Decreixement o creixement verd?

De què va

Quant podem créixer sense sobrepassar els límits del planeta? Hi ha dos grans respostes. Els partidaris del decreixement sostenen que el problema és el volum: produïm i consumim massa, i cap tecnologia pot compensar este excés indefinidament. Els partidaris del creixement verd responen que el problema no és créixer, sinó com es creix: amb energies netes, economia circular i millores d’eficiència és possible prosperar sense destruir els ecosistemes.

Este debat enfronta estes dos visions amb els seus millors arguments.

Argumentario

Decreixement

Els límits físics del planeta són reals. La producció de béns consumix recursos materials i genera residus que els ecosistemes no poden absorbir a ritme il·limitat; créixer sempre té un cost biofísic que l’eficiència només posposa.
L’efecte rebot frena els avanços tecnològics. Quan els cotxes es tornen més eficients, es recorre més distància; quan l’energia abarateix, augmenta el seu consum. La millora tecnològica no ha desacoblat el PIB de l’ús de recursos a escala global.
El benestar no requerix més producció. Països amb menor PIB per càpita presenten índexs de benestar comparables als més rics una vegada cobertes les necessitats bàsiques; créixer més no millora la qualitat de vida, però sí que agreuja la crisi climàtica.
Una reducció planificada és més justa que un col·lapse no gestionat. Reduir voluntàriament els sectors més contaminants, amb protecció social, és preferible a esperar una caiguda brusca forçada per desastres climàtics o escassetat de recursos.

Creixement verd

El desacoblament és possible i ja està passant. Diverses economies avançades han reduït emissions brutes mentre mantenien el creixement del PIB; l’expansió de les renovables demostra que la trajectòria pot canviar sense decréixer.
Sense creixement no hi ha recursos per a la transició. Instal·lar renovables, renovar el parc d’habitatges, electrificar el transport i finançar I+D requerix inversió; un model de decreixement reduiria la capacitat d’escometre esta transformació.
El decreixement penalitza primer els més vulnerables. Reduir la producció contrau ocupació, encareix els béns bàsics i limita l’accés a servicis públics; els que menys tenen són els primers a perdre.
L’economia circular pot tancar el cicle de materials. El disseny de productes per a la reutilització, el reciclatge industrial i la servitització poden reduir l’ús de recursos primaris sense necessitat de contraure l’activitat econòmica.

Com es desenvolupa

Preparació en grups12 min

Cada grup rep la seua postura i prepara 3-4 arguments; anticipa els del rival.
Ronda d'obertura8 min

Un portaveu per grup exposa la posició (4 min cada un), sense interrupcions.
Taula redona — primera volta10 min

Torns d'1-2 min per grup per a refutar o matisar el rival.
Taula redona — segona volta8 min

Preguntes creuades: cada grup llança una pregunta a l'altre i respon la que rep.
Torn del públic6 min

L'alumnat no assignat a cap grup pot intervindre amb preguntes o arguments.
Debrief10 min

El profe arreplega els millors arguments de cada costat i presenta què diu l'evidència actual sobre desacoblament i límits planetaris.

Per al debrief Què diu l'evidència

Europa: menys emissions amb més economia. El 2024 les emissions de la UE estaven més d’un 37 % per davall de les de 1990, amb una economia un 71 % més gran (Comissió Europea, 2025). És la millor dada del creixement verd. Atenció: només compta el que s’emet dins de la UE; si se sumen les emissions del que importem, el desacoblament és més feble (Haberl i altres, 2020).
Separar-se no és arribar a temps. Onze països rics van aconseguir entre 2013 i 2019 abaixar les seues emissions, comptant també les del que importaven, mentre creixia el seu PIB. A eixe ritme tardarien més de 220 anys a retallar-les un 95 %; per a complir la seua part justa de l’objectiu d’1,5 °C de l’Acord de París haurien de desacoblar unes deu vegades més de pressa (Vogel i Hickel, The Lancet Planetary Health, 2023).
El que diuen 835 estudis. El desacoblament absolut i durador és rar; alguns països industrialitzats l’han aconseguit fa poc. Els autors conclouen que al ritme observat no s’arriba a reduccions grans i ràpides, i que cal completar-lo amb estratègies de suficiència, és a dir, consumir menys en alguns àmbits, i amb objectius absoluts de reducció (Haberl i altres, Environmental Research Letters, 2020).
Els materials també compten. L’extracció mundial de recursos naturals s’ha triplicat en cinquanta anys i, al ritme actual, creixerà un 60 % més fins a 2060; extraure’ls i processar-los genera més del 55 % dels gasos d’efecte d’hivernacle (PNUMA, Global Resources Outlook 2024).
Quant cal per a viure bé? Amb dades de més de 150 països, cap no cobrix les necessitats bàsiques de la seua població amb un ús sostenible de recursos. Les necessitats físiques (menjar, sanejament, electricitat, eixir de la pobresa extrema) es podrien cobrir per a tothom dins dels límits; metes com una alta satisfacció amb la vida exigirien, amb les relacions actuals, entre 2 i 6 vegades el nivell sostenible (O’Neill i altres, Nature Sustainability, 2018).

Per a tancar: les dos postures accepten que les emissions han de baixar molt i de pressa; discrepen en si n’hi ha prou amb canviar com produïm o també cal produir i consumir menys. El que decidix el debat no és si el desacoblament existix, sinó a quina velocitat avança.

Fitxa de l'alumne

Dossier de dades

Xifres amb font per a preparar els arguments

Més d’un 37 % menys d’emissions que el 1990 tenia la UE el 2024, amb una economia un 71 % més gran (Comissió Europea, Climate Action Progress Report 2025).
267,7 milions de tones de CO₂ equivalent va emetre Espanya el 2024: un 5,9 % menys que el 1990 i un 39,1 % menys que el 2005 (MITECO, Inventari nacional d’emissions, 2026).
El 55,5 % de l’electricitat generada a Espanya el 2025 va ser renovable (Red Eléctrica, Informe del sistema eléctrico 2025).
7 dels 9 límits planetaris estan sobrepassats, i en nivells rècord (Institut de Potsdam, Planetary Health Check 2026).
El triple de recursos naturals que fa cinquanta anys s’extrau hui al món; al ritme actual, un 60 % més el 2060 (PNUMA, Global Resources Outlook 2024).

Criteri	Què es valora	Competència
Qualitat dels arguments	Els arguments són pertinents, clars i connecten amb conceptes econòmics o mediambientals.	CC
Ús d'evidència	Recolza les afirmacions amb dades qualitatives, exemples o referències a informes reconeguts.	CCL · CD
Capacitat de refutació	Respon als arguments de l'altre grup en compte de repetir els propis.	CCL · CC
Expressió oral i torns	S'expressa amb claredat, respecta els temps i el torn de paraula.	CCL

La moció

Objectius

De què va

Argumentario

Com es desenvolupa

Dossier de dades

Preparo la meua postura

Rúbrica d'avaluació

Qualitat dels arguments

Ús d'evidència

Capacitat de refutació

Expressió oral i torns

Competències que es treballen