Coneix-te: interessos, competències i motivacions

Temps estimat de lectura: 18-21 min · Resultat d’aprenentatge: RA4 (autoconeixement professional i disseny del projecte personal i professional) · Prerequisits: Unitat 1 (el repte de la teua empleabilitat).

En acabar esta unitat sabràs:

• Distingir interés, competència, aptitud, actitud i motivació sense mesclar-los.
• Identificar els teus interessos professionals amb el model RIASEC de Holland.
• Construir un inventari de competències realista, tècnic i transversal, recolzat en evidències.
• Diferenciar la motivació intrínseca de l’extrínseca i reconéixer què et mou a tu.
• Reconéixer els teus valors laborals i la teua àncora de carrera per a decidir amb criteri.

En la unitat anterior vam veure que la teua empleabilitat es construïx sobre un conjunt de factors, i que la majoria depenen, almenys en part, de tu. Però per a millorar una cosa, primer cal conéixer-la. Per això el mòdul dedica esta unitat sencera a una sola tasca: conéixer-te professionalment. No es tracta de mirar-te el melic, ni d’un test de revista. Es tracta de reunir, amb mètode, la informació que necessites per a prendre les decisions de carrera que vas a prendre este curs i els pròxims anys: a quines ocupacions optar, quina formació prioritzar, quines ofertes acceptar i quines descartar.

L’autoconeixement professional té una avantatge pràctica enorme: t’estalvia anys. Molta gent descobrix als trenta el que podria haver sabut als vint si algú li haguera donat les ferramentes. Esta unitat et dona eixes ferramentes. El treball —respondre-les amb honestedat— el poses tu.

Cinc paraules que no signifiquen el mateix

Abans d’explorar res, cal ordenar el vocabulari, perquè en el llenguatge corrent s’usen com a sinònims cinc conceptes que en orientació professional són distints i convé no confondre.

• Interés: allò que t’atrau, que faries per gust, sobre el qual t’abellix aprendre. «M’interessa el motor», «m’atrau treballar amb persones». Respon a la pregunta què m’agrada?.
• Aptitud: la teua capacitat o potencial natural per a una cosa, fins i tot abans d’haver-la entrenat. «Tinc bona visió espacial», «se’m dona bé el càlcul mental». Respon a per a què tinc facilitat?.
• Competència: el que ja saps fer de forma demostrable, combinant coneixements, habilitats i actituds aplicades a una tasca real. «Sé soldar a l’arc», «sé elaborar una factura». Respon a què sé fer?.
• Actitud: la teua disposició habitual davant del treball i les persones. «Soc responsable», «em costa demanar ajuda». Respon a com em comporte?.
• Motivació: la força que et mou a actuar i a sostindre l’esforç. Respon a per què ho faig?.

La distinció no és acadèmica. Quan una oferta d’ocupació demana «competències», demana coses que sàpigues fer, no coses que t’agraden. Quan un orientador et pregunta pels teus interessos, no et pregunta per les teues notes. Mesclar estes categories és la causa número u de decisions de carrera equivocades: gent que estudia una cosa perquè se li dona bé encara que no li interesse (acaba cremada) o una cosa que li encanta encara que no tinga cap competència ni mercat (acaba frustrada).

Els teus interessos professionals: el model RIASEC

Per a explorar interessos de forma ordenada usarem el model més usat del món en orientació professional: la tipologia de Holland, també anomenada RIASEC per les inicials dels seus sis tipus. El va proposar el psicòleg estatunidenc John L. Holland als anys setanta, i és la base de la majoria dels test d’orientació que existixen, inclosos els del SEPE i els servicis d’ocupació europeus.

La idea de Holland és doble: les persones es poden descriure segons sis tipus d’interessos, i els entorns de treball també. Quan el tipus de la persona encaixa amb el tipus de l’entorn, hi ha més satisfacció i millor rendiment. Els sis tipus són:

• R — Realista (doers, «fedors»). Interés pel manual, pel tècnic, per les màquines, les ferramentes, l’aire lliure. Preferix fer coses concretes a parlar-ne. Ocupacions típiques: mecànica, electricitat, construcció, agricultura, logística, instal·lacions.
• I — Investigador (thinkers, «pensadors»). Interés per entendre, analitzar, investigar, resoldre problemes. Gaudix amb les dades i les idees. Ocupacions típiques: laboratori, anàlisi de sistemes, diagnòstic, control de qualitat, ciència aplicada.
• A — Artístic (creators, «creadors»). Interés per crear, dissenyar, expressar-se, l’estètic. Valora la llibertat i l’originalitat. Ocupacions típiques: disseny gràfic, audiovisuals, decoració, moda, comunicació creativa.
• S — Social (helpers, «ajudadors»). Interés per ensenyar, cuidar, ajudar, atendre persones. El motiva el tracte humà. Ocupacions típiques: sanitat, dependència i cures, educació, atenció al client, integració social.
• E — Emprenedor (persuaders, «persuasors»). Interés per dirigir, vendre, convéncer, liderar projectes. El motiva la influència i el resultat. Ocupacions típiques: comerç, vendes, gestió d’equips, hostaleria, autoocupació.
• C — Convencional (organizers, «organitzadors»). Interés per l’orde, les dades, els procediments, l’administratiu. El tranquil·litza l’estructura. Ocupacions típiques: administració, comptabilitat, gestió documental, secretaria tècnica.

Ningú és un sol tipus. Holland proposa descriure cada persona amb un codi de tres lletres ordenades per intensitat —per exemple, RIC (realista, investigador, convencional)—. Eixe codi de tres lletres és molt més útil que una sola etiqueta, perquè les professions reals combinen diversos tipus.

Prova-ho tu mateix: completa el qüestionari interactiu i obtín el teu codi Holland de tres lletres amb les ocupacions més afins.

↗ Herramienta interactiva disponible en la versión digital del libro (profedeeconomia.es).

Les teues aptituds: huit formes de ser capaç

Els interessos diuen què t’agrada; les aptituds diuen per a què tens facilitat. Una forma útil i molt estesa d’explorar les aptituds és la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, que sosté que la intel·ligència no és una sola capacitat mesurable amb un número, sinó un conjunt de capacitats relativament independents. Cada persona les té totes en diferent grau, i la clau professional és conéixer en quines destaques.

En clau laboral, cada aptitud apunta a famílies d’ocupacions:

• Logicomatemàtica → control de qualitat, programació, comptabilitat, diagnòstic tècnic.
• Lingüística → atenció al client, redacció tècnica, comerç, formació.
• Espacial → disseny, delineació, instal·lació, muntatge, conducció i maniobra.
• Corporal-cinestèsica → oficis manuals, sanitat, hostaleria de cuina, esport, manteniment.
• Musical → so, espectacles, producció audiovisual.
• Naturalista → agrària, jardineria, medi ambient, gestió de residus.
• Interpersonal → cures, vendes, gestió d’equips, mediació.
• Intrapersonal → qualsevol ocupació que exigisca autocontrol, autonomia i responsabilitat sobre la pròpia faena.

No es tracta d’etiquetar-te en una sola, sinó de reconéixer el teu perfil d’aptituds dominants i creuar-lo amb els teus interessos RIASEC. Quan una ocupació encaixa alhora amb el que t’agrada (interés) i amb allò per a què tens facilitat (aptitud), les probabilitats de fer-ho bé i disfrutar-ho es multipliquen.

Les teues competències: l’inventari amb evidències

Ací passem del potencial al real. Les teues competències són el que ja saps fer, i són la moneda amb què negocies en el mercat laboral. Un inventari de competències ben fet no és una llista d’adjectius bonics: és una llista de coses que saps fer, cadascuna respaldada per una evidència —una cosa que demostre que és veritat—.

Convé separar-les en dos blocs:

• Competències tècniques o específiques: pròpies del teu sector. «Sé interpretar un plànol elèctric» → evidència: el projecte del mòdul d’instal·lacions. «Sé prendre constants vitals» → evidència: les pràctiques al centre de salut.
• Competències transversals: útils en qualsevol ocupació. «Treballe bé en equip» → evidència: vaig coordinar el grup del projecte de fi de mòdul. «Gestione el temps» → evidència: compagine el cicle amb una faena de cap de setmana.

La teua motivació: per què fas el que fas

Saber què t’agrada i què saps fer no basta si no entens què et mou. La psicologia distingix dos grans fonts de motivació, i conéixer quina pesa més en tu canvia les decisions que convé prendre.

• Motivació intrínseca: fas una cosa perquè l’activitat en si et satisfà —t’interessa, et repta, et fa sentir competent—. El treball és, en part, la seua pròpia recompensa.
• Motivació extrínseca: fas una cosa per una recompensa externa —el sou, el reconeixement, evitar un càstig—. La recompensa està fora de l’activitat.

Cap és dolenta. Tots treballem per diners (extrínseca) i tots rendim millor quan una cosa ens engancha (intrínseca). El problema apareix quan una carrera se sosté només sobre motivació extrínseca: un bon sou en una cosa que no et diu res s’aguanta uns anys, però a la llarga desgasta. La investigació sobre motivació —en particular la teoria de l’autodeterminació de Deci i Ryan— mostra que el treball més sostenible és el que combina una recompensa externa justa amb tres ingredients intrínsecs: autonomia (marge per a decidir com fer-ho), competència (sentir que millores) i relació (vincle amb altres persones).

Els teus valors laborals i la teua àncora de carrera

L’últim nivell de l’autoconeixement professional són els valors laborals: allò que per a tu és innegociable en una faena. No tot el món busca el mateix, i convé tindre clar el teu orde de prioritats abans que una oferta t’oblige a triar. Alguns valors laborals habituals:

• Estabilitat i seguretat (contracte indefinit, sector sòlid).
• Bon salari (capacitat econòmica, progressió retributiva).
• Conciliació (horari compatible amb la teua vida, teletreball).
• Autonomia (marge per a decidir, poc control directe).
• Servici o sentit (sentir que la teua faena ajuda o aporta).
• Aprenentatge i desenvolupament (formació, reptes, promoció).
• Bon ambient (relacions, equip, tracte).
• Reconeixement (que es valore el que fas).

El psicòleg Edgar Schein va proposar un concepte molt útil per a resumir tot açò: l’àncora de carrera. És eixe valor profund al qual, arribat el moment de triar, no estàs disposat a renunciar encara que renuncies a tot lo altre. Per a una persona pot ser la seguretat; per a una altra, l’autonomia; per a una altra, el servici als altres. Conéixer la teua àncora evita l’error més car d’una carrera: acceptar un ascens o un canvi que paga més però que xoca de front amb el que de veritat necessites per a estar bé.

Tancament: del retrat al projecte

En acabar esta unitat hauries de tindre un retrat professional de tu molt més nítid que en començar: què t’interessa (RIASEC), per a què tens facilitat (aptituds), què saps fer ja amb proves (competències), què et mou (motivació) i què és innegociable per a tu (valors i àncora). Eixe retrat no és un fi en si mateix: és el material de partida del projecte professional que construiràs en la Unitat 3.

Allà agafarem tota esta informació, la creuarem amb la realitat del mercat en un DAFO personal, i la convertirem en una cosa accionable: objectius professionals concrets i un full de ruta d’inserció. L’autoconeixement sense projecte es queda en bonica introspecció; el projecte sense autoconeixement es construïx sobre arena. Necessites els dos, en este orde.

Glossari

• Autoconeixement professional: procés de reunir informació estructurada sobre els propis interessos, aptituds, competències, motivacions i valors amb fins d’orientació de carrera.
• Interés: allò que atrau una persona i que faria per gust. Respon a què m’agrada?.
• Aptitud: capacitat o potencial natural per a una tasca, anterior a l’entrenament. Respon a per a què tinc facilitat?.
• Competència: combinació de coneixements, habilitats i actituds aplicada amb èxit a una tasca real i demostrable. Respon a què sé fer?.
• Actitud: disposició habitual d’una persona davant del treball i els altres.
• Model RIASEC / tipologia de Holland: classificació dels interessos professionals en sis tipus (Realista, Investigador, Artístic, Social, Emprenedor, Convencional) que també descriu els entorns de treball.
• Codi Holland: combinació de les tres lletres RIASEC dominants d’una persona, ordenades per intensitat.
• Intel·ligències múltiples: teoria de Gardner segons la qual existixen diverses capacitats relativament independents (lingüística, logicomatemàtica, espacial, musical, corporal-cinestèsica, naturalista, interpersonal i intrapersonal).
• Motivació intrínseca: la que naix de la satisfacció que produïx la pròpia activitat.
• Motivació extrínseca: la que naix d’una recompensa o conseqüència externa (sou, reconeixement).
• Teoria de l’autodeterminació: enfocament de Deci i Ryan segons el qual la motivació sostenible es recolza en autonomia, competència i relació.
• Valors laborals: allò que una persona considera prioritari i innegociable en una faena (estabilitat, salari, conciliació, sentit…).
• Àncora de carrera: concepte de Schein; el valor professional al qual una persona no renuncia encara que renuncie a lo altre.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací tens alguns recursos per a anar més enllà:

• Test d’orientació RIASEC del SEPE / servicis d’ocupació. Per què encaixa: qüestionaris gratuïts basats en Holland per a obtindre el teu codi i ocupacions afins. Bon punt de partida, no una sentència.
• TodoFP — Orientació professional (Ministeri d’Educació i FP). Per què encaixa: portal oficial amb ferramentes per a connectar el teu perfil amb famílies professionals i itineraris reals.
• The puzzle of motivation — xarrada TED de Dan Pink (2009, subtítols en espanyol). Per què encaixa: divulga l’autonomia, la mestria i el propòsit com a motors reals del treball; connecta directament amb la motivació intrínseca.
• La teoria de l’elecció de carrera — materials sobre John L. Holland. Per què encaixa: explica el model RIASEC amb més profunditat i mostra com es construïxen els codis ocupacionals.
• Europass — descriu les teues competències. Per què encaixa: marc europeu per a inventariar i acreditar competències, que usaràs després en la busca d’ocupació.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a debatre a classe o per a pensar individualment en tancar la unitat:

1. Coincidix el teu codi RIASEC amb el de les ocupacions a les quals aspira el teu títol? Si no coincidix del tot, què et diu això i què faries al respecte?
2. Repassa el teu inventari de competències: quantes pots acompanyar d’una evidència real i quantes són només adjectius? Quina evidència podries començar a construir este curs?
3. Imagina que dins de cinc anys t’oferixen una faena que paga molt millor però que xoca amb la teua àncora de carrera. L’acceptaries? Què et diu la teua resposta sobre el que de veritat valores?