Plantejament
No tot projecte emprenedor busca només guanyar diners. L’emprenedoria social resol un problema de la societat o del planeta i, a més, se sosté econòmicament sense dependre només de donacions. Esta activitat ho entrena en dos moviments. Primer, un sprint de design thinking que recorre les cinc fases —empatitzar, definir, idear, prototipar, provar— per a dissenyar una solució a un repte social real de l’entorn, posant sempre la persona al centre. Després, un debat estructurat sobre la pregunta que definix l’emprenedoria social: com es finança un projecte amb propòsit sense trair eixe propòsit?
El debat és deliberat. L’alumnat tendix a pensar que allò social es paga amb subvencions; el currículum (RD 659/2023) demana just el contrari: que l’impacte social siga la fi i el benefici el mitjà per a sostindre’l. Confrontar postures sobre finançament obliga a entendre la diferència real entre una empresa mercantil, una emprenedoria social i una ONG.
Objectius didàctics
- Aplicar les cinc fases del design thinking a un repte social concret.
- Distingir l’emprenedoria social de l’empresa mercantil clàssica i de l’ONG.
- Vincular la solució dissenyada amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.
- Argumentar, en un debat estructurat, una via de finançament coherent amb el propòsit del projecte.
Passos
Sessió 1 — Sprint de design thinking (50 min)
- El repte i empatitzar (10 min). Cada equip rep (o tria) un repte social de l’entorn i empatitza: a qui afecta, com ho viu eixa persona. Si és possible, una conversa breu amb algú afectat.
- Definir (10 min). L’equip formula el problema en una frase del tipus “[persona] necessita [necessitat] perquè [troballa]”. Definir bé és mitja solució.
- Idear (10 min). Pluja d’idees sense censura; després es trien una o dos.
- Prototipar (15 min). Prototip ràpid de baixa fidelitat de la solució triada.
- Provar (5 min). Un altre equip prova el prototip i torna què entén i què li falta.
- Vincular a un ODS (tancament). L’equip identifica amb quin ODS connecta la seua solució i per què.
Sessió 2 — Debat sobre finançament i impacte (50 min)
- Enquadrament (10 min). El professor situa les tres figures (empresa mercantil, emprenedoria social, ONG) i les fonts de finançament responsable. Cada equip defén un projecte del sprint.
- Debat estructurat (30 min). Tres postures assignades per sorteig: finançar per venda (autosuficiència), per subvenció/donació o model mixt. Cada postura defén la seua tesi aplicant-la al projecte, rebat les altres i tanca. El professor modera i exigix evidència, no eslògans.
- Vot raonat i tancament (10 min). La classe decidix quin model de finançament encaixa millor amb el propòsit del projecte i per què. Conclusió clau: un finançament que contradiu el propòsit acaba desvirtuant el projecte.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Qualitat del sprint de design thinking | Les cinc fases es recorren amb sentit; el «definir» és concret | 30 % |
| Vinculació amb un ODS | La connexió és real i argumentada, no decorativa | 15 % |
| Qualitat de l’argumentació en el debat | Tesi clara, arguments amb evidència, rèplica a les altres postures | 30 % |
| Distinció de les tres figures | L’alumne diferencia empresa mercantil, emprenedoria social i ONG | 15 % |
| Escolta i respecte en el debat | Rebat idees, no persones; gestiona els torns | 10 % |
Variants i extensions
- Variant repte del centre. El repte social es tria entre necessitats reals del propi institut o del barri, amb possibilitat d’implantar la solució de veritat.
- Variant economia social. S’afig l’estudi d’una cooperativa o empresa d’inserció real de l’entorn (Llei 5/2011) com a model a imitar.
- Connexió amb la Unitat 9. El projecte social dissenyat ací passa el filtre dels números —viabilitat i forma jurídica— en la unitat capstone.