Economia sostenible i el teu projecte

Temps estimat de lectura: 16-18 min · Bloc: Economia sostenible i projecte final · Abans de començar: esta és l’última unitat del curs i reunix tot l’anterior. La Unitat 6 (les empreses i l’emprenedoria) i la Unitat 3 (consum responsable) són les que més vas a necessitar.

En acabar esta unitat sabràs:

• Què és el desenvolupament sostenible i per a què servixen els ODS de l’Agenda 2030.
• La diferència entre economia lineal i economia circular, i la regla de les erres.
• Què és el consum sostenible i com s’aplica en el teu dia a dia.
• Com dissenyar i presentar el teu mini-projecte final, el colofó del curs.

Arribem al final del Taller d’Economia. Durant tot el curs has aprés com funciona la màquina: l’escassetat i les eleccions, els agents econòmics, el diner, el pressupost, les empreses, el treball, els impostos. Ara toca el més important: usar tot això per a una cosa que valga la pena. Esta unitat té dues parts. La primera explica per què l’economia no pot ignorar el planeta en què vivim: la sostenibilitat. La segona et proposa un repte final —un xicotet projecte propi— perquè demostres, fent, el que has aprés pensant.

L’economia i el planeta: el problema de la sostenibilitat

Durant molt de temps, l’economia es va mesurar com si els recursos del planeta foren infinits: com més es produïa i més es consumia, millor. Però els recursos de la Terra no són infinits, i la naturalesa té un límit per a absorbir la contaminació que generem. El canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’acumulació de plàstics o l’escassetat d’aigua en moltes regions són senyals que el model de «produir i consumir sense fre» ha xocat amb els límits del planeta.

D’ací naix la idea de desenvolupament sostenible, definida en 1987 en l’anomenat Informe Brundtland de les Nacions Unides amb una frase que s’ha fet famosa:

«El desenvolupament sostenible és el que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seues.»

En altres paraules: viure bé hui, però sense deixar un planeta esgotat a qui vinga després.

El desenvolupament sostenible es basa en tres pilars que s’han d’equilibrar:

• El pilar econòmic: crear riquesa i ocupació.
• El pilar social: que eixa riquesa arribe a tots i reduïsca les desigualtats.
• El pilar ambiental: fer-ho respectant els límits de la naturalesa.

Una economia que creix destruint el medi ambient no és sostenible. Una economia que protegix el medi però deixa la gent en la pobresa, tampoc. El difícil —i l’important— és aconseguir les tres coses alhora.

Els ODS i l’Agenda 2030

En 2015, els 193 països membres de l’ONU van signar un pla comú per a fer el món més sostenible i just abans de l’any 2030. Eixe pla es diu Agenda 2030 i es concreta en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una espècie de llista de tasques pendents de tota la humanitat. Alguns d’ells són:

• ODS 1 — Fi de la pobresa.
• ODS 2 — Fam zero.
• ODS 4 — Educació de qualitat.
• ODS 5 — Igualtat de gènere.
• ODS 8 — Treball decent i creixement econòmic.
• ODS 12 — Producció i consum responsables.
• ODS 13 — Acció pel clima.

El que és interessant dels ODS és que no són només cosa dels governs: estan pensats perquè tots puguem contribuir, també les empreses, els col·legis i cada persona. Moltes empreses hui expliquen quins ODS ajuden a complir amb la seua activitat. I qualsevol projecte xicotet —com el que vas a fer tu al final d’esta unitat— es pot connectar amb un o diversos objectius.

De l’economia lineal a l’economia circular

Una de les claus de la sostenibilitat està en canviar la forma en què produïm i tirem les coses. Durant el segle XX va dominar l’economia lineal: extraure recursos, fabricar productes, usar-los i tirar-los. Un sol sentit, de la matèria primera a l’abocador. Este model té un problema evident: esgota els recursos per un costat i ompli el planeta de fem per l’altre.

L’alternativa és l’economia circular: un model que imita la naturalesa, on res es malgasta i els materials tornen al cicle una vegada i una altra. En compte d’«usar i tirar», es tracta de dissenyar productes que duren, reparar-los quan es trenquen, reutilitzar-los i, només al final, reciclar-los per a fabricar coses noves.

La regla de les erres

La forma més fàcil de recordar com aplicar l’economia circular en la teua vida és la regla de les erres, ordenada de l’opció millor a la pitjor:

1. Reduir: consumir menys, comprar només el que de veritat necessites. El que no es produïx no contamina. És l’erre més important.
2. Reutilitzar: donar una segona vida a les coses tal com estan (roba de segona mà, envasos retornables, regalar el que ja no uses).
3. Reparar: arreglar el que es trenca en compte de tirar-lo i comprar-ne un altre.
4. Reciclar: separar els residus perquè els seus materials es convertisquen en productes nous. És útil, però és l’última opció: reciclar també gasta energia.

Molta gent creu que ser sostenible és, sobretot, reciclar. És un error freqüent: reciclar està bé, però és l’última de les erres. Abans que reciclar convé reduir, reutilitzar i reparar, perquè eixes tres opcions eviten el residu d’arrel en compte de gestionar-lo quan ja existix.

Consum sostenible: el poder està en el teu carret

En la Unitat 3 vas vore que el consumidor té drets. Però també té poder: cada vegada que compres una cosa, estàs «votant» amb el teu diner per un tipus de producte, d’empresa i de món. Això és el consum sostenible: triar, dins del que és possible, productes i hàbits que respecten el medi ambient i les persones.

Consumir de manera sostenible no significa renunciar a tot ni sentir-se culpable per cada compra. Significa prendre decisions un poc més conscients:

• Preguntar-te si ho necessites abans de comprar (la primera erre, reduir, comença ací).
• Preferir el que és durador al que és d’un sol ús: una botella reutilitzable en compte de comprar aigua embotellada cada dia.
• Comprar de prop i de temporada quan pugues: aliments locals que no han recorregut milers de quilòmetres.
• Mirar més enllà del preu: a vegades el que és barat amaga un cost ambiental o social (roba que es trenca de seguida o que s’ha fabricat en condicions laborals molt roïnes).
• Cuidar el que tens perquè dure: reparar abans que reemplaçar.

El consum sostenible no canvia el món per si sol —fan falta també lleis i empreses responsables—, però milions de xicotetes decisions de consum sí que marquen la direcció. Les empreses produïxen el que la gent compra: si canvia el que comprem, canvia el que es produïx.

El teu mini-projecte: el colofó del curs

Ha arribat el moment de passar de la teoria a l’acció. El curs es tanca amb un mini-projecte en equip: un xicotet pla que pose en pràctica el que has aprés durant tot el Taller d’Economia. No té per què ser una empresa de veritat ni guanyar diner: ha de ser real, senzill i útil. Pots triar entre dos camins:

• Un mini-projecte emprenedor: una idea de producte o servici que resolga una necessitat del teu entorn (companys, famílies, barri) i que, en teoria, podria sostindre’s econòmicament.
• Un projecte de servici a la comunitat: una acció que millore el teu entorn sense ànim de lucre i connectada amb algun ODS (una arreplega solidària, una campanya per a reduir residus a l’institut, un mercadet de segona mà, un hort escolar, ajuda a persones majors del barri).

Els dos valen igual. L’important no és l’ambició del projecte, sinó que el penseu bé, el faceu de veritat i el conteu amb claredat.

Tancament del Taller d’Economia

I amb això tanques el curs. Si mires cap arrere, en estes nou unitats has recorregut quasi tota l’economia al teu abast: què és i per què existix (escassetat i elecció), qui la mou (els agents i el flux circular), com consumir amb trellat (consum responsable), què és el diner i com cuidar-lo (mitjans de pagament i pressupost), com naixen les empreses i les ocupacions (emprenedoria i treball), com se sosté el que és comú (el sector públic i els impostos) i, per fi, com fer que tot això servisca per a millorar el món (sostenibilitat i el teu projecte).

La meta del Taller d’Economia mai va ser que et convertisques en empresari ni en economista. La meta era molt més senzilla i més valuosa: que ixques d’esta optativa entenent el món econòmic que t’envolta i sentint-te capaç de moure’t en ell. Capaç de fer un pressupost, de llegir una etiqueta amb criteri, d’entendre una nòmina quan tingues la teua, de saber per què pagues impostos i de detectar una oportunitat per a fer una cosa bona pel teu entorn.

El que faces amb tot això a partir de demà és cosa teua. Però ja tens el mapa.

Glossari

• Sostenibilitat: capacitat de mantindre una activitat en el temps sense esgotar els recursos ni danyar l’entorn.
• Desenvolupament sostenible: el que satisfà les necessitats del present sense comprometre les de les generacions futures.
• Pilars de la sostenibilitat: econòmic, social i ambiental; s’han d’equilibrar.
• ODS: els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
• Agenda 2030: pla mundial signat per l’ONU en 2015 que reunix els 17 ODS.
• Economia lineal: model d’«extraure, fabricar, usar i tirar» que acaba en residu.
• Economia circular: model que manté els materials en ús (reduir, reutilitzar, reparar, reciclar).
• Regla de les erres: jerarquia de l’economia circular, de millor a pitjor: reduir, reutilitzar, reparar, reciclar.
• Consum sostenible: triar productes i hàbits que respecten el medi ambient i les persones.
• Petjada ecològica: mesura de l’impacte que el nostre mode de vida té sobre el planeta.
• Obsolescència programada: dissenyar productes perquè duren poc a propòsit i s’hagen de reemplaçar.
• Dret a reparar: normativa que obliga els fabricants a facilitar peces i arreglaments per a allargar la vida dels productes.

Per a aprofundir

Recursos accessibles i oficials per a entendre millor la sostenibilitat:

• Nacions Unides — Objectius de Desenvolupament Sostenible (un.org/sustainabledevelopment/es) — web oficial dels 17 ODS, amb explicacions i icones. Útil per a triar l’ODS del teu mini-projecte.
• Agenda 2030 a Espanya (agenda2030.gob.es) — què fa Espanya per a complir els objectius. Permet vore els ODS aplicats a casos pròxims.
• Documental «Comprar, tirar, comprar» (RTVE) — un reportatge molt conegut sobre l’obsolescència programada i el càrtel de les bombetes. Canvia la forma de mirar els productes que compres.
• Fundación Junior Achievement España (fundacionjaes.org) — exemples de mini-empreses i projectes fets per estudiants de secundària. Bona font d’idees per al teu propi projecte.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a tancar el curs pensant o discutint a classe:

1. Molta gent creu que «ser sostenible» és, sobretot, reciclar. Després d’esta unitat, per què creus que reduir és més important que reciclar? Posa un exemple de la teua vida.
2. Cada compra és un «vot» per un tipus de món. Creus de veritat que les decisions d’una sola persona importen, o fan falta només lleis i empreses responsables? On està l’equilibri?
3. Mirant arrere tot el curs: què és el que més t’endús del Taller d’Economia? Hi ha alguna cosa que ara veus d’una altra manera (el diner, el treball, els impostos, el consum) que abans et passava desapercebuda?