El país dels impostos: en què gastaria jo els diners de tots?

Plantejament

Cada vegada que vas al metge, encens un fanal o camines per un carrer asfaltat, algú ho ha pagat: som tots, a través dels impostos. La unitat ha explicat què és el sector públic, l’Estat del benestar i d’on ix el diners. En esta activitat li donem la volta: vosaltres sou el govern. Teniu 100 fitxes que representen tot el que es recapta amb impostos, i heu de repartir-les entre els servicis públics.

El problema, com sempre en economia, és que no arriba per a tot. Si poseu més en sanitat, sobra menys per a educació o carreteres. Governar és triar, i en defendre les vostres prioritats en el debat descobrireu que no hi ha un repartiment “correcte”: hi ha valors distints i discussions legítimes. Això és la política fiscal, vista de prop.

Objectius didàctics

• Entendre que el pressupost públic es nodrix d’impostos i és limitat.
• Reconéixer els pilars de l’Estat del benestar i els principals servicis públics.
• Prendre decisions de repartiment justificant prioritats amb arguments.
• Reflexionar sobre la justícia fiscal: qui paga, quant i per a què.
• Defendre una postura i escoltar la de la resta amb respecte.

Passos

1. (5 min) Enquadrament. El professor recorda d’on ixen els ingressos públics (impostos com l’IRPF i l’IVA) i en què es gasten. Repartix a cada “govern” les seues 100 fitxes i el tauler amb les 8 partides:

   Partida de despesa pública
   Sanitat
   Educació
   Pensions i ajudes socials
   Seguretat (policia, bombers)
   Carreteres i transport
   Medi ambient
   Cultura i esport
   Estalvi / reserva per a imprevistos

2. (15 min) El repartiment. Cada govern col·loca les seues 100 fitxes en les partides segons les seues prioritats. Han de gastar exactament 100. Anoten en una frase per què han posat més en unes que en altres.

3. (10 min) L’imprevist. El professor trau una targeta d’imprevist per a tots els governs: “Una onada de calor col·lapsa els hospitals” o “Una riuada destrossa tres carreteres”. Cada govern ha de moure 15 fitxes d’on vulga per a respondre. De quina partida les lleven? Això mostra què consideren prescindible.

4. (20 min) El debat. Cada govern escriu el seu repartiment en la pissarra. Es veuen les diferències i comença el debat moderat:

   • Per què un govern ha posat el doble en sanitat que un altre?
   • És just retallar en cultura per a reforçar seguretat?
   • Si pugem els impostos, hi ha més fitxes, però qui les paga? Ací entra la progressivitat: és just que qui més guanya aporte un percentatge major?
   • Què passaria si molta gent no pagara impostos (frau fiscal)? Menys fitxes per a tots.

5. (5 min) Tancament. Cada estudiant escriu una conclusió: “Si jo governara, la partida que mai retallaria seria ______, perquè ______”, i una idea que li haja fet canviar d’opinió durant el debat.

Per al professorat

No hi ha repartiment correcte: el valuós és la justificació. L’imprevist és la part clau, perquè obliga a renunciar a alguna cosa i connecta amb l’escassetat de la Unitat 1. El debat sobre progressivitat i frau fiscal pot donar molt de si; mantín el respecte i evita que es convertisca en discussió partidista: el focus és com es decidix la despesa amb diners limitats, no quin partit té raó.

Avaluació