Quan usar-la
- A la Unitat 1, just després de definir escassetat i cost d’oportunitat: el gràfic convertix dues definicions abstractes en una sola imatge.
- Quan algú diga «que es faça tot»: la frontera respon sense necessitat de discutir.
- En parlar del pressupost públic a la Unitat 8, per a recordar que triar sanitat o carreteres és el mateix problema amb altres noms.
Què cal tindre en compte
- Els punts damunt la línia són eficients; els de dins, no. Un punt interior vol dir que hi ha recursos parats —gent sense faena, màquines apagades—, i eixe és el cas que més s’assembla a la realitat.
- Els punts de fora no són impossibles per sempre. Són impossibles hui amb els recursos de hui. Amb més recursos o millor tecnologia, la frontera es desplaça, i això és exactament el que anomenem creixement.
- El cost d’oportunitat és el pendent, no una xifra fixa: moure’s un pas costa més com més especialitzats estan ja els recursos. Per això la corba es doblega en compte de ser una recta.
- El gràfic no diu quin punt triar. Diu què es pot triar. L’elecció és política, i convé separar les dues coses en veu alta.
- Amb dos béns es veu; amb dos-cents, és el mateix però no es dibuixa. La simplificació és deliberada i val la pena dir-ho.
Per a portar-la a classe
Posa els dos béns que decidisca la classe —temps d’estudi i temps d’oci funciona molt bé perquè no cal explicar res. Situa un punt dins i pregunta què voldria dir a la vida real. Després demana arribar a un punt de fora. Quan algú diga «treballant més hores», ja està: acaba de descobrir que la frontera es mou.