El repte
Tot el món ha escoltat alguna vegada que «els diners no donen la felicitat», i tot el món també sap que sense diners és difícil viure bé. Quina de les dues frases té raó? Cap del tot? En este projecte aneu a prendre-vos-la seriosament: aneu a mirar què diuen les dades econòmiques sobre el benestar, què han respost els filòsofs durant segles a la pregunta per la bona vida, i aneu a construir la vostra pròpia proposta de com hauria de mesurar-se el benestar d’una societat.
El punt de partida és una paradoxa real: el PIB d’Espanya bat rècords històrics mentres moltes famílies reporten pitjor qualitat de vida. Què falla? L’indicador, el model econòmic, la pregunta, o les tres coses?
Què aporta cada matèria
-
Economia aporta els conceptes operatius: què mesura exactament el PIB i què deixa sistemàticament fora —treball domèstic, distribució de la renda, sostenibilitat ambiental, salut i educació—. Aporta també els grans indicadors alternatius: l’ IDH del PNUD (que combina renda, esperança de vida i educació), els índexs de benestar subjectiu, la Donut Economics de Kate Raworth (un sòl social i un sostre ecològic com a marc), i el debat entre creixement clàssic, economia circular i decreixement. I, en l’origen de l’anàlisi econòmica, el concepte d’utilitat: la satisfacció que obté un agent de les seues eleccions, que el model estàndard suposa que es maximitza.
-
Filosofia aporta la pregunta de fons: què és una vida bona? Aristòtil respon amb l’eudaimonia —no simple plaer, sinó floriment humà: actualitzar les capacitats pròpies, exercir la virtut, viure en comunitat—. Epicur distingix entre desitjos naturals i necessaris, naturals però no necessaris, i buits; la clau no és acumular, sinó eliminar el patiment innecessari i cultivar l’amistat i la reflexió. Els estoics afigen que el benestar depén del que està en la nostra mà —el juí, l’elecció, l’actitud—, no de les circumstàncies externes com la riquesa. I l’utilitarisme de Bentham i Mill —que està en l’arrel directa del concepte econòmic d’utilitat— proposa que l’acció bona és la que produïx la major felicitat per al major nombre; però Mill ja va advertir que hi ha plaers superiors, que no tot es reduïx a quantitat, i que «és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que un neci satisfet».
Les dues matèries no resolen la pregunta: l’obrin amb rigor. L’objectiu no és que l’alumnat adopte una posició correcta, sinó que raone la seua amb ferramentes de totes dues disciplines.
Com es desenvolupa
- Plantejar la pregunta i explorar posicions inicials1 sessió
El grup respon en cinc minuts, de forma anònima i sense debatre encara, a la pregunta del repte. Es recullen les respostes i es lligen en veu alta. El docent presenta la paradoxa PIB-benestar amb una dada real (Espanya 2024) i el mapa de temes que es treballarà: què mesura el PIB, què diuen els filòsofs, quines alternatives existixen.
- Llegir i contrastar: economia i filosofia1-2 sessions
Cada equip llig materials de totes dues matèries: la secció «El que el PIB no mesura» de la unitat de macroeconomia, la introducció a l'IDH i a la Donut Economics, i fragments filosòfics sobre la bona vida (selecció de textos breus d'Aristòtil, Epicur, els estoics i Mill). L'equip anota: quins criteris de benestar usa cada font? En què coincidixen? En què es contradiuen?
- Debatre en equip: què compta com a benestar?1 sessió
Cada equip discutix internament: què hauria de mesurar una societat que vulga prosperar bé? Renda? Temps lliure? Vincles socials? Llibertat? Salut? Sentit? Han d'arribar a un acord provisional sobre les dimensions que consideren irrenunciables.
- Dissenyar els indicadors de benestar1 sessió
A partir del debat anterior, l'equip proposa entre tres i cinc indicadors concrets que capturarien la seua visió del benestar social. Per a cada indicador: nom, què mesura, com es mesuraria i per què l'inclouen. No cal que siguen originals; sí que estiguen justificats.
- Redactar el manifesttreball a casa o sessió curta
L'equip redacta un manifest raonat d'una pàgina: què és la bona vida segons ells, per què el PIB no basta per a mesurar-la i quins són els seus indicadors proposats amb els seus fonaments. No és un eslògan: és un argument.
- Presentació i contrast1 sessió
Cada equip presenta el seu manifest en cinc minuts i respon preguntes de la resta de la classe. Al final es comparen els indicadors proposats: quines dimensions apareixen en tots? Quines són més controvertides? N'hi ha alguna que el PIB sí que captura bé?
El producte final
Un manifest raonat d’una pàgina en el qual l’equip exposa la seua resposta a la pregunta del repte: què entenen per bona vida, per què el PIB resulta insuficient com a mesura del benestar social i quins indicadors proposen en el seu lloc —amb cada indicador definit, justificat i connectat als arguments del manifest—. El manifest es presenta oralment a la classe i queda recollit com a document escrit.
No es demana que el grup «tinga raó». Es demana que argumente bé: que use els conceptes econòmics amb precisió, que convoque els marcs filosòfics de forma honesta —sense forçar-los ni simplificar-los— i que la posició final siga coherent amb les raons que la sostenen.
Materials per a l’alumnat
El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.
Fitxa de l’equip
Repartiu els rols el primer dia. Si sou tres, qui coordina assumix també la redacció del manifest.
- Coordinació: repartix les tasques, controla el temps i guarda la versió bona del manifest.
- Economia: explica què mesura el PIB i què afigen l’IDH i els altres indicadors.
- Filosofia: prepara els textos d’Aristòtil, Epicur, els estoics i Mill, i vigila que no se simplifiquen.
- Redacció i portaveu: escriu el manifest i el presenta.
Tasques i entregues per sessió
- Plantejar la pregunta i explorar posicions inicials (1 sessió). Responeu de manera anònima a la pregunta del repte i anoteu la paradoxa entre el PIB i el benestar. Què entregueu: les vostres respostes inicials, que es guarden per a comparar-les al final.
- Llegir i contrastar: economia i filosofia (1-2 sessions). Llegiu les fonts econòmiques i els textos filosòfics, i anoteu quin criteri de benestar usa cada un. Què entregueu: la taula de fonts: criteri de cada una, coincidències i contradiccions.
- Debatre en equip: què compta com a benestar? (1 sessió). Acordeu quines dimensions del benestar són irrenunciables per a l’equip. Què entregueu: la llista de dimensions, amb una raó per a cada una.
- Dissenyar els indicadors de benestar (1 sessió). Proposeu de tres a cinc indicadors: nom, què mesura, com es mesuraria i per què l’incloeu. Què entregueu: la fitxa d’indicadors.
- Redactar el manifest (treball a casa o sessió curta). Redacteu el manifest en una pàgina: què és la bona vida, per què el PIB no basta i quins indicadors proposeu. Què entregueu: el manifest.
- Presentació i contrast (1 sessió). Presenteu-lo en cinc minuts i responeu a les preguntes. Què entregueu: el manifest final i la comparació amb les vostres respostes inicials.
Fonts de dades
- PNUD · Índice de Desarrollo Humano: salut, educació i nivell de vida en un sol índex, per països.
- OCDE · Better Life Index: onze dimensions del benestar que podeu ponderar vosaltres per a comparar països.
- INE · Indicadores de Calidad de Vida: nou dimensions de la qualitat de vida a Espanya, inclosa la satisfacció global amb la vida, en una escala de 0 a 10.
Textos i lectures de referència
- Aristòtil. Ética nicomáquea. Ética eudemia. Trad. Julio Pallí Bonet. Gredos, 1985 (Biblioteca Clásica Gredos, 89). Llibre I, capítol 7: la felicitat com a activitat de l’ànima d’acord amb la virtut (1098a).
- Epicur. Carta a Meneceo. En Obras completas, ed. i trad. José Vara. Cátedra, 1995. La classificació dels desitjos: naturals i necessaris, només naturals, i buits.
- Epictet. Manual (Enquiridión), capítol 1. En Manual. Fragmentos, trad. Paloma Ortiz García. Gredos, 1995 (Biblioteca Clásica Gredos, 207). El que depén de nosaltres i el que no.
- Mill, J. S. (1863). Utilitarianism. Trad. cast.: El utilitarismo, trad. Esperanza Guisán. Alianza, 1984. Capítol 2, sobre els plaers superiors i la frase de Sòcrates i el porc.
- Raworth, K. (2017). Doughnut Economics. Random House Business. Trad. cast.: Economía rosquilla. 7 maneras de pensar la economía del siglo XXI, trad. Francisco J. Ramos. Paidós, 2018.
Nivells d’assoliment de la rúbrica
Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.
- Solidesa de l’argumentació filosòfica
- Inicial: cita autors sense usar-los, o els atribuïx idees que no sostenen.
- En desenvolupament: usa un marc amb correcció, però simplifica els altres.
- Adequat: usa correctament els marcs treballats (Aristòtil, utilitarisme, estoïcisme) per a raonar la posició del grup.
- Avançat: a més, confronta dos marcs entre ells i explica quin el convenç més i per què.
- Ús correcte de conceptes econòmics
- Inicial: confon el PIB amb el benestar o amb la renda de les famílies.
- En desenvolupament: sap què mesura el PIB, però no n’explica els límits.
- Adequat: explica què mesura el PIB, per què té límits i què incorporen els indicadors alternatius.
- Avançat: a més, explica què perd un indicador alternatiu enfront del PIB (comparabilitat, dades, subjectivitat).
- Originalitat dels indicadors proposats
- Inicial: copia un índex existent sense justificar-lo.
- En desenvolupament: indicadors propis, però sense definir com es mesurarien.
- Adequat: indicadors que reflectixen una reflexió pròpia, amb criteris definits i justificats.
- Avançat: a més, explica d’on eixirien les dades i com evitaria que l’indicador es manipule.
- Comunicació del manifest
- Inicial: eslògans sense arguments.
- En desenvolupament: hi ha arguments, però desordenats o sense connexió amb els indicadors.
- Adequat: manifest estructurat i llegible, amb arguments ordenats i sense eslògans buits.
- Avançat: a més, respon en el mateix text a l’objecció més forta contra la seua posició.