Quan usar-la
- A la Unitat 7, en explicar la cotització: la nòmina és on la teoria de bases i tipus es convertix en una xifra que algú cobra.
- Quan aparega la pregunta de per què el sou acordat i el que arriba al compte no coincidixen, que és el primer dubte de qualsevol primera faena. Per al detall del que es descompta en la nòmina hi ha l’altra calculadora de la Unitat 6, la de brut a net.
- Abans de parlar de prestacions: sense entendre que es cotitza no s’entén d’on ixen l’atur, la baixa i la pensió.
Què cal tindre en compte
- Hi ha tres xifres diferents i convé no barrejar-les: el brut és el que es pacta, el líquid és el que arriba al compte, i el cost d’empresa és bastant major que el brut perquè inclou la quota patronal. A la nòmina, la quota patronal figura al peu com a aportació de l’empresa, però no es descompta del sou.
- La cotització no és un impost perdut: és el que dona dret a les prestacions. Eixa frase és la que fa que el descompte deixe de semblar un robatori i comence a semblar una assegurança. És el punt clau de la unitat.
- Retenció d’IRPF i cotització són coses diferents i es descompten per motius diferents. La retenció és una bestreta de l’impost que es regularitza a la declaració; la cotització finança el sistema de Seguretat Social.
- Treballar sense alta vol dir no cotitzar: ni atur, ni baixa, ni antiguitat per a la jubilació, i sense cap prova del que s’ha pactat. La calculadora és la millor forma d’ensenyar què es perd exactament.
- Els tipus i les bases s’actualitzen cada any. La ferramenta és d’aprenentatge: per a un cas real, la referència és la nòmina pròpia i la Seguretat Social.
Per a portar-la a classe
Posa un salari del conveni del sector del títol i pregunta quant arribarà al compte. Anota les apostes abans de calcular. Després ensenya el cost d’empresa i pregunta per què és major que el brut. D’ahí ix sola la conversa sobre qui paga les prestacions, que és just la que la unitat necessita.