El món del treball

Temps estimat de lectura: 14-16 min · Bloc: El món del treball · Abans de començar: la Unitat 6 (les empreses i l’emprenedoria) et va donar el context de qui crea els llocs de treball. Ara veiem les dues cares: qui contracta i qui és contractat.

En acabar esta unitat sabràs:

• Distingir entre treball, ocupació i desocupació, i entendre què mesura la taxa d’atur.
• Diferenciar el treball per compte d’altri del treball per compte propi i reconéixer els sectors econòmics.
• Conéixer els drets laborals bàsics que et protegiran quan treballes.
• Preparar el teu primer currículum i fer els primers passos per a buscar ocupació.

D’ací a uns anys començaràs a treballar. Potser un estiu, potser en acabar d’estudiar, potser compaginant-ho amb la formació. Passaràs una part enorme de la teua vida adulta treballant, i quasi ningú t’explica abans com funciona eixe món: què és exactament una ocupació, què et poden demanar i què no, què cobraràs, quins papers signes. Esta unitat és un primer mapa. No entrarem en detalls complexos —això ho veuràs més avant si continues estudiant Economia o Formació Professional—, sinó en el bàsic que qualsevol persona hauria de saber abans de buscar la seua primera faena.

Treball, ocupació i desocupació: no són el mateix

En el llenguatge corrent usem estes tres paraules com si significaren el mateix, però en economia cadascuna té un sentit precís.

El treball és qualsevol activitat humana que produïx béns o servicis útils. Cuidar un familiar malalt és treball. Estudiar és treball. Ajudar a casa és treball. Molt d’este treball és valuosíssim i, no obstant això, no es paga.

L’ocupació és el treball que es fa a canvi d’una remuneració, normalment un salari. Qui té ocupació rep diners per la seua activitat i, a Espanya, cotitza a la Seguretat Social, cosa que li dona drets (atenció mèdica, futura pensió, prestació si es queda sense faena).

La desocupació —o atur— és la situació d’una persona que vol treballar, pot treballar i busca activament ocupació, però no la troba. Eixos tres requisits són importants: una persona que no busca ocupació (perquè estudia a temps complet, està jubilada o ha decidit no treballar) no es compta com a aturada, encara que no tinga ocupació.

La taxa d’atur: com es mesura

La població activa és la suma de les persones que tenen ocupació més les que estan en atur buscant-la. La taxa d’atur és el percentatge que representen els aturats dins d’eixa població activa:

Taxa d’atur = (Persones aturades / Població activa) × 100

A Espanya, la xifra oficial la calcula l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mitjançant l’Enquesta de Població Activa (EPA), una gran enquesta a llars que es publica cada tres mesos. És important entendre que la taxa d’atur no es calcula sobre tota la població, sinó només sobre la població activa: per això els xiquets, els estudiants que no busquen ocupació i les persones jubilades no entren en el càlcul.

Les dues formes de treballar: per compte d’altri i per compte propi

Quan treballes, ho fas d’una d’estes dues maneres.

El treball per compte d’altri és el de l’assalariat: treballes per a una altra persona o empresa, que és el teu ocupador. Ella et diu què fer, et proporciona els mitjans (local, ferramentes, materials), assumix el risc del negoci i et paga un salari acordat. La majoria de la gent treballa així. A canvi d’eixe salari, el treballador renuncia a una part de la seua autonomia: complix un horari, seguix instruccions i forma part d’una organització.

El treball per compte propi és el de l’autònom o empresari individual: treballes per a tu mateix. No tens un cap que et pague un salari fix: els teus ingressos depenen de quant vengues o factures. Tens més llibertat per a organitzar-te, però també assumixes el risc: si el negoci va malament, perds tu. Un fontaner amb la seua pròpia furgoneta, una perruquera amb el seu local o una dissenyadora que treballa per a diversos clients són treballadors per compte propi.

Cap de les dues formes és millor en abstracte: cadascuna canvia un equilibri distint entre seguretat i llibertat. L’assalariat té més seguretat i menys llibertat; l’autònom, més llibertat i més risc.

Els sectors econòmics: on es treballa

Totes les ocupacions poden classificar-se en tres grans sectors econòmics, segons el tipus d’activitat.

• El sector primari obté recursos directament de la naturalesa: agricultura, ramaderia, pesca, mineria. És el més antic i hui ocupa poques persones als països desenvolupats, encara que continua sent imprescindible perquè produïx els aliments.
• El sector secundari transforma eixes matèries primeres en productes: la indústria i la construcció. Una fàbrica de cotxes, una planta de sucs o una empresa que construïx cases pertanyen al sector secundari.
• El sector terciari presta servicis, és a dir, oferix utilitats que no són béns físics: el comerç, el turisme, la sanitat, l’educació, la banca, el transport, la tecnologia. És, amb diferència, el sector que més ocupació genera a Espanya i a les economies avançades.

De vegades es parla d’un sector quaternari per a referir-se a les activitats d’alt coneixement (investigació, desenvolupament tecnològic, tractament d’informació), però en la classificació clàssica eixes activitats s’inclouen dins del terciari. L’important és entendre la tendència: a mesura que un país es desenvolupa, l’ocupació es desplaça del primari cap al terciari.

Els teus drets laborals bàsics

Quan comences a treballar per compte d’altri, la llei et protegix. A Espanya, la norma principal que regula la relació entre treballadors i empreses és l’Estatut dels Treballadors. No cal que te l’aprengues, però sí que conegues les proteccions bàsiques, perquè saber que existixen és el que evita que abusen de tu.

• Contracte de treball. Tota relació laboral ha de tindre un contracte, que és l’acord entre treballador i empresa on consten el lloc, la jornada, el salari i la duració. Treballar sense contracte (en el que es diu “economia submergida” o “treballar en negre”) és il·legal i deixa el treballador sense cap protecció: ni atur, ni baixa mèdica pagada, ni cotització per a la jubilació.
• Salari digne. Existix un Salari Mínim Interprofessional (SMI): la quantitat més baixa que la llei permet pagar per una jornada completa. El fixa el Govern cada any i cap empresa pot pagar-te menys pel mateix treball a jornada completa.
• Jornada limitada i descansos. La jornada màxima ordinària és de 40 hores setmanals de mitjana. Tens dret a un descans setmanal i a vacances pagades (30 dies naturals a l’any com a mínim).
• Seguretat i salut. L’empresa té l’obligació de protegir-te enfront dels riscos del treball: donar-te formació, equips de protecció i condicions segures. La teua salut no es negocia.
• No discriminació. Està prohibit pagar o tractar pitjor algú pel seu sexe, origen, religió, edat o orientació. A igual treball, igual salari.
• Treball de menors. A Espanya, l’edat mínima per a treballar és de 16 anys, i amb condicions especials de protecció fins als 18 (no es poden fer hores extra ni treballs nocturns o perillosos).

El teu primer currículum

Per a aconseguir una ocupació, l’habitual és presentar un currículum vitae (CV): un document breu on resumixes qui eres, què has estudiat, quina experiència tens i què saps fer. És la teua carta de presentació, i moltes vegades la primera (i única) impressió que una empresa tindrà de tu abans de decidir si et crida.

Encara que ara no tingues experiència laboral, ja tens coses a contar: els teus estudis, els teus idiomes, els teus coneixements d’informàtica, les teues aficions, qualsevol voluntariat o activitat en què hages participat. Un bon CV d’algú que comença no amaga la falta d’experiència: la compensa mostrant ganes, formació i habilitats.

Al costat del CV, hui és molt útil començar a cuidar la teua identitat digital: el que apareix de tu quan algú et busca a internet. Moltes empreses miren les xarxes socials dels candidats. No es tracta de no tindre vida, sinó de ser conscient que el que publiques hui pot vore-ho d’ací a uns anys qui decidix si et contracta.

Buscar la primera ocupació

Buscar faena és, en si mateix, una faena. No n’hi ha prou amb esperar que arribe l’oferta perfecta: cal moure’s. Estos són els canals habituals per a algú que comença:

• El Servici Públic d’Ocupació (SEPE i els servicis d’ocupació autonòmics): les oficines públiques d’ocupació, on pots inscriure’t com a demandant d’ocupació de manera gratuïta i accedir a ofertes i a formació.
• Els portals d’ocupació a internet (webs on les empreses publiquen les seues ofertes), filtrant per la teua zona i per llocs sense experiència.
• El boca a boca: avisar la família, coneguts i antics professors que busques faena. Moltíssimes primeres ocupacions arriben per contactes, no per anuncis.
• Presentar-se directament en comerços i negocis del teu barri deixant el CV: en sectors com l’hostaleria o el comerç encara funciona.

Quan et criden, arribarà l’entrevista de treball. És normal posar-se nerviós. Ajuda arribar puntual, vestir de manera cuidada (sense disfressar-se), haver mirat abans què fa l’empresa i preparar respostes a les preguntes habituals: per què vols eixa faena, què saps fer, quina disponibilitat tens. I, sobretot, mostrar-te com eres: les ganes d’aprendre i l’actitud compten, en una primera ocupació, tant o més que l’experiència.

Glossari

• Treball: qualsevol activitat humana que produïx béns o servicis útils, es pague o no.
• Ocupació: treball realitzat a canvi d’una remuneració (salari).
• Desocupació (atur): situació de qui vol treballar, pot i busca activament, però no troba ocupació.
• Població activa: suma de les persones amb ocupació i de les persones aturades que la busquen.
• Taxa d’atur: percentatge de persones aturades dins de la població activa.
• EPA: Enquesta de Població Activa, la gran enquesta de l’INE que mesura l’ocupació i l’atur a Espanya.
• Treball per compte d’altri: el de l’assalariat, que treballa per a una empresa a canvi d’un salari.
• Treball per compte propi: el de l’autònom, que treballa per a si mateix i assumix el risc del negoci.
• Sectors econòmics: primari (naturalesa), secundari (indústria) i terciari (servicis).
• Contracte de treball: acord legal entre treballador i empresa que fixa lloc, jornada, salari i duració.
• SMI: Salari Mínim Interprofessional, la quantitat mínima legal per una jornada completa.
• Estatut dels Treballadors: llei bàsica que regula els drets de les persones treballadores a Espanya.
• Conveni col·lectiu: acord de cada sector que fixa condicions concretes de treball per damunt del mínim legal.
• Currículum vitae (CV): document breu que resumix formació, experiència i habilitats de cara a buscar ocupació.

Per a aprofundir

Recursos accessibles i oficials per a conéixer millor el món del treball:

• SEPE — Servei Públic d’Ocupació Estatal (sepe.es) — web oficial on s’expliquen els tipus d’ocupació, les ajudes i la inscripció com a demandant. Útil per a vore què fa de veritat una oficina d’ocupació.
• INE — Enquesta de Població Activa (ine.es) — cada trimestre publica la taxa d’atur d’Espanya. Mirar la dada del trimestre actual i comparar-la amb l’atur juvenil ensenya molt d’un colp d’ull.
• Ministeri de Treball — Estatut dels Treballadors (mites.gob.es) — text oficial dels teus drets. No cal llegir-lo sencer: n’hi ha prou amb saber que existix i on buscar-lo.
• Reportatges sobre la primera ocupació — busca en mitjans públics (RTVE) reportatges sobre la cerca de la primera faena i l’atur juvenil. Ajuden a posar cara a les dades.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o pensar en tancar la unitat:

1. Hi ha molt treball valuosíssim que no es paga (cuidar algú, les tasques de casa, el voluntariat). Et pareix just que no compte com a “ocupació” ni com a riquesa del país? Com podria reconéixer-se millor?
2. L’assalariat té més seguretat i l’autònom més llibertat. Pensant en com eres tu, què creus que t’encaixaria més en el futur i per què?
3. Treballar sense contracte de vegades s’oferix com una cosa “còmoda” (cobrar en mà, sense papers). Què perds realment quan acceptes treballar sense contracte, encara que et paguen una mica més?