De què va
La transició ecològica té un cost real: renovar habitatges, electrificar el transport, tancar plantes contaminants, reconvertir sectors. La gran pregunta és qui ho paga. El principi clàssic diu “qui contamina paga”: si una empresa o una persona emet CO₂, ha d’assumir el cost d’esta contaminació. Però en la pràctica, els impostos sobre l’energia i els combustibles encarixen els preus que paga tot el món — i qui més patix este encariment és qui menys guanya. És el principi correcte però mal aplicat? O cal repensar qui assumix l’esforç?
Este debat enfronta els qui defenen carregar el cost sobre els majors contaminadors amb els qui adverteixen que això, sense matisos, acaba sent regressiu.
Argumentario
Com es desenvolupa
- Preparació en grups12 min
Cada grup rep la seua postura i prepara 3-4 arguments; anticipa els del rival.
- Ronda d'obertura8 min
Un portaveu per grup exposa la posició (4 min cada un), sense interrupcions.
- Taula redona — primera volta10 min
Torns d'1-2 min per grup per a refutar o matisar el rival.
- Taula redona — segona volta8 min
Preguntes creuades: cada grup llança una pregunta a l'altre i respon la que rep.
- Torn del públic6 min
L'alumnat no assignat pot intervindre amb preguntes o arguments.
- Debrief10 min
El profe presenta el concepte d'incidència fiscal, el dividend climàtic com a solució intermèdia, i exemples de polítiques reals que han intentat conciliar eficiència i equitat.