Quan usar-la
- A la Unitat 7, en explicar la cotització: la nòmina és on la teoria de bases i tipus es convertix en una xifra que algú cobra.
- Quan aparega la pregunta de per què el sou acordat i el que arriba al compte no coincidixen, que és el primer dubte de qualsevol primera faena.
- Abans de parlar de prestacions: sense entendre que es cotitza no s’entén d’on ixen l’atur, la baixa i la pensió.
Què cal tindre en compte
- Hi ha tres xifres diferents i convé no barrejar-les: el brut és el que es pacta, el líquid és el que arriba al compte, i el cost d’empresa és bastant major que el brut perquè inclou la quota patronal. A la nòmina només es veu l’aportació del treballador.
- La cotització no és un impost perdut: és el que dona dret a les prestacions. Eixa frase és la que fa que el descompte deixe de semblar un robatori i comence a semblar una assegurança. És el punt clau de la unitat.
- Retenció d’IRPF i cotització són coses diferents i es descompten per motius diferents. La retenció és una bestreta de l’impost que es regularitza a la declaració; la cotització finança el sistema de Seguretat Social.
- Treballar sense alta vol dir no cotitzar: ni atur, ni baixa, ni antiguitat per a la jubilació, i sense cap prova del que s’ha pactat. La calculadora és la millor forma d’ensenyar què es perd exactament.
- Els tipus i les bases s’actualitzen cada any. La ferramenta és d’aprenentatge: per a un cas real, la referència és la nòmina pròpia i la Seguretat Social.
Per a portar-la a classe
Posa un salari del conveni del sector del títol i pregunta quant arribarà al compte. Anota les apostes abans de calcular. Després ensenya el cost d’empresa i pregunta per què és major que el brut. D’ahí ix sola la conversa sobre qui paga les prestacions, que és just la que la unitat necessita.