De què va
Durant anys, les plataformes de repartiment van sostindre que els seus repartidors eren autònoms: contracte mercantil, vehicle propi, alta al RETA i llibertat per a connectar-se. Un d’ells va demandar sostenint que aquella llibertat era aparent, perquè l’aplicació decidia a qui oferia cada comanda, puntuava el rendiment, fixava el preu i penalitzava els rebutjos. El 2020 el Tribunal Suprem li va donar la raó, i el 2021 l’anomenada llei rider va establir una presumpció de laboralitat i el dret de la representació dels treballadors a conéixer els algoritmes que afecten les seues condicions.
El judici simulat reconstruïx eixe plet, però amb un gir que el fa incòmode per a les dos parts: el repartidor demandant vol continuar sent autònom. Ací apareix la pregunta de veritat. Si els drets laborals són irrenunciables, pot una persona adulta renunciar-hi firmant? I qui decidix aleshores què és la seua faena: ella, l’empresa o els fets?
Argumentari
Com es desenvolupa
- Instrucció i preparació12 min
S'assignen els rols: acusació, defensa, jutge i públic deliberant. Cada equip prepara els arguments i dos preguntes d'interrogatori, recolzant-se en les quatre notes de laboralitat.
- Declaració d'obertura8 min
Quatre minuts per equip. El jutge obri formalment i recorda que la qualificació es decidix per fets, no pel nom del contracte.
- Interrogatori creuat12 min
Cada equip formula les seues dos preguntes al contrari. S'exigixen respostes concretes: què feia l'aplicació, qui fixava el preu, qui assumia el risc.
- Rèplica lliure10 min
Torns alterns de dos minuts. Es valora la precisió en aplicar cada nota de laboralitat, no el volum.
- Deliberació i veredicte8 min
El públic delibera i emet un veredicte motivat, nota per nota. Ha de dir quina ha sigut la decisiva.
- Debrief10 min
El profe desfà el rol i exposa què va resoldre el Suprem el 2020 i què va afegir la llei de 2021, inclòs el dret a conéixer els algoritmes.