El joc dels béns públics

Cada persona decidix en secret quant aporta a un fons comú que després es multiplica i es reparteix entre tots per igual. Contribuiràs… o t'aprofitaràs de l'esforç dels altres?

Tipus
Joc experimental
Durada
1 sessió
Agrupació
grups de 4-6
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Explicar el problema del gorrer (free-rider) i per què sorgix quan un bé no és excloent.
  • Comparar el resultat del mercat (aportació voluntària) amb l'òptim col·lectiu i deduir per què existixen els impostos.
  • Identificar les condicions —repetició, reputació, normes socials— que augmenten la cooperació voluntària.

Conceptes: Béns públics · Free-rider (gorrer) · Acció col·lectiva · Cooperació

Què necessites

  • 10 fitxes per jugador (o paperets numerats del 0 al 10)
  • Sobres xicotets per a les aportacions secretes (un per jugador per ronda)
  • Fulla de rondes impresa (una per jugador)
  • Calculadora o projecció per al càlcul del pot

Imagina un parc en el teu barri. Tots poden usar-lo, ningú pot ser exclòs. Algú ha de finançar-lo i mantindre’l. Si és voluntari, qui pagarà? Esta dinàmica reproduïx eixe dilema en format experimental: l’alumnat veurà, amb els seus propis números, per què els mercats no proveïxen béns públics de forma eficient i per què els impostos no són només una imposició arbitrària.

Com funciona

Desenvolupament

Del sobre secret al repartiment just (o no tan just)

  1. Dotació inicial. Cada jugador rep 10 fitxes a l’inici de cada ronda. Representa la seua renda disponible.
  2. Decisió en secret. Cada jugador decidix quantes fitxes (entre 0 i 10) aporta al pot comú. Ho escriu en un paper, ho fica en el sobre i el tanca. Ningú veu l’aportació dels altres.
  3. Obertura i suma. El professor arreplega els sobres, suma el total aportat al pot i el multiplica per 1,6 (el pot representa el benefici social amplificat dels béns públics).
  4. Repartiment igualitari. El pot multiplicat es dividix entre tots els jugadors del grup, a parts iguals. Cada jugador acumula: fitxes no aportades + part del pot que li correspon.
  5. Anotació i nova ronda. Tots anoten les seues ganàncies. Es juguen 5-6 rondes. Les fitxes no aportades s’acumulen també.
  6. Variant amb reputació (opcional). En la segona tanda de rondes, les aportacions es revelen públicament abans del repartiment. Observeu si canvia el comportament.

Guia del professor

Preparació

Prepara 10 fitxes per jugador per ronda (si hi ha 5 rondes i 5 jugadors per grup, necessites 250 fitxes per grup). Els sobres són importants: sense secret, la pressió social distorsiona l’experiment.

Si no tens fitxes físiques, els jugadors poden escriure la seua aportació en un paper doblegat que entreguen simultàniament. El secret és l’essencial.

Gestió en l’aula

Fes visible el càlcul del pot en la pissarra cada ronda. El moment en què els alumnes veuen que el gorrer guanya més sense aportar res sol generar reacció espontània — arreplega-la, és el nucli del debrief.

En rondes posteriors, alguns grups desenvolupen espontàniament normes socials («tots aportem 5 mínim») o sancions informals. Assenyala-ho: estan reinventant les institucions.

El debrief (el més important)

Reuniu tota la classe i pregunteu, en este orde:

  • Quina va ser l’estratègia «racional» individual? I l’estratègia òptima per al grup? Per què no coincidixen?
  • Si el joc s’haguera jugat amb un impost obligatori del 50 % (5 fitxes fixes), quant hauria guanyat cadascú? Calculeu-ho junts.
  • Quins béns o servicis reals tenen les característiques d’este joc (no excloents, no rivals)? Qui els finança?
  • En la variant amb reputació pública, va canviar el comportament? Per què?

Errors comuns

  • Jugadors que aporten 0 sistemàticament i se senten malament en el debrief. No passa res: van prendre la decisió «racional» segons els incentius del joc. L’objectiu és analitzar els incentius, no jutjar la persona.
  • Grups que col·lapsen en contribució zero des de la ronda 1 (tots aporten 0 sense comunicació). És el resultat esperat, no un fracàs de la dinàmica. Usa-ho directament: açò és exactament el que li passaria al parc sense l’Estat.
  • Confondre bé públic amb bé gratuït. El bé públic pot ser car (defensa nacional); el que el definix és la no exclusió, no el preu zero.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CC · CE