El dissabte dels 20 euros: decidir quan no arriba per a tot

Plantejament

Quasi totes les setmanes viviu la mateixa escena: teniu una mica de diners, diverses coses que vos abellixen i no arriba per a totes. Esta activitat agafa eixa escena tan normal i la convertix en el laboratori de la primera unitat. No hi ha teoria que memoritzar: hi ha un dissabte, 20 €, una llista de plans i una decisió que prendre.

L’important no és què tria cadascú (no hi ha resposta correcta), sinó adonar-se que cada vegada que tries alguna cosa, estàs deixant escapar una altra. Això que deixes escapar té nom: cost d’oportunitat. Al final de la sessió, tota la classe veurà en la pissarra que amb els mateixos diners i la mateixa llista, cada persona ha renunciat a coses distintes, perquè cada persona valora distint.

Objectius didàctics

• Aplicar la idea d’escassetat a una situació quotidiana i pròpia.
• Prendre decisions amb un pressupost tancat, sumant i restant fins que quadre.
• Calcular el cost d’oportunitat d’una tria identificant la millor alternativa a què es renuncia.
• Reconéixer que distintes persones trien distint perquè ordenen les seues necessitats i desitjos de manera diferent.

El cas

És dissabte. Tens 20 € exactes i ni un cèntim més (hui no hi ha Bizum de tia Marta que et salve). Estos són els plans possibles del dia, amb el seu preu:

No t’arriba per a tot. Has de decidir.

Passos

1. (5 min) Enquadrament. El professor recorda dues idees de la unitat: l’escassetat (els desitjos són molts, els diners són pocs) i el cost d’oportunitat (el que renuncies en triar). Repartix la fitxa del cas.
2. (10 min) La meua decisió. Cada estudiant tria la seua combinació de plans sense passar-se de 20 €. Anota quant gasta en total i quant li sobra (si li sobra, va a l’estalvi del monopatí).
3. (10 min) El cost d’oportunitat. Per a la decisió més important del dia (la que més li ha costat prendre), cada estudiant completa la frase: “He triat ______, i el que més sent haver-me perdut per això és ______”. Eixa segona part és el cost d’oportunitat: no és tot a què renuncia, sinó la millor alternativa que descarta.
4. (15 min) Canvien les regles. El professor llança dos girs, un cada vegada:
   • Ara només tens 12 €. Quin pla és el primer que cau? Per què eixe i no un altre?
   • Demà hi ha examen important. Canvia el teu repartiment de hui? Això introduïx que el temps també és un recurs escàs, no sols els diners.
5. (10 min) El mapa de la classe. En la pissarra es compten quantes persones van triar cada pla. Quasi segur que el repartiment és molt distint entre uns i altres. El professor tanca amb la pregunta clau: si tots teníem els mateixos 20 € i la mateixa llista, per què hem triat coses tan diferents?

Per al professorat

L’objectiu no és que encerten un càlcul, sinó que verbalitzen la renúncia. L’error típic és confondre “tot el que no compre” amb el cost d’oportunitat; recorda’ls que el cost d’oportunitat és una sola cosa: la millor alternativa descartada. El segon gir (l’examen de demà) és clau perquè l’escassetat de temps entre en joc: molts descobrixen que un dissabte de 20 € lliures pot valdre menys que un dissabte per a estudiar.

Avaluació