a què servix?
Veure solució
El mètode STAR servix per a respondre amb un exemple concret i ordenat: Situació (el context), Tasca (què havies de fer), Acció (què vas fer tu) i Resultat (què es va aconseguir). Evita respostes vagues i demostra amb fets el que saps fer.
Definix què és un projecte de vida i explica per què convé revisar-lo cada cert temps.
Veure solució
Un projecte de vida és un pla de metes (a curt, mitjà i llarg termini) i de passos per a aconseguir-les, fet amb la informació que tens hui. Es revisa periòdicament perquè les circumstàncies i els interessos canvien: no és una decisió irrevocable, sinó una hipòtesi que s'ajusta.

Ampliació

Ampliació · 3a avaluació (unitats 8-10)

Reptes per a aprofundir en drets laborals, cerca d'ocupació, pressupost d'emancipació i projecte de vida, dirigits a qui domina el bàsic i vol anar més enllà.

↓ Descarregar este quadern (PDF)

Repàs teòric

U8. Drets laborals, conveni i nòmina a fons

Els drets laborals no són favors: estan escrits en l'Estatut dels Treballadors i són exigibles des del primer dia. Sobre eixe sòl legal es construïx un segon nivell, el conveni col·lectiu del sector, que és d'obligat compliment i sol millorar la llei: fixa salaris per categoria (quasi sempre per damunt del SMI), jornada, plusos i permisos. Abans d'acceptar un sou convé llegir el conveni per a saber què et correspon de veritat.
El salari es paga normalment en 14 pagues (12 mensualitats + 2 extres). El salari anual brut es repartix entre eixes pagues; les extres no són diners de més, sinó part del salari anual concentrada en dos mesos. D'ahí es descompten la cotització a la Seguretat Social del treballador i la retenció d'IRPF per a obtindre el net.
El nivell d'ampliació està a entendre el sistema complet: cotitzar no és una retallada, és comprar protecció (atur, baixa, pensió, accidents). Treballar en negre trasllada tot eixe risc al treballador i, a més, és il·legal. Quan alguna cosa no es complix, la ruta de reclamació és escalonada: empresa, representació sindical o comité, Inspecció de Treball i, en últim terme, els tribunals.

U9. Buscar ocupació amb estratègia

Buscar ocupació amb mètode multiplica resultats. El CV s'ha d'adaptar a cada oferta (no enviar sempre el mateix) triant el format adequat: cronològic (quan hi ha experiència contínua), funcional (quan es vol destacar habilitats per damunt de les dates) o mixt. La carta de presentació personalitzada i un perfil professional cuidat en LinkedIn completen la candidatura.
La marca personal i l'empremta digital es gestionen: el que es veu de tu en internet influïx, per a bé o per a mal. En l'entrevista, el mètode STAR convertix afirmacions vagues en proves, i convé preparar fins i tot la negociació salarial coneixent el conveni.
El concepte clau d'ampliació és el mercat ocult: una gran part de les vacants no es publiquen i es cobrixen per networking (contactes, recomanacions, referències). Per això la xarxa professional no és un extra, sinó una de les vies d'accés més eficaces. Combinar portals (SEPE, InfoJobs), candidatures espontànies i contactes amplia molt les oportunitats.

U10. Projecte de vida, metes SMART i pressupost

Un projecte de vida sòlid convertix desitjos en metes SMART: específiques, mesurables, assolibles, rellevants i amb termini. Una meta vaga (per exemple, «vull que em vaja bé») no es pot planificar ni avaluar; una SMART sí. Les metes s'ordenen en tres horitzons —curt (1 any), mitjà (3-5 anys) i llarg (10 anys)— i en tres dimensions —personal, formativa i professional—, de manera que els passos de hui encadenen amb la visió de demà.
Part del projecte és saber quadrar un pressupost, sobretot de cara a emancipar-se: comparar els ingressos nets amb les despeses (fixes i variables) i deixar un marge d'estalvi. La taxa d'estalvi (estalvi ÷ ingressos × 100) i un fons d'emergència per a imprevistos són senyals d'un pla realista.
Finalment, el projecte se sosté amb una xarxa de suport i mentors, i amb un sistema de revisió (trimestral, anual, quinquennal). No es tracta d'encertar el futur d'una vegada, sinó de decidir amb la millor informació disponible i corregir el rumb amb cada revisió.

El que és essencial

El salari es paga a Espanya normalment en 14 pagues (12 mensualitats + 2 extres), un dret de l'Estatut dels Treballadors. El salari anual brut es repartix entre eixes pagues.
Abans d'acceptar un sou convé buscar el conveni col·lectiu del sector: fixa salaris per categoria que solen superar el SMI, i és d'obligat compliment.
Emancipar-se exigix quadrar un pressupost: ingressos nets enfront de despeses fixes i variables, deixant marge d'estalvi per a imprevistos.
Les metes d'un bon projecte de vida són SMART: específiques, mesurables, assolibles, rellevants i amb termini. Una meta vaga no es pot planificar ni avaluar.

Vocabulari

14 pagues
paga extra
conveni col·lectiu
salari anual brut
pressupost
taxa d'estalvi
fons d'emergència
metes SMART
ocupabilitat

Exemples resolts

Repartiment en 14 pagues. Un treballador té un salari anual brut de 21.000 €, repartit en 14 pagues. Calcula quant cobra en cada paga ordinària i per què al juny i al desembre pareix cobrar el doble.
El salari anual es dividix entre les 14 pagues (12 ordinàries + 2 extres).
1. Import de cada paga: 21.000 ÷ 14 = 1.500 € bruts.
Cada paga ordinària són 1.500 € i cada paga extra també 1.500 €.
2. Mesos amb extra: al juny i al desembre se sumen la mensualitat + l'extra: 1.500 + 1.500 = 3.000 € bruts.
No són diners de més: és part del salari anual concentrada en eixos mesos. Si les pagues estigueren prorratejades, cobraria 21.000 ÷ 12 = 1.750 € tots els mesos.
Conveni enfront de SMI. T'oferixen el SMI (1.221 €) per a un lloc el conveni del qual fixa 1.450 € per a la teua categoria. Quant perds al mes i a l'any (14 pagues) si signes sense comprovar-ho? Què has de fer?
El conveni col·lectiu és d'obligat compliment i millora el SMI.
1. Diferència mensual: 1.450 − 1.221 = 229 € al mes.
2. Diferència anual (14 pagues): 229 × 14 = 3.206 € a l'any.
3. Què fer: localitzar el conveni del sector (BOE o sindicat) abans de signar i exigir el salari de la teua categoria. Si ja vas signar, pots reclamar la diferència amb efectes retroactius, primer a l'empresa i després a la Inspecció de Treball. Conéixer el teu conveni és defendre el teu salari.
Pressupost d'emancipació. Laura guanya 1.250 € nets al mes. Despeses: lloguer 480 €, menjar 220 €, subministraments 95 €, transport 55 €, oci i mòbil 100 €. Calcula el seu marge i la seua taxa d'estalvi, i digues què hauria de fer amb el marge.
1. Despeses totals: 480 + 220 + 95 + 55 + 100 = 950 €.
2. Marge (estalvi possible): 1.250 − 950 = 300 €.
3. Taxa d'estalvi: (300 ÷ 1.250) × 100 = 24 %.
4. Decisió: amb un marge positiu del 24 %, allò prudent és destinar part d'eixos 300 € a un fons d'emergència (cobrir 3-6 mesos de despeses) abans que augmentar l'oci. Un pressupost realista sempre deixa matalàs per a imprevistos.
De desig a meta SMART. Transforma «vull estudiar alguna cosa d'informàtica» en una meta SMART i justifica cada lletra.
Una possible meta SMART: «Matricular-me i aprovar el primer curs del Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics l'any que ve».
S (específica): un grau concret, no «alguna cosa d'informàtica».
M (mesurable): aprovar el primer curs (s'aprova o no).
A (assolible): amb el títol de l'ESO puc accedir; és realista.
R (rellevant): encaixa amb el meu interés i millora la meua ocupabilitat.
T (amb termini): l'any que ve.
Ara la meta es pot planificar (matrícula, estudi) i avaluar; el desig inicial no.

Reptes

Nuria té un contracte amb un salari anual brut de 17.094 € (el SMI 2026), repartit en 14 pagues. Calcula quant cobra en cada paga ordinària i quant en cada paga extra. Per què alguns mesos pareix que cobra el doble?
Veure solució
El salari anual es repartix entre les 14 pagues (12 ordinàries + 2 extres).
Import de cada paga = 17.094 ÷ 14 = 1.221 €.
Per tant, cada paga ordinària són 1.221 € bruts i cada paga extra també 1.221 € bruts.
En els mesos amb paga extra (típicament juny i Nadal) pareix que cobra «el doble» perquè suma la mensualitat ordinària + l'extra (1.221 + 1.221 = 2.442 € bruts), però no són diners de més: és part del seu salari anual concentrada en eixe mes.
Marc s'emancipa. Els seus ingressos nets són 1.119,05 € al mes. Despeses previstes: lloguer 450 €, menjar 200 €, subministraments 90 €, transport 50 €, mòbil i oci 80 €. Calcula si li queda marge, quant, i la seua taxa d'estalvi.
Veure solució
Despeses totals = 450 + 200 + 90 + 50 + 80 = 870 €.
Marge (estalvi possible) = 1.119,05 − 870 = 249,05 €.
Taxa d'estalvi = (estalvi ÷ ingressos) × 100 = (249,05 ÷ 1.119,05) × 100 = 22,3 % aprox.
Conclusió: li queda marge positiu. Allò recomanable és destinar part d'eixos 249 € a un fons d'emergència (per a imprevistos com una avaria) abans que a l'oci extra.
Transforma esta meta vaga en una meta SMART (específica, mesurable, assolible, rellevant i amb termini): «vull saber anglés».
Veure solució
Meta SMART d'exemple: «Aconseguir el certificat B1 d'anglés abans de juny de l'any que ve, estudiant 3 hores a la setmana en una acadèmia».
· Específica: certificat B1 d'anglés.
· Mesurable: s'aprova o no el B1.
· Assolible: amb 3 hores setmanals i partint d'un A2, és realista.
· Rellevant: l'anglés millora la meua ocupabilitat i l'accés a estudis.
· Amb termini: abans de juny de l'any que ve.
Així la meta es pot planificar i avaluar; «vull saber anglés» no.
Abans d'acceptar una ocupació en hostaleria t'oferixen el SMI (1.221 €), però el conveni del sector fixa 1.400 € per a la teua categoria. Explica què has de fer, per què, i què passaria si signes sense comprovar-ho.
Veure solució
Què fer: localitzar el conveni col·lectiu del sector (en el BOE o en la web del sindicat) i comprovar el salari de la teua categoria abans de signar.
Per què: el conveni és d'obligat compliment i millora el SMI; si fixa 1.400 €, l'empresa no pot pagar-te només el SMI.
Si signes sense comprovar-ho i acceptes 1.221 €: estàs cobrant menys del que et correspon. En detectar-ho, pots reclamar la diferència (1.400 − 1.221 = 179 € al mes) amb efectes retroactius, primer a l'empresa i, si no corregix, a la Inspecció de Treball. Conéixer el teu conveni és defendre el teu salari.
Un sou anual brut és de 18.200 € en 14 pagues. Calcula l'import de cada paga.
Veure solució
Cada paga = 18.200 ÷ 14 = 1.300 € bruts.
Hi ha 12 pagues ordinàries i 2 extres, totes del mateix import; en els mesos d'extra es cobren dues pagues juntes.
Explica la diferència entre cobrar en 14 pagues i cobrar les pagues extra prorratejades en 12 mensualitats. Es cobra més en algun cas?
Veure solució
Amb 14 pagues reps 12 mensualitats normals i dues extres (juny i Nadal), més abundoses. Amb les pagues prorratejades, l'import de les extres es repartix entre les 12 mensualitats, així que cobres una mica més cada mes però no tens extres. El total anual és el mateix: només canvia com es repartix en el temps.
Què és un conveni col·lectiu i per què convé consultar-lo abans d'acceptar una ocupació?
Veure solució
Un conveni col·lectiu és un acord entre representants d'empreses i de treballadors d'un sector que fixa condicions (salaris per categoria, jornada, plusos, permisos). És d'obligat compliment i normalment millora la llei i el SMI. Convé consultar-lo perquè et diu el salari real que et correspon per la teua categoria, que sol ser major que el SMI.
Un salari brut és de 1.600 €. Descomptes: 6,35 % de Seguretat Social i 8 % d'IRPF. Calcula el salari net.
Veure solució
Seguretat Social = 1.600 × 0,0635 = 101,60 €.
IRPF = 1.600 × 0,08 = 128 €.
Total deduccions = 101,60 + 128 = 229,60 €.
Salari net = 1.600 − 229,60 = 1.370,40 €.
Per què a un sou més alt se li sol retindre un percentatge major d'IRPF que a un sou baix?
Veure solució
Perquè l'IRPF és progressiu: com més guanyes, major és el tipus que s'aplica a la part alta dels teus ingressos. Així, qui més guanya aporta proporcionalment més. Per això en la nòmina la retenció d'IRPF creix amb el salari, mentres que la cotització a la Seguretat Social del treballador és un percentatge més estable.
Ordena els passos per a reclamar un dret laboral incomplit: Inspecció de Treball, parlar amb l'empresa, tribunals, representació sindical.
Veure solució
Ordre lògic, de menys a més formal: 1) parlar amb l'empresa → 2) representació sindical o comité d'empresa → 3) Inspecció de Treball → 4) tribunals.
Es comença per la via més pròxima i ràpida i només s'escala si no es resol.
Quin format de CV (cronològic, funcional o mixt) recomanaries a algú que quasi no té experiència però ha fet cursos i voluntariat? Justifica-ho.
Veure solució
El format funcional (o mixt), perquè ordena el CV per habilitats i èxits en compte de per dates d'ocupació. Així es destaca la formació, els cursos i el voluntariat, en compte d'evidenciar la falta d'experiència laboral contínua que deixaria a la vista un format cronològic.
Explica què és el mercat ocult d'ocupació i quina estratègia convé usar per a accedir-hi.
Veure solució
El mercat ocult són les vacants que no es publiquen i es cobrixen per contactes, recomanacions o candidatures espontànies. Per a accedir-hi convé el networking: cuidar la xarxa professional (LinkedIn, antics companys, pràctiques), demanar referències i enviar candidatures espontànies a empreses que t'interessen, encara que no tinguen oferta oberta.
Dona dues accions concretes per a millorar la teua marca personal de cara a buscar la teua primera ocupació.
Veure solució
Per exemple: 1) crear un perfil de LinkedIn amb foto professional, titular clar i un resum de la teua formació i interessos; 2) revisar la privacitat de les teues xarxes i eliminar contingut que done mala imatge. També: mostrar projectes o treballs (portfolio) i cuidar el to del que publiques.
En una entrevista et pregunten quin sou esperes. Per què convé conéixer el conveni abans de respondre?
Veure solució
Perquè el conveni et dona una referència objectiva del salari de la teua categoria. Si el coneixes, pots demanar una xifra realista i justificada (ni per davall del que et correspon, ni desproporcionada) i evites acceptar menys del mínim del sector. Negociar amb dades és més eficaç que improvisar.
Digues si esta meta és SMART i corregix-la si cal: «vaig a esforçar-me més en classe».
Veure solució
No és SMART: no és específica, ni mesurable, ni té termini. Versió SMART: «Pujar la meua nota mitjana de Matemàtiques d'un 5 a un 7 en la pròxima avaluació, estudiant 30 minuts al dia». Ara és específica (Matemàtiques), mesurable (de 5 a 7), assolible, rellevant i amb termini (la pròxima avaluació).
Els teus ingressos nets són 1.000 € i estalvies 150 € al mes. Calcula la teua taxa d'estalvi.
Veure solució
Taxa d'estalvi = (estalvi ÷ ingressos) × 100 = (150 ÷ 1.000) × 100 = 15 %.
Significa que guardes 15 de cada 100 euros que ingresses.
Què és un fons d'emergència i per què és el primer que convé cobrir en emancipar-se?
Veure solució
Un fons d'emergència és un estalvi reservat per a imprevistos (una avaria, quedar-se sense ocupació, una urgència). Es recomana que cobrisca entre 3 i 6 mesos de despeses. És el primer perquè, sense matalàs, qualsevol imprevist t'obligaria a endeutar-te; amb ell, pots afrontar-lo sense desestabilitzar la teua economia.
Marc ingressa 900 € nets i les seues despeses sumen 980 €. Té superàvit o dèficit? De quant? Dona una solució.
Veure solució
Resultat = 900 − 980 = −80 €: té un dèficit de 80 € al mes (gasta més del que ingressa).
Solucions: retallar despeses (lloguer més barat o compartir pis, reduir oci) o augmentar ingressos. Mantindre un dèficit obliga a endeutar-se o a tirar d'estalvis, una cosa insostenible.
Posa un exemple de meta a curt, mitjà i llarg termini que estiguen encadenades (que una faça possible la següent).
Veure solució
Per exemple: curt termini (1 any): aprovar 4t d'ESO amb bona nota; mitjà termini (3-5 anys): acabar un Grau Superior de la branca que m'interessa; llarg termini (10 anys): treballar d'això de manera estable i emancipar-me. Cada meta és l'escaló que fa possible la següent: sense la primera no arriba l'última.
Què aporta tindre un mentor o una xarxa de suport al teu projecte de vida? Dona dos avantatges.
Veure solució
Un mentor (algú amb més experiència) i una xarxa de suport aporten, per exemple: 1) consell i perspectiva per a prendre millors decisions i evitar errors; 2) contactes i oportunitats (recomanacions, pràctiques, accés al mercat ocult). A més donen ànim i ajuden a mantindre el compromís amb les metes.

← Formació i Orientació Personal i Professional