D'on ve la meua samarreta? Seguix el rastre d'un producte

Plantejament

Portes posada una samarreta. Abans d’arribar al teu armari, eixe tros de tela ha creuat mig món i ha passat per moltes mans: algú va cultivar el cotó, algú el va filar, una fàbrica va cosir la peça, un vaixell la va transportar, una botiga la va vendre, els teus pares (o tu) la van pagar. En cada pas ha intervingut un agent econòmic dels que estudia esta unitat: famílies, empreses i, pel mig, el sector públic que cobra impostos i posa normes.

Este cas et demana fer de detectiu: a partir de l’etiqueta d’una peça real, reconstruir el seu viatge i col·locar cada agent al seu lloc dins del flux circular. Quan el veges dibuixat, entendràs que tu, en comprar i en treballar, també eres una peça d’eixe cercle.

Objectius didàctics

• Identificar els agents econòmics (famílies, empreses, sector públic) en un cas real.
• Reconstruir la cadena de producció d’un bé, de la matèria primera al consumidor.
• Situar els fluxos de béns i de diners dins de l’esquema del flux circular.
• Llegir una etiqueta de producte com a font d’informació econòmica (origen, fabricant).

El cas

En l’etiqueta de la teua samarreta posa, per exemple: “100 % cotó. Fet a Bangladesh. Distribuït per una empresa amb seu a Espanya”. Darrere d’eixa frase hi ha una història econòmica completa que reconstruireu.

Passos

1. (5 min) Enquadrament. El professor recorda els tres agents econòmics i l’esquema del flux circular (famílies i empreses intercanvien béns i diners; el sector públic cobra impostos i oferix servicis). Repartix la fitxa.
2. (15 min) El viatge del producte. En parelles, ordenen les etapes del viatge de la samarreta i anoten qui intervé en cadascuna:
   • Cultiu del cotó (empresa agrícola, treballadors).
   • Fabricació de la tela i costura (fàbrica, treballadors).
   • Transport (empresa de logística).
   • Venda en botiga (empresa comercial).
   • Compra (família / consumidor). En cada etapa assenyalen si hi ha un flux de béns (la peça avança) i un flux de diners (algú paga).
3. (15 min) Al flux circular. Sobre l’esquema mut, col·loquen les famílies, les empreses i el sector públic, i dibuixen amb fletxes: els diners que la família paga per la samarreta, el treball que aporten els treballadors, els impostos que les empreses i famílies paguen a l’Estat.
4. (10 min) La pregunta incòmoda. Responen en dues línies: per què la samarreta s’ha fabricat tan lluny i no ací? Això introduïx, al seu nivell, la idea de costos i d’economia global.
5. (5 min) Posada en comú. Dues parelles ensenyen el seu esquema. El professor tanca subratllant que en cada compra que fem movem eixe cercle sencer, moltes vegades sense veure-ho.

Per al professorat

Usa una samarreta real (la teua o la d’un voluntari) per a enganxar: llegir l’etiqueta en veu alta té molta força. La pregunta del pas 4 obri portes a temes de la unitat 9 (consum, sostenibilitat, condicions laborals); no fa falta tancar-la ací, n’hi ha prou que la formulen. Vigila que no confonguen flux de béns amb flux de diners: van en sentits contraris.

Avaluació