Activitat · Unitat 9 Dinàmica

Dinàmica del termòmetre de l'estrés: identifica, classifica i afronta

Dinàmica vivencial en què la classe situa situacions laborals reals en un termòmetre d'estrés col·locat a l'aula, les classifica amb el model demanda-control-suport de Karasek i construïx en equip un repertori d'estratègies d'afrontament i autocura, connectant els riscos psicosocials amb respostes concretes i saludables.

Durada
50 min · 1 sessió
Agrupament
grup classe + grups xicotets (3-4)
Materials
  • Tira de termòmetre d'estrés per a la paret (de calma a alarma, inclosa davall)
  • Targetes de 12 situacions laborals (incloses davall, fotocopiables i retallables)
  • Resum del model demanda-control-suport de Karasek projectat
  • Full de repertori d'afrontament per equip (inclòs davall)
Connexió amb el llibre
Unitat 9: Salut psicosocial i benestar en el treball

Plantejament

L’estrés no és sempre dolent: un poc activa i ajuda a rendir. El problema és l’estrés crònic, el que no baixa mai, el que emmalaltix. La Unitat 9 ha explicat el model demanda-control-suport de Karasek, el tecnoestrés, el burnout i les estratègies d’afrontament. Esta dinàmica trau tot això dels apunts i ho posa a la paret de l’aula: mesurareu, amb el vostre propi criteri, quant d’estrés genera cada situació laboral i per què.

Funciona en dos moviments. Primer, el grup col·loca dotze situacions reals en un termòmetre d’estrés que va de la calma a l’alarma, justificant cada posició amb Karasek (moltes demandes?, poc control?, falta de suport?). Després, en equips, transformeu el que s’ha aprés en un repertori pràctic: què fer quan una situació puja al termòmetre. No per a resistir més, sinó per a treballar sans.

Aguantar no és una estratègia. Reconéixer que una situació té massa demandes i molt poc control, i saber què fer amb ella, sí que ho és. L’objectiu no és suportar l’estrés, és gestionar-lo abans que et gestione ell.

Objectius didàctics

  • Distingir l’estrés adaptatiu de l’estrés crònic.
  • Aplicar el model demanda-control-suport de Karasek a situacions reals.
  • Reconéixer senyals de tecnoestrés i de burnout.
  • Construir un repertori d’estratègies d’afrontament, resiliència i autocura.
  • Connectar la gestió de l’estrés amb el benestar laboral i la conciliació.

Passos

  1. Enquadrament (5 min). El professor col·loca la tira del termòmetre a la paret i recorda el model de Karasek: la combinació perillosa és moltes demandes + poc control + poc suport.
  2. Col·locació al termòmetre (15 min). Es repartixen les dotze targetes de situacions. Per torns, cada persona o parella col·loca una al punt del termòmetre que creu i explica per què en termes de Karasek. El grup pot discutir i moure la targeta si no hi ha acord.
  3. Lectura del mapa (10 min). Amb totes les targetes col·locades, el grup observa el patró: què tenen en comú les de la zona d’alarma? Normalment, alta demanda i baix control o suport. S’identifiquen també les que són tecnoestrés o senyals de burnout.
  4. Repertori d’afrontament (15 min). En equips, cada grup pren tres situacions de la zona calenta i proposa per a cadascuna una estratègia d’afrontament concreta (centrada en el problema o en l’emoció) i una mesura d’autocura o de busca de suport.
  5. Tancament (5 min). Es posen en comú les millors estratègies i es subratlla que moltes situacions baixen al termòmetre quan augmenta el control o el suport, no quan un “aguanta més”.

Tira del termòmetre (per a la paret)

  CALMA ──────────────────────────────── ALARMA
   1     2     3     4     5     6     7     8
  manejable        tensió          insostenible

Les 12 situacions (fotocopiables i retallables)

 1. Tinc molta faena però organitze jo el meu temps i
    el meu cap em recolza.
 2. Terminis impossibles, sense poder decidir res i sense
    ajuda de ningú.
 3. El mòbil del treball sona a totes hores, també
    de nit i caps de setmana.
 4. Tasca repetitiva i avorrida, però sense pressió.
 5. Porte mesos esgotat, irritable i res del treball
    m'importa ja.
 6. Pic de faena puntual d'una setmana, amb suport
    de l'equip i després torna a la normalitat.
 7. Em canvien les ferramentes digitals cada poc i
    ningú em forma; visc amb por d'equivocar-me.
 8. Treball en equip, repartiment clar i bon ambient.
 9. El meu responsable em crida i em ridiculitza davant
    dels altres de manera repetida.
10. Tinc autonomia total però em sent a soles, sense
    ningú amb qui consultar.
11. Compagine estudis, pràctiques i casa sense temps
    per a descansar.
12. Demandes altes, però tinc control sobre com
    fer-ho i un bon equip darrere.

Full de repertori d’afrontament

═══════════════════════════════════════════════
   EQUIP ___ · REPERTORI D'AFRONTAMENT
═══════════════════════════════════════════════
 Situació (nº): ___  Per què crema (Karasek): ....
   Estratègia centrada en el problema: ...........
   Estratègia d'autocura / suport: ............
 ............ (repetir per a 3 situacions) ........
═══════════════════════════════════════════════

Criteris d’avaluació

CriteriDescripcióPes
Ús de KarasekJustifica la posició al termòmetre amb demanda-control-suport30 %
Lectura del patróIdentifica què tenen en comú les situacions d’alarma15 %
Reconeixement de riscosDetecta tecnoestrés i burnout a les targetes corresponents20 %
Estratègies d’afrontamentProposa respostes concretes, no “aguantar més”25 %
ParticipacióIntervé i argumenta en la col·locació i el repertori10 %

Variants i extensions

  • Variant termòmetre propi. Cada alumne col·loca de manera anònima al termòmetre una situació real de la seua vida (estudis, pràctiques) i la classe proposa afrontaments sense saber de qui és.
  • Variant abans-després. Prendre una situació d’alarma i reescriure-la augmentant el control o el suport per a veure com baixa al termòmetre.
  • Connexió amb la Unitat 8. Els riscos psicosocials del termòmetre completen la prevenció iniciada amb els riscos físics de la unitat anterior.