La cooperativa és la forma jurídica que més costa entendre des d’un llibre i més ràpid s’entén vivint-la. Quan el grup decidix que cada soci té un vot independentment de quant ha aportat, i que els beneficis no es reparteixen en proporció al capital sinó al treball, la discussió s’activa sola. Esta dinàmica convertix la fundació d’una cooperativa en un exercici pràctic de disseny institucional: l’alumnat redacta els estatuts que regiran la seua pròpia organització.
Com funciona
De la idea als estatuts
- Elecció del projecte (5 min). Cada cooperativa tria la seua activitat entre les opcions que proposa el docent (o en proposa una de pròpia). L’activitat ha de ser concreta: una cafeteria d’institut, un hort urbà comunitari, un servici de reparació de bicicletes, una revista digital de barri.
- Assignació de càrrecs (3 min). El grup tria, per votació, qui ocupa els tres càrrecs mínims del consell rector: President/a, Secretari/ària i Tresorer/a. La resta són socis treballadors sense càrrec específic.
- Redacció d’estatuts (25-30 min). La cooperativa completa la plantilla d’estatuts article per article. Les decisions clau generen debat: quant aporta cada soci al capital inicial? Què passa si un soci vol eixir? Com es decidix el salari de cada u?
- Presentació pública (5 min per cooperativa). El president/a presenta la cooperativa a la resta de la classe: què fa, com es governa i què la diferencia d’una S.L.
- Debrief comparatiu (10 min). El docent compara els models de governança triats i tanca amb la taula cooperativa vs S.L.
Guia del professor
Preparació
Prepara una llista de 4-6 activitats possibles perquè els grups trien. Tria activitats de l’entorn pròxim de l’alumnat: han de poder imaginar-se sent socis de veres. Si algun grup proposa una activitat pròpia, millor: el compromís augmenta.
Tin a mà exemples reals de cooperatives del sector que estigues usant. A Espanya hi ha referències fàcils de buscar per tipus: cooperatives agrícoles (Anecoop, Consum), cooperatives de treball associat (Mondragón, Arç), cooperatives d’ensenyament (col·legis cooperatius). Mencionar-les en el briefing inicial ancora l’activitat a la realitat.
La plantilla d’estatuts ha de ser senzilla: màxim 8 articles. Si és massa detallada, el grup s’encalla en els tecnicismes i perd el fil dels conceptes clau.
Gestió en l’aula
El debat més ric sol aparéixer en l’article de repartiment de beneficis. Deixa que arriben al conflicte abans d’orientar: els socis que treballen més hores han de cobrar més? I si un té més experiència? Què passa si hi ha beneficis un any i pèrdues el següent?
Vigila especialment:
- Grups que reproduïxen sense qüestionar-ho el model d’empresa capitalista (el que més posa mana). Val la pena parar i preguntar: «Això és una cooperativa o una S.L.?»
- Grups que no arriben a un acord en l’aportació inicial. Una pauta útil: l’aportació mínima en una cooperativa real pot ser de 300 €; la màxima, la que acorden.
- El càrrec de secretari/ària que no alça acta. Recorda-li que els estatuts són un document que «han de poder usar-se d’ací a un any».
El debrief (el més important)
Reuniu tota la classe i pregunteu en este orde:
- En quin moment heu notat que «una persona, un vot» canvia les coses respecte a una empresa normal?
- Quins avantatges té el model cooperatiu per als socis treballadors? I quins inconvenients?
- Si necessitàreu invertir 200.000 € per a créixer, com ho faríeu en una cooperativa? I en una S.L.? Quin és més fàcil?
- Coneixeu alguna cooperativa en el vostre municipi o comarca? En quin sector?
Errors comuns
- Grups que redacten estatuts copiant models genèrics sense discutir. El valor està en el debat, no en el document final. Si ho fan molt ràpid i sense conflicte, és que no estan prenent les decisions de veres.
- Alumnat que confon cooperativa de consum amb cooperativa de treball associat. Val la pena dedicar 2 minuts al principi a distingir-les.
- Presentacions que es queden en «hem fundat una cooperativa de cafeteria» sense explicar el model de govern. Demana sempre: «Com decidiu si cal comprar una màquina nova de 3.000 €?»
Materials repartibles
President/a del consell rector
1 per cooperativaLa teua funció: representar legalment la cooperativa, presidir les reunions del consell rector i executar els acords que prenga l’assemblea.
En esta dinàmica: eres qui conduïx la redacció dels estatuts i qui presenta la cooperativa a la resta de la classe al final. Assegura’t que tots els socis participen en les decisions: el teu rol és facilitar, no imposar.
Recorda: en una cooperativa, el president/a no té més vot que qualsevol altre soci. El poder residix en l’assemblea, no en el càrrec.
Secretari/ària
1 per cooperativaLa teua funció: alçar acta dels acords, custodiar els estatuts i les actes, i certificar els acords de l’assemblea.
En esta dinàmica: eres qui completa la plantilla d’estatuts mentre el grup decidix. Anota els acords amb precisió: «s’acorda per unanimitat» o «s’acorda per majoria de X vots contra Y».
Recorda: els estatuts són el document fundacional de la cooperativa. El que queda escrit té efecte legal; el que no queda escrit, no existix.
Tresorer/a
1 per cooperativaLa teua funció: gestionar els comptes de la cooperativa, controlar els fons i presentar el balanç a l’assemblea.
En esta dinàmica: eres el responsable de l’article d’aportacions i de l’article de retorn cooperatiu. Assegura’t que els números quadren: si cada soci aporta X euros i les despeses de constitució són Y, teniu prou per a arrancar?
Recorda: la cooperativa té obligació legal de destinar almenys el 10 % dels beneficis al Fons de Reserva Obligatori i el 5 % al Fons d’Educació i Promoció. Eixos diners no es reparteixen mai.
Estatuts de la cooperativa
Redacteu este document de forma conjunta — serà la vostra constitució
Nom de la cooperativa: ________________________________
Activitat: _______________________________________________
Nombre de socis fundadors: ______ Localitat: _______________
Art. 1 — Objecte social
La cooperativa té per objecte: ____________________________________________
Art. 2 — Aportació inicial de cada soci
Cada soci treballador aportarà al capital social: ______ € en ingressar.
Capital social total de constitució: ______ €
Art. 3 — Presa de decisions
Les decisions ordinàries es prenen: ☐ per unanimitat ☐ per majoria simple ☐ per majoria de 2/3
Les decisions extraordinàries (admetre nous socis, modificar estatuts, dissolució) requerixen: _______________________________________
Sistema de vot: una persona, un vot (obligatori en cooperatives de treball associat)
Art. 4 — Retorn cooperatiu (repartiment de beneficis)
Els beneficis nets, una vegada dotats els fons obligatoris (10 % FRO + 5 % FEP), es reparteixen entre els socis en proporció a:
☐ les hores treballades ☐ el salari percebut ☐ parts iguals ☐ un altre criteri: _________
Art. 5 — Baixa d’un soci
Si un soci vol eixir, recuperarà la seua aportació: ☐ de forma immediata ☐ en un termini de ____ mesos
Pot vendre la seua condició de soci a una altra persona? ☐ Sí, amb aprovació de l’assemblea ☐ No
Art. 6 — Admissió de nous socis
Per a admetre un nou soci es requerix: ____________________________________
Comparativa cooperativa vs S.L. — completeu la taula
| Criteri | Cooperativa | Societat Limitada |
|---|---|---|
| Qui decidix? | ||
| Com es reparteixen els beneficis? | ||
| Qui té més poder, el que treballa o el que invertix? | ||
| És fàcil atraure inversió externa? | ||
| Què passa si un soci vol eixir? |