Agafa una afirmació de sostenibilitat real —d'un envàs, un anunci, una web— i comprova si es pot comprovar. Això no diu si és veritat: diu si algú la podria verificar.
Set preguntes
Dona una xifra concreta, en compte d'un adjectiu?
Diu a quina part del producte o de l'activitat es referix?
Diu comparat amb què: un any base, un model anterior, la mitjana del sector?
La verifica un tercer independent, o se la posa la mateixa empresa?
Es referix al que més impacte té, o a un detall?
Va més enllà del que la llei ja obliga a fer?
Fa servir termes sense definició: «eco», «natural», «verd», «responsable»?
Què es pot dir
Preguntes que supera0 / 7
Amb el que diu, ningú no pot comprovar res. Això no prova que l'empresa estiga mentint, però sí que l'afirmació no servix per a decidir una compra informada.
El que falta
No hi ha cap xifra. Un adjectiu no es pot comprovar.
No se sap a quina part es referix: a l'envàs, al producte, a la fàbrica, a tota l'empresa?
No diu comparat amb què. «Reduïm un 30 %» necessita un any base per a significar alguna cosa.
És una autodeclaració. No és el mateix que un segell verificat per un tercer independent.
Parla d'un detall mentres el gros de l'impacte queda fora. És la forma més comuna de greenwashing i la més difícil de vore.
Presenta com a mèrit una cosa que la normativa ja obliga a fer.
Fa servir paraules sense definició legal ni tècnica. «Natural» no significa res per si sol.
El que esta ferramenta no fa No verifica si l'afirmació és certa: comprova si està formulada de manera que algú la puga verificar. Una empresa pot comunicar malament una cosa que fa de veritat, i una altra pot escriure una afirmació impecable i falsa. Per a saber quina és quina cal anar a la font, no a l'etiqueta.
Un matís que convé Detectar greenwashing no és concloure que tota la sostenibilitat empresarial és mentida. És exigir el mateix que s'exigix a qualsevol altra afirmació: dades, abast i qui ho comprova. Les empreses que ho fan bé ixen guanyant amb este criteri, no perdent.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Quan usar-la
A la Unitat 8, en distingir emprenedoria social d’una empresa convencional amb un bon relat: la diferència es veu en si l’impacte es pot mesurar.
En connectar el projecte amb els ODS, perquè la connexió no es quede a apegar logos.
Abans del Demo Day: un comité inversor pregunta exactament això, i qui no ho porte preparat ho nota.
Què cal tindre en compte
La ferramenta avalua si l’afirmació és verificable, no si és certa. No ho pot saber. Però un projecte d’innovació social que no pot demostrar el seu impacte té un problema real, no només de comunicació.
L’ús més valuós és sobre el projecte propi. «Ajudem a la inserció laboral» no és una afirmació: és una intenció. «Formem dotze persones i set treballaven als sis mesos» sí que ho és, i és la mena de frase que canvia una defensa.
Un ODS sense indicador és un logo. La unitat demana connectar el projecte amb els objectius: connectar vol dir dir amb què es mesura, i esta ferramenta obliga a arribar-hi.
La senyal de la part pel tot apareix molt en emprenedoria social: es comunica el programa de voluntariat i no les condicions laborals de la mateixa plantilla.
El lideratge ètic, que la unitat menciona, comença ací: no prometre el que no es pot demostrar. És més exigent i més creïble.
Per a portar-la a classe
Que cada equip escriga la frase d’impacte que dirà al Demo Day i la passe per les set preguntes abans d’assajar res. Quasi totes suspenen a la primera. Reescriure-les fins que aguanten és, a la pràctica, la part del projecte que més millora la defensa final.