El joc de l'ultimàtum

Una parella reparteix una quantitat de diners: un proposa el repartiment i l'altre només pot acceptar o rebutjar. Si el rebutja, cap dels dos guanya res. Mana la lògica o la justícia?

Tipus
Joc experimental
Durada
1 sessió
Agrupació
parelles
Nivell
ESO · Batxillerat

Objectius

  • Contrastar el model de l'homo economicus amb les decisions reals de l'alumnat en un experiment controlat.
  • Identificar el paper de la percepció de justícia en les negociacions econòmiques.
  • Extraure implicacions de l'experiment per a comprendre la formació de salaris i preus considerats «justos».

Conceptes: Racionalitat econòmica · Equitat i justícia · Economia del comportament · Presa de decisions

Què necessites

  • Fitxa de l'alumne impresa (una per parella) per a anotar propostes i resultats per ronda
  • Fitxes de paper numerades del 0 al 10 (opcional, per a fer la proposta sense parlar)
  • Pissarra o projector per a arreplegar les dades de tota la classe

Hi ha 10 € sobre la taula. Tu proposes com repartir-los. El teu company només pot dir sí o no: si diu que no, els dos us quedeu sense res. La lògica diu que hauria d’acceptar qualsevol cosa major que zero. La realitat, com descobrirem, diu una altra cosa. Este experiment porta dècades replicant-se en tot el món amb el mateix resultat: la justícia pesa més que els diners.

Com funciona

Desenvolupament

De la proposta a la decisió

  1. Explicació de les regles (5 min). El docent explica el joc sense donar pistes sobre què «hauria de» passar: hi ha 10 punts (o 10 €) per a repartir; el proponent diu quant es queda i quant dona; el responedor accepta o rebutja; si rebutja, els dos es queden a zero.
  2. Ronda 1 — sense parlar (5 min). Les parelles juguen en silenci: el proponent escriu la seua oferta en la fitxa, la passa al responedor, i este marca «accepte» o «rebutge». Anoten el resultat.
  3. Ronda 2 — canvien de rol (5 min). El que va proposar ara respon i viceversa.
  4. Rondes 3 i 4 — parelles noves (10 min). Es reorganitzen les parelles. Dos rondes més, anotant sempre l’oferta i la decisió.
  5. Arreplega de dades (5 min). El docent arreplega en la pissarra totes les ofertes i si van ser acceptades o rebutjades. Es calcula el llindar mitjà de rebuig.
  6. Debrief (10-15 min). Discussió a partir de les dades reals de la classe.

Guia del professor

Preparació

No cal diners reals: funciona perfectament amb punts que no es bescanvien per res. Si vols elevar la tensió, pots prometre que la parella que més acumule en quatre rondes s’emporta un xicotet premi (un positiu, un adhesiu, alguna cosa simbòlica).

Imprimix una fitxa per parella o projecta la taula en la pissarra perquè cada u anote en el seu quadern. La versió amb fitxes de paper numerades (0-10) elimina la comunicació no verbal: el proponent alça una fitxa i la passa, el responedor respon sense mirar a la cara.

Gestió en l’aula

Les primeres rondes solen generar sorpresa quan algú rebutja una oferta d’1 o 2 punts. Deixa que eixe moment respire abans de preguntar res: el silenci o les rialles són part de l’experiment.

Arreplega les dades amb rapidesa i visibilitat: una taula en la pissarra amb dos columnes («oferta» i «acceptada/rebutjada») dona informació suficient. Amb 20 alumnes tindràs unes 40 rondes i un patró clar.

El debrief (el més important)

Parteix de les dades reals de la classe abans d’introduir teoria:

  • Segons les nostres dades, a partir de quina oferta la gent rebutja? Quin és eixe llindar?
  • Si l’homo economicus fóra real, quina hauria de ser l’oferta mínima acceptable? Per què?
  • Per què algú rebutja una oferta de 2 punts encara que això signifique quedar-se a zero?
  • Què té a veure això amb els salaris? Acceptaríeu treballar per qualsevol salari si és millor que res?

Errors comuns

  • Alumnes que no entenen que el rebuig els deixa també a zero. Aclariu-ho amb un exemple abans de la primera ronda i confirmeu que ho han entés.
  • Grups que pacten per endavant «sempre 50/50». Si els veieu coordinar-se, separeu-los i assigneu parelles sense elecció.
  • Debrief que es convertix en debat d’opinió sense ancoratge en les dades. Torneu sempre als números de la pissarra: «què ens diuen les nostres pròpies dades sobre el llindar de rebuig?».

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CC