El dilema del presoner (repetit)

Dos jugadors trien en secret cooperar o traïr, ronda rere ronda. Traïr tempta sempre, però si els dos ho fan perden els dos. Sorgirà la cooperació a la llarga?

Tipus
Joc experimental
Durada
1 sessió
Agrupació
parelles (diverses rondes)
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Explicar què és una estratègia dominant i per què la traïció és dominant en una sola ronda, encara que deixe els dos pitjor.
  • Demostrar experimentalment que la repetició del joc i la reciprocitat permeten aconseguir resultats cooperatius estables.
  • Connectar el dilema del presoner amb situacions econòmiques reals com el càrtel, la carrera d'armaments o la contaminació bilateral.

Conceptes: Dilema del presoner · Cooperació vs competència · Estratègia (toma i daca) · Equilibri de Nash

Què necessites

  • Fulla de rondes impresa (una per jugador)
  • Dos targetes per jugador: «COOPERAR» i «TRAÏR» (o paperets C/T)
  • Taula de pagaments projectada o impresa (una per parella)
  • Cronòmetre

Dos empreses competixen en un mercat. Si cap fa publicitat agressiva, les dos guanyen bé. Si una sí i l’altra no, la que ataca s’emporta el mercat. Si les dos ataquen, les dos gasten una fortuna i no guanya ningú. El problema: sense parlar, cada una té un incentiu per a atacar encara que les dos preferirien no fer-ho. Això és el dilema del presoner — i està en el cor de la teoria de jocs, de l’oligopoli i de la cooperació internacional.

Com funciona

Desenvolupament

De la primera traïció a la cooperació apresa

  1. Formació de parelles. Cada alumne s’emparella. Treballaran sempre amb la mateixa persona durant les 10 rondes. El secret de la parella estable és que permet l’aprenentatge recíproc.
  2. Presentació de la matriu de pagaments. Projecteu o repartiu la taula. Expliqueu els quatre casos. Insistiu en què les decisions són simultànies i secretes: ningú veu l’elecció de l’altre abans de decidir.
  3. Ronda 1-3: sense comunicació. Cada jugador tria C o T en secret (targeta boca avall). A la senyal del professor, es revelen simultàniament. S’anoten els punts segons la matriu. No es pot parlar entre rondes.
  4. Pausa després de la ronda 3. El professor pregunta en veu alta: «Quantes parelles estan cooperant? Quantes traint?» Arreplega dades (alceu la mà). No hi ha debrief encara — només dades.
  5. Rondes 4-10: amb memòria. Els jugadors seguixen triant en secret, però ja coneixen l’historial de la seua parella. Poden reaccionar al que va fer l’altre en la ronda anterior.
  6. Suma final i classificació. Cada jugador suma els seus punts totals. S’anota en la pissarra qui va cooperar més, qui va trair més, i quina va ser la puntuació mitjana de cada estratègia.

Guia del professor

Preparació

Prepara targetes C i T (o simples paperets). Les targetes físiques que es posen boca avall fan el joc més dramàtic que escriure en paper. La revelació simultània és clau: ningú pot adaptar-se «en temps real» al que veu fer a l’altre.

Si el nombre d’alumnes és imparell, participa tu o crea un trio on dos decidixen junts (com a màxim un dels dos pot traïr).

Gestió en l’aula

Cronometra les rondes: 30-45 segons de deliberació màxim. Si dones molt temps, alguns grups conversen en veu baixa i l’experiment es trenca.

Entre rondes, recorda en veu alta quants punts porta cada jugador però NO quant va aportar cada un — això pot esperar al debrief.

En les últimes rondes (8-10), si saben que el joc acaba, alguns jugadors traïran més perquè «no hi ha demà». És el fenomen de «final del joc»: anota-ho per al debrief, és molt il·lustratiu.

El debrief (el més important)

Reuniu tota la classe i pregunteu, en este orde:

  • Quina estratègia va donar més punts? Va ser sempre la mateixa? Calculeu la mitjana de punts de «cooperadors purs», «traïdors purs» i «estrategues mixtos».
  • Algú va usar «toma i daca» (copiar el que va fer l’altre en la ronda anterior)? Va funcionar? (Axelrod va demostrar que «toma i daca» guanya els torneigs d’ordinador.)
  • En quines situacions reals esteu en un dilema del presoner amb algú? (Empreses i publicitat, països i contaminació, companys i treball en grup.)
  • En els càrtels (família B), per què es trenquen encara que a tots els convinga mantindre’ls? Connecteu-ho amb el que heu viscut ací.

Errors comuns

  • Parelles que parlen abans de revelar. Cal tallar això des de l’inici: l’experiment mesura la decisió sense comunicació. Amb comunicació tens un altre joc (i eixa és una bona variant per a la segona tanda).
  • Alumnes que sempre cooperen «per principi ètic». Està bé — però pregunta’ls si la seua parella ho va fer igual i quants punts van traure comparat amb qui va traïr. El punt és que l’ètica té un cost en este entorn d’incentius, i que canviar els incentius (no l’ètica) és el que proposa la teoria de jocs.
  • Confondre «equilibri de Nash» amb «resultat òptim». Nash només significa que ningú voldria canviar unilateralment la seua decisió. Això no implica que siga el millor per a tots — l’exemple (1,1) vs. (3,3) ho mostra de forma perfectament clara.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CC