Plantejament
Darrere de quasi tot el que uses cada dia hi ha una empresa: algú que un dia va tindre una idea, va organitzar uns recursos i es va arriscar a provar-la. En esta dinàmica vau a fer eixe primer pas, però començant per on s’ha de començar: no per la idea, sinó pel problema. Cada equip buscarà un problema real de l’institut o del barri i el convertirà en una idea de negoci senzilla, triant a més quina forma jurídica tindria (autònom, societat o cooperativa).
Al final muntem una xicoteta fira: cada equip ensenya la seua idea en una cartolina i la classe vota amb adhesius les més prometedores. No es tracta de crear l’empresa de l’any, sinó d’entendre que emprendre és resoldre un problema d’algú.
Objectius didàctics
- Entendre que una idea de negoci naix d’un problema o necessitat real, no al revés.
- Convertir una idea en un projecte senzill responent a què, per a qui i com.
- Distingir els tipus bàsics d’empresa (autònom, societat, cooperativa) i triar el més adequat.
- Reconéixer els ingredients d’un projecte emprenedor: idea, client, recursos i risc.
- Treballar en equip i presentar una idea de manera clara i breu.
Passos
- (5 min) Enquadrament. El professor recorda els ingredients d’un projecte (idea, client, recursos, risc) i les tres formes jurídiques bàsiques. Es formen equips de 3-4.
- (10 min) Caçar el problema. Cada equip apunta cinc problemes reals del seu entorn: el bar del pati, l’avorriment en els descansos, els residus, la falta de plans per a jóvens al barri, els llibres usats que ningú aprofita… Dels cinc, en trien un.
- (20 min) De problema a idea. L’equip ompli la fitxa en la cartolina responent a cinc preguntes:
- Què oferim? Un bé o un servici que resolga eixe problema.
- Per a qui? Qui és el client concret (no “tot el món”).
- Com ho fem? Quins passos bàsics fan falta.
- Quins recursos necessitem? Persones, materials, diners, temps.
- Quina forma jurídica tindria? Autònom si és una persona sola, societat si són diversos socis amb diners, cooperativa si la munten entre tots per igual. Justifiquen la tria en una frase. Li posen un nom a l’empresa.
- (15 min) La fira d’idees. Les cartolines es pengen per l’aula. La mitat de l’equip es queda al costat de la seua cartolina explicant la idea a qui passe; l’altra mitat recorre les altres i repartix els seus gomets en les idees que més el convencen (no es vota la pròpia). Després es canvien els rols.
- (5 min) Recompte i tancament. Es compten els gomets. Les dues idees més votades expliquen en 30 segons quin problema resolen i per a qui. El professor tanca subratllant que les idees guanyadores no solen ser les més originals, sinó les que tenen un client clar i un problema de veritat.
Per al professorat
La trampa més habitual és començar per la solució (“volem fer una app”). Quan un equip ho faça, pregunta-li: quin problema resol eixa app? de qui? Si no saben respondre, tornen al pas 2. Espenta a concretar el client: “els jóvens” no és un client; “els de 1r i 2n de l’ESO que s’avorrixen al pati de pluja” sí que ho és.
Avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Problema real i ben definit | Parteixen d’un problema concret i observable, no de la solució | 25 % |
| Idea coherent | Què, per a qui i com encaixen entre si | 30 % |
| Forma jurídica justificada | Trien una forma adequada i expliquen per què | 20 % |
| Presentació en la fira | Expliquen la idea amb claredat i brevetat | 15 % |
| Treball en equip | Tots participen en la fitxa i en la fira | 10 % |