El repartiment del pastís fiscal

La classe és un municipi amb un pressupost limitat i moltes necessitats. En assemblea, els grups defenen les seues prioritats i han de decidir junts com repartir la despesa i d'on traure els impostos.

Tipus
Debat
Durada
1-2 sessions
Agrupació
grups d'interés + assemblea
Nivell
ESO · Batxillerat

Objectius

  • Comprendre la lògica del pressupost públic: els ingressos han de finançar les despeses i tota decisió de despesa té un cost d'oportunitat.
  • Practicar l'argumentació i la negociació en un entorn d'escassetat amb interessos contraposats.
  • Analitzar els criteris d'equitat i eficiència que justifiquen diferents sistemes impositius i diferents prioritats de despesa.

Conceptes: Pressupost públic · Impostos i despesa · Redistribució · Decisió col·lectiva

Què necessites

  • Targetes de rol impreses (una per grup d'interés: educació, sanitat, transport, cultura, seguretat)
  • Fitxa de l'alumne: full de pressupost a quadrar (ingressos = despeses)
  • Pissarra o projector per a mostrar el pressupost col·lectiu en temps real
  • Targetes de «proposta d'impost» (IRPF, IVA, Patrimoni, Societats) amb la seua descripció abreujada

El municipi d’Econovilla té 100 milions d’euros de pressupost. Té escoles que necessiten reformes, una llista d’espera en l’ambulatori, autobusos que no arriben als barris perifèrics, una biblioteca que tanca els caps de setmana i una comissaria amb falta de personal. Cada àrea demana més del que hi ha. Algú ha de decidir, i hui eixe algú és la classe.

Com funciona

Desenvolupament

De la demanda al pressupost aprovat

  1. Formació de grups (5 min). Es formen 5 grups d’interés: educació, sanitat, transport, cultura i seguretat. Cada grup rep la seua targeta de rol amb la situació de la seua àrea i la quantitat mínima que demanen.
  2. Preparació de la defensa (10-15 min). Cada grup prepara la seua argumentació: per què la seua àrea és prioritària, què passaria si no rep finançament i què estarien disposats a cedir.
  3. Ronda d’exposicions (15 min). Cada grup presenta la seua demanda pressupostària en 2 minuts. El docent (o un alumne moderador) anota les demandes en la pissarra. El total supera en un 40 % el pressupost disponible.
  4. Negociació en assemblea (15-20 min). L’assemblea debat i proposa retallades o prioritats. Simultàniament, es discutix com augmentar els ingressos: quin impost pujar, a qui i quant.
  5. Votació del pressupost final (5 min). Es vota el repartiment acordat. Ha de quadrar: ingressos = despeses. Si no quadra, es torna a negociar.
  6. Debrief (10-15 min). Discussió guiada sobre els criteris usats, els trade-offs i la dificultat de decidir amb escassetat.

Guia del professor

Preparació

Usa este pressupost de referència per a Econovilla (ajusta’l si el grup és més jove):

  • Pressupost total disponible: 100 milions d’euros.
  • Demandes inicials dels grups: educació 38 M, sanitat 34 M, transport 20 M, cultura 12 M, seguretat 16 M. Total demandat: 120 M. Dèficit inicial: 20 M.
  • Opcions d’augment d’ingressos (targetes d’impost): pujar el tram superior de l’IRPF (+5 M), augmentar l’IVA de productes de luxe (+4 M), crear un impost de patrimoni (+6 M), gravar els beneficis empresarials (+8 M).

Imprimix les targetes de rol i les targetes d’impost per separat. La fitxa de l’alumne té la taula de pressupost en blanc perquè cada grup la vaja omplint a mesura que avança la negociació.

Gestió en l’aula

Nomena un alumne moderador per a l’assemblea: reduïx la càrrega sobre el docent i dona responsabilitat real a algú del grup. El moderador ha d’assegurar-se que tots els grups parlen i que es respecten els torns.

El moment crític és quan el pressupost no quadra després de la primera negociació. No intervingues de seguida: deixa que el grup senta la incomoditat d’haver de retallar alguna cosa que algú acaba de defendre amb arguments. Eixe malestar és el contingut curricular.

El debrief (el més important)

Comença amb l’experiència abans que amb els conceptes:

  • Quin grup ha «guanyat» més en la negociació? Per què creieu que ha sigut així: millors arguments, més pressió, més vots?
  • Si haguéreu pogut votar quina àrea retallar sense conseqüències personals, hauríeu votat igual que quan vos tocava defendre la vostra?
  • Hem pujat impostos per a no retallar tanta despesa. A qui hem decidit cobrar-li més? És això just o eficient?
  • Quina diferència hi ha entre una retallada en educació i una en cultura des del punt de vista de l’equitat? I des del de l’eficiència?

Errors comuns

  • Grups que no negocien i esperen que el docent done la solució. Recordeu-ho abans de començar: si el pressupost no quadra, tots els grups «perden» (cap demanda s’aprova). La pressió d’eixe escenari sol desbloquejar la negociació.
  • Debat que es convertix en debat polític ideològic sense ancoratge en les dades. Quan això passe, torneu a la pissarra: «quant falta per a quadrar el pressupost? Quines opcions tenim damunt de la taula?».
  • Votacions llampec on el grup majoritari imposa sense debat. El moderador ha d’assegurar-se que cada decisió va precedida d’almenys dos arguments contraris.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: CCL · CPSAA · CE · CC