Agafa una afirmació de sostenibilitat real —d'un envàs, un anunci, una web— i comprova si es pot comprovar. Això no diu si és veritat: diu si algú la podria verificar.
Set preguntes
Dona una xifra concreta, en compte d'un adjectiu?
Diu a quina part del producte o de l'activitat es referix?
Diu comparat amb què: un any base, un model anterior, la mitjana del sector?
La verifica un tercer independent, o se la posa la mateixa empresa?
Es referix al que més impacte té, o a un detall?
Va més enllà del que la llei ja obliga a fer?
Fa servir termes sense definició: «eco», «natural», «verd», «responsable»?
Què es pot dir
Preguntes que supera0 / 7
Amb el que diu, ningú no pot comprovar res. Això no prova que l'empresa estiga mentint, però sí que l'afirmació no servix per a decidir una compra informada.
El que falta
No hi ha cap xifra. Un adjectiu no es pot comprovar.
No se sap a quina part es referix: a l'envàs, al producte, a la fàbrica, a tota l'empresa?
No diu comparat amb què. «Reduïm un 30 %» necessita un any base per a significar alguna cosa.
És una autodeclaració. No és el mateix que un segell verificat per un tercer independent.
Parla d'un detall mentres el gros de l'impacte queda fora. És la forma més comuna de greenwashing i la més difícil de vore.
Presenta com a mèrit una cosa que la normativa ja obliga a fer.
Fa servir paraules sense definició legal ni tècnica. «Natural» no significa res per si sol.
El que esta ferramenta no fa No verifica si l'afirmació és certa: comprova si està formulada de manera que algú la puga verificar. Una empresa pot comunicar malament una cosa que fa de veritat, i una altra pot escriure una afirmació impecable i falsa. Per a saber quina és quina cal anar a la font, no a l'etiqueta.
Un matís que convé Detectar greenwashing no és concloure que tota la sostenibilitat empresarial és mentida. És exigir el mateix que s'exigix a qualsevol altra afirmació: dades, abast i qui ho comprova. Les empreses que ho fan bé ixen guanyant amb este criteri, no perdent.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Quan usar-la
A la Unitat 7, en mesurar l’impacte social i ambiental del projecte: primer s’aprén a auditar l’afirmació aliena i després s’aplica el mateix llistó a la pròpia.
En estudiar casos d’empreses, que és el que la competència específica demana expressament.
Abans d’escriure la memòria d’impacte del projecte, perquè no acabe plena d’adjectius.
Què cal tindre en compte
La ferramenta avalua la verificabilitat, no la veritat. No pot saber si una empresa complix el que diu. Sí que pot dir si algú ho podria comprovar, que és el que separa una memòria d’impacte d’un fullet.
L’ús més incòmode i més útil és aplicar-la al projecte propi. Quasi tots els projectes escriuen «som sostenibles» sense dada, sense abast i sense referència. Passar la pròpia memòria per les set preguntes sol fer mal i sempre millora el document.
La senyal de la part pel tot és la que més apareix en projectes escolars: es mesura l’envàs i s’ignora el transport, o es compta el quilometratge evitat i no l’energia del local.
Una dada necessita una referència per a significar alguna cosa. «Reduïm un 30 %» sense any base és una xifra decorativa, i això val igual per a una multinacional que per a un projecte d’aula.
Connecta amb el retorn local de la unitat: «comprem a proveïdors de proximitat» és verificable si es diu quin percentatge de les compres i en quin radi; si no, és una intenció.
Per a portar-la a classe
Analitzeu primer la comunicació d’una empresa real coneguda i després, amb les mateixes set preguntes, l’esborrany de memòria d’impacte de cada equip. El contrast fa la faena sol: és molt més fàcil ser exigent amb una multinacional que amb el projecte d’un mateix, i adonar-se’n és mitja unitat.