El repte de la teua empleabilitat

Temps estimat de lectura: 16-19 min · Resultat d’aprenentatge: RA5 (gestió de l’aprenentatge permanent i construcció de la pròpia empleabilitat) · Prerequisits: cap. Esta és la unitat que obri el mòdul.

En acabar esta unitat sabràs:

• Definir empleabilitat i diferenciar-la d’ocupació i de qualificació.
• Explicar per què l’aprenentatge permanent ja no és opcional en una carrera de quaranta anys.
• Distingir els factors d’empleabilitat sobre els quals pots actuar dels que no controles.
• Llegir les grans tendències del mercat laboral i anticipar el seu efecte sobre la teua professió.
• Passar d’una actitud passiva (esperar que les coses passen) a una actitud activa d’adaptació.

Estàs començant un cicle de Formació Professional per a aconseguir un títol. És una bona decisió: la FP té, hui, una de les millors taxes d’inserció laboral del sistema educatiu espanyol. Però convé començar este mòdul amb una idea incòmoda i honesta: el títol és necessari, però no és suficient. Coneixeràs persones titulades que estan en atur i persones amb menys papers que tu treballant amb bones condicions. La diferència entre unes i altres quasi mai és la sort. És una cosa que en este mòdul anem a anomenar empleabilitat, i que es pot entendre, mesurar i, sobretot, millorar.

Este mòdul, Itinerari Personal per a l’Empleabilitat I, substituïx l’antiga FOL en la nova Formació Professional. No va d’aprendre’t de memòria els articles de l’Estatut dels Treballadors. Va d’una cosa més pràctica i més útil: que quan isques d’ací sigues una persona empleable —capaç de trobar faena, de mantindre-la, de canviar d’una a una altra i de seguir formant-te durant tota la teua vida laboral—. Comencem per la peça que sosté tot lo altre.

Què és l’empleabilitat

La empleabilitat és el conjunt de capacitats, coneixements, actituds i circumstàncies que fan que una persona tinga més probabilitats de aconseguir una ocupació, conservar-la i progressar-hi al llarg de la seua vida laboral. No és una faena concreta: és la capacitat de tindre faena, dins i fora de l’empresa on estigues.

Convé separar tres conceptes que es confonen sovint:

• La qualificació és el que saps fer formalment: el teu títol, els teus certificats de professionalitat, les teues competències acreditades. És el paper.
• La ocupació és un lloc de treball concret que ocupes en un moment donat. És la foto de hui.
• La empleabilitat és la teua capacitat sostinguda de tindre ocupació al llarg del temps, fins i tot quan el lloc actual desapareix. És la pel·lícula de tota la teua carrera.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Estratègia Europea d’Ocupació porten dècades situant l’empleabilitat al centre de les polítiques d’ocupació, precisament perquè han comprovat que un mercat laboral canviant no protegix qui té un títol i es queda quiet. Protegix qui es manté en moviment.

Empleabilitat interna i externa

Una distinció útil per a la teua carrera:

• La empleabilitat interna és el teu valor dins de l’empresa on treballes: les possibilitats que et mantinguen, t’ascendisquen o et confien tasques millors. Depén del teu rendiment, la teua polivalència i la teua actitud.
• La empleabilitat externa és el teu valor en el mercat, fora de la teua empresa actual: les possibilitats que una altra empresa et contracte si la teua tanca o si decidixes anar-te’n. Depén que les teues competències estiguen actualitzades i siguen recognoscibles a fora.

L’error més comú és cuidar només la primera. Hi ha qui porta quinze anys en una empresa, és imprescindible allà dins… i descobrix, el dia que l’empresa tanca, que la seua empleabilitat externa és quasi nul·la perquè les seues competències s’havien quedat tancades en una forma de treballar que ja ningú més usa. Les dos empleabilitats es cuiden alhora.

L’aprenentatge permanent ja no és opcional

Durant el segle XX existia un model de carrera professional que els teus iaios van viure com a normal: estudies una vegada, de jove, aconseguixes un ofici, i treballes en el mateix —a vegades en la mateixa empresa— fins a jubilar-te. Este model s’ha trencat, i no tornarà.

Hui una persona que comença a treballar als vint anys té per davant una vida laboral d’uns quaranta-cinc anys. En eixe temps:

• Canviarà d’empresa diverses vegades (la mitjana espanyola ronda les sis-set ocupacions al llarg de la carrera).
• És molt probable que canvie de professió almenys una vegada, no només d’empresa.
• Veurà com tasques que hui fa una persona passen a fer-les una màquina o un programa, i com apareixen tasques que hui no existixen.

En este escenari, la formació inicial —el teu cicle de FP— és la base, no el sostre. Sobre eixa base caldrà anar afegint capes durant tota la vida. A açò se li diu aprenentatge permanent o aprenentatge al llarg de la vida (en anglés, lifelong learning), i la Unió Europea el considera una de les huit competències clau per a la ciutadania.

Upskilling i reskilling

Dos termes que sentiràs molt en qualsevol empresa moderna:

• Upskilling (requalificació a l’alça): millorar i ampliar les competències de la teua professió actual. Per exemple, un tècnic de manteniment que aprén a manejar el nou programari de diagnòstic de la maquinària.
• Reskilling (requalificació creuada): aprendre competències d’una professió diferent, normalment perquè la teua es reduïx o desapareix. Per exemple, un teleoperador el lloc del qual automatitza un chatbot i es reconvertix en gestor d’incidències complexes.

Els factors de la teua empleabilitat

L’empleabilitat no és una sola cosa, és un conjunt de factors. Alguns no depenen de tu (la situació econòmica, les polítiques d’ocupació, on vius). Però la majoria sí que estan, almenys en part, sota el teu control. Eixos són els que ens interessen, perquè sobre ells pots actuar des de ja.

• Competències tècniques o específiques. El que saps fer propi del teu sector: manejar una màquina, programar, atendre un pacient, quadrar una comptabilitat. És la base de la teua qualificació.
• Competències transversals o «blanes». Capacitats que servixen en qualsevol ocupació: treball en equip, comunicació, resolució de problemes, gestió del temps, iniciativa. Les empreses les valoren tant o més que les tècniques, perquè les tècniques s’ensenyen més fàcil que l’actitud.
• Competències digitals. Maneig de ferramentes digitals, hui imprescindible en pràcticament qualsevol ocupació, també en les manuals. Les desenvoluparem en la Unitat 5 (PLE i identitat digital).
• Actitud i motivació. La disposició a aprendre, a acceptar responsabilitats, a adaptar-se. És invisible en el currículum però es nota en la primera setmana de faena.
• Experiència. El que has fet de veritat, no només el que has estudiat. Les pràctiques (FCT/Formació en empresa) són la teua primera i més valuosa experiència.
• Xarxa de contactes. Les persones que et coneixen professionalment i que poden avisar-te d’una oportunitat o recomanar-te. Un percentatge molt alt d’ocupacions no es publica mai: es cobrix a través de contactes.
• Disponibilitat i mobilitat. Fins a quin punt pots adaptar horaris, desplaçar-te o canviar de localitat. No és una virtut moral, és una circumstància que convé conéixer perquè condiciona quines ofertes pots acceptar.

El factor que més se subestima: l’actitud

De tots estos factors, n’hi ha un que les persones jóvens tendixen a subestimar i que les empreses posen en primer lloc: l’actitud. En selecció de personal hi ha una frase molt repetida —«es contracta per aptituds i s’acomiada per actituds»— que resumix bé la idea. La part tècnica t’obri la porta de l’entrevista; l’actitud és el que fa que et quedes i progresses.

Actitud, en termes concrets, significa: arribar puntual, complir el que promets, demanar ajuda quan no saps en lloc de dissimular, acceptar una crítica sense prendre-t’ho com un atac i mostrar que vols aprendre. Res d’açò requerix talent especial. Requerix decisió. I, a diferència del títol, està disponible des del primer dia.

El mercat laboral està canviant: llig-lo

No pots construir la teua empleabilitat d’esquena al mercat. Una persona empleable és, abans que res, una persona que entén cap on va el seu sector. Anem a veure primer la foto general de l’ocupació a Espanya i després les tres grans forces que l’estan transformant.

L’estructura de l’ocupació espanyola està dominada pel sector terciari (servicis), però això no significa que la indústria o el camp no oferisquen faena: significa que la major part de les noves ocupacions apareixen en servicis, i moltes d’elles requerixen perfils tècnics de FP. Saber en quina casella d’este mapa cau el teu títol —i cap a quines caselles podries moure’t— és el primer exercici de lectura del mercat.

Tres forces que estan transformant el treball

• Digitalització i automatització. Cada vegada més tasques repetitives les fa un programari, un robot o una màquina. Açò no elimina el treball humà en bloc, però sí que canvia quines parts del treball fa la persona: desapareixen les tasques mecàniques i creixen les que requerixen criteri, supervisió, tracte amb persones o resolució d’imprevistos. La pregunta útil no és «una màquina em llevarà la faena?» sinó «quina part de la meua faena automatitzaran, i quina part només pot fer una persona?».
• Transició ecològica. La descarbonització de l’economia està creant ocupacions «verdes» (energies renovables, eficiència energètica, gestió de residus, rehabilitació d’edificis) i transformant les existents. Molts cicles de FP industrials i tècnics estan directament afectats per esta ona.
• Canvi demogràfic. Espanya envellix. Açò dispara la demanda de professionals en sanitat, dependència i cures, i deixa buits per jubilació en oficis industrials que pocs jóvens estan triant —cosa que, paradoxalment, millora l’empleabilitat de qui sí que els tria—.

De l’actitud passiva a l’actitud activa

Tota esta unitat es pot resumir en una elecció d’actitud que faràs moltes vegades al llarg de la teua carrera. Davant d’un mercat que canvia, hi ha dos maneres de situar-se:

• La actitud passiva: «jo ja tinc el meu títol, que em donen una faena i que les coses no canvien». Espera, es queixa del mercat, viu cada canvi com una amenaça i se sorprén quan el seu lloc desapareix.
• La actitud activa: «el mercat canvia, així que jo m’anticipe». Observa el seu sector, detecta quines competències s’estan demanant, es forma abans de necessitar-ho, cuida la seua xarxa de contactes i tracta cada canvi com una oportunitat de reposicionar-se.

La diferència entre ambdós no és d’intel·ligència ni de sort: és de hàbit. La persona amb actitud activa no fa res heroic; fa coses xicotetes i constants —dedicar unes hores al mes a formar-se, llegir sobre el seu sector, mantindre el contacte amb antics companys i professors—. Eixos hàbits xicotets, sostinguts durant anys, són el que separa una carrera estancada d’una carrera que progressa.

Tancament: la teua empleabilitat és un projecte, no un paper

La idea amb què convé quedar-se és senzilla. El títol que vas a aconseguir és important, però és només el punt de partida. El que de veritat va a sostindre la teua vida laboral durant les pròximes dècades és la teua empleabilitat: una combinació de competències actualitzades, bona actitud, experiència, contactes i, sobretot, el costum de no deixar mai d’aprendre.

En les dos unitats següents donarem el primer pas concret per a construir-la: conéixer-te a fons —els teus interessos, competències, aptituds i motivacions (Unitat 2)— i traduir eixe autoconeixement en un DAFO personal i un projecte professional amb objectius i full de ruta (Unitat 3). Perquè no es pot construir una empleabilitat sòlida sense saber, primer, amb quins materials comptes.

Glossari

• Empleabilitat: probabilitat d’una persona d’accedir a una ocupació, mantindre-la i millorar la seua situació professional, a partir de la combinació de competències, actitud, contactes i condicions del mercat.
• Qualificació professional: conjunt de competències acreditades formalment (títol, certificats de professionalitat) que demostren el que una persona sap fer.
• Ocupació: lloc de treball concret que una persona ocupa en un moment determinat.
• Aprenentatge permanent (lifelong learning): procés de formació que continua durant tota la vida laboral, més enllà de la formació inicial. És una de les competències clau de la UE.
• Upskilling: millora i ampliació de les competències dins de la pròpia professió.
• Reskilling: adquisició de competències d’una professió diferent, normalment per reconversió.
• Competències transversals: capacitats útils en qualsevol ocupació (comunicació, treball en equip, iniciativa…), també anomenades competències blanes.
• Competències tècniques o específiques: capacitats pròpies d’un sector o ocupació concreta.
• Empleabilitat interna: valor d’una persona dins de l’empresa on treballa.
• Empleabilitat externa: valor d’una persona en el mercat de treball, fora de la seua empresa actual.
• Obsolescència professional: pèrdua de valor de les competències d’una persona perquè el mercat ha canviat i no s’han actualitzat.
• Ocupació de qualitat: ocupació amb condicions dignes i estables (salari, jornada, seguretat, drets), enfront de l’ocupació precària.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací tens alguns recursos per a anar més enllà:

• SEPE — Observatori de les Ocupacions. Per què encaixa: el servici públic d’ocupació publica informes sobre quines ocupacions creixen, quines es contrauen i quins perfils es demanen per província. És lectura de mercat de primera mà i gratuïta.
• Fundae — Formació per a l’ocupació. Per què encaixa: portal oficial sobre formació contínua i bonificada per a persones treballadores; útil per a entendre com seguiràs formant-te una vegada estigues ocupat.
• Future of Jobs Report — Fòrum Econòmic Mundial. Per què encaixa: informe periòdic (en anglés, amb resums en castellà) sobre quines competències guanyen i perden valor en el mercat mundial.
• Europass — competències i CV. Per què encaixa: marc europeu per a descriure i acreditar competències; l’usaràs de forma pràctica en les unitats de busca d’ocupació.
• Podcasts sectorials de la teua família professional. Per què encaixa: la forma més còmoda de mantindre’t al dia del teu sector concret; busca’n un d’específic del teu cicle i convertix-lo en hàbit.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a debatre a classe o per a pensar individualment en tancar la unitat:

1. Pensa en una persona del teu entorn que haja tingut una bona carrera professional i una altra que s’haja estancat. Més enllà del títol, quins factors d’empleabilitat creus que expliquen la diferència?
2. Quina part de la teua futura professió creus que es podria automatitzar en els pròxims deu anys, i quina part només podria fer una persona? Com et prepara això per a enfocar la teua formació?
3. Hui, la teua actitud cap a la teua carrera és més passiva o més activa? Quin hàbit concret dels cinc proposats podries començar esta mateixa setmana?