Treball i desigualtat

És just l'impost de successions?

Un dilema ètic sobre si heretar riquesa hauria de tributar per a garantir la igualtat d'oportunitats o si fer-ho suposa una doble imposició que penalitza l'estalvi i el negoci familiar.

Format
Dilema ètic
Durada
50-55 min
Agrupació
Dos equips + moderació
Nivell
Batxillerat · FP

La moció

L'impost de successions és just i s'hauria de mantindre.
A favor de mantindre l'impost de successions

Gravar les herències limita l'acumulació dinàstica de riquesa i reforça la igualtat d'oportunitats entre generacions.

En contra de l'impost de successions

L'impost grava el que ja va pagar impostos en vida, penalitza l'estalvi i pot forçar la venda de negocis familiars per a pagar la factura fiscal.

Objectius

  • Argumentar amb evidències a favor i en contra de l'impost de successions.
  • Reflexionar sobre la tensió entre igualtat d'oportunitats i llibertat per a transmetre el patrimoni.
  • Distingir entre equitat horitzontal, equitat vertical i eficiència fiscal.

Conceptes: impost de successions · herència · igualtat d'oportunitats · doble imposició · empresa familiar · redistribució intergeneracional

De què va

A Espanya, l’impost de successions existix a nivell estatal però està cedit a les comunitats autònomes, que l’apliquen de forma molt desigual: en algunes està pràcticament bonificat al cent per cent; en altres, els hereus paguen quantitats significatives. Açò ha convertit el debat en una cosa quotidiana: té sentit gravar el que algú llega als seus fills després d’haver-ho guanyat i tributat en vida? O és precisament esta herència la que perpetua les desigualtats entre famílies durant generacions? Este dilema ètic enfronta les dues postures amb els seus millors arguments.

Dues dades ajuden a situar el debat. La primera: la llei estatal ja reduïx un 95 % el valor de l’empresa familiar i de l’habitatge habitual (este, fins a 122.606 € per hereu) quan passen al cònjuge o als fills i es conserven durant un termini mínim, que és de deu anys en la llei estatal i menor en moltes comunitats (Llei 29/1987, art. 20.2.c). La segona: les diferències entre comunitats són enormes. Madrid, Múrcia o la Comunitat Valenciana bonifiquen el 99 % de la quota a la família més pròxima (cònjuge, descendents i ascendents); en canvi, segons el Consell General d’Economistes, una herència de 800.000 € pot pagar a Astúries fins a 100.000 € més que a Andalusia o Galícia.

Argumentari

Com es desenvolupa

  1. Contextualització5 min

    El profe explica breument què és l'impost de successions a Espanya i per què varia tant segons la comunitat autònoma. Les dues dades de «De què va» servixen de guió.

  2. Preparació en equips10 min

    Cada equip rep la seua postura, prepara 3-4 arguments i anticipa els del rival.

  3. Torns d'obertura8 min

    Un portaveu per equip exposa la posició (4 min cada un), sense interrupcions.

  4. Rèplica creuada12 min

    Torns alterns per a refutar el rival. Es valora la precisió i la connexió amb els arguments de l'altre equip.

  5. Torn del públic6 min

    L'alumnat no assignat pregunta a tots dos equips.

  6. Tancament5 min

    Cada equip resumix el seu dilema ètic central en 90 segons.

  7. Debrief8 min

    El profe desfà el rol: contrasta les dades sobre recaptació real i la variabilitat autonòmica, recorda què cobrix la reducció del 95 % per a l'empresa familiar i compara amb altres països. Reflexió sobre quin tipus d'igualtat prioritza cada postura.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Qualitat dels argumentsEls arguments són pertinents, clars i connecten amb conceptes sobre fiscalitat, desigualtat i ètica econòmica.CC
Ús d'evidènciesRecolza les afirmacions amb exemples concrets, comparatives entre territoris o referències a casos reals.CCL · CD
Capacitat de refutacióRespon als arguments de l'altre equip en compte de repetir els propis.CCL · CC
Expressió oral i tornsS'expressa amb claredat, respecta els temps i el torn de paraula.CCL
Què vol dir cada nivell

Qualitat dels arguments

  1. 1 · Inici. Dona opinions sense raons, o amb raons que no vénen al cas.
  2. 2 · En procés. Dona alguna raó pertinent, però no la connecta amb conceptes econòmics.
  3. 3 · Bé. Els seus arguments són pertinents i usen algun concepte econòmic amb correcció.
  4. 4 · Excel·lent. Encadena arguments clars recolzats en conceptes precisos i distingix el que se sap del que s'opina.

Ús d'evidències

  1. 1 · Inici. No aporta dades ni exemples, o els que dona no es poden comprovar.
  2. 2 · En procés. Aporta alguna dada o exemple, sense font o sense relació clara amb el que defén.
  3. 3 · Bé. Recolza les seues afirmacions principals amb dades o exemples pertinents i diu d'on ixen.
  4. 4 · Excel·lent. Usa dades de fonts fiables i amb data, les interpreta bé i en reconeix els límits.

Capacitat de refutació

  1. 1 · Inici. Repetix els seus arguments sense respondre als de l'altre equip.
  2. 2 · En procés. Respon a vegades, però sense entrar en el fons de l'argument contrari.
  3. 3 · Bé. Respon als arguments principals de l'altre equip amb raons pròpies.
  4. 4 · Excel·lent. Localitza el punt feble de l'argument contrari, el rebat amb raons o dades i reconeix el que té de vàlid.

Expressió oral i torns

  1. 1 · Inici. Costa seguir el que diu, o no respecta el torn ni el temps.
  2. 2 · En procés. S'entén, però llig o s'allarga, i a vegades interromp.
  3. 3 · Bé. Parla amb claredat, s'ajusta al temps i respecta el torn.
  4. 4 · Excel·lent. Parla amb claredat i seguretat, adapta el discurs a qui escolta, respecta el temps i escolta la resta.

Competències que es treballen

Clau: CCL · CPSAA · CC · CD