Quan usar-la
- A la Unitat 8, en arribar a impostos directes i indirectes: és on la diferència entre els dos deixa de ser una classificació i passa a tindre conseqüències.
- En parlar de justícia fiscal, que és la part del tema on més opinions hi ha i menys números es manegen.
- Quan algú diga que «el just seria que tots pagaren el mateix»: la ferramenta permet provar-ho posant un tipus únic i vore què passa.
Què cal tindre en compte
- El que cal mirar no són els euros: és el percentatge. Anna i Marcos paguen exactament el mateix IVA a la mateixa compra, i eixos euros són el 0,42 % dels diners d’una i el 0,10 % dels de l’altre. Eixe contrast és tota la sessió.
- Progressiu no vol dir «pagar més»: vol dir pagar un percentatge major. Amb un tipus únic, qui guanya el doble paga el doble d’euros i continua pagant el mateix percentatge. Canviar l’escala en pantalla ho ensenya en deu segons.
- Els trams són un exemple de classe, no l’escala real de cap impost. Estan per a tocar-los. Posar-hi l’escala vigent donaria una falsa sensació de precisió i a més caducaria.
- Regressiu no és sinònim d’injust ni que calga eliminar-lo. Els impostos sobre el consum recapten molt i són difícils d’evadir. El que diu el càlcul és a qui pesa més, que és informació per a decidir, no una sentència. Convé dir-ho, perquè a esta edat la conclusió salta de seguida.
- L’existència de tipus reduïts i superreduïts per a pa, llet, fruita o medicaments s’entén sola després de vore la taula, i ja no cal explicar-la.
Per a portar-la a classe
Comença sense dir què voreu: posa les dues rendes, la mateixa compra i pregunta qui paga més impost per eixa compra. Tots diran que igual, i és cert en euros. Ensenya llavors la columna del percentatge. La pregunta que ix sola —«i això és just?»— és exactament el debat que demana la unitat, i ara es pot tindre amb dades en compte d’amb opinions.