En 1962, l’economista Vernon Smith va posar diversos estudiants universitaris en una aula, els va repartir targetes amb un número secret i els va deixar negociar lliurement. Sense que ningú coordinara res, els preus van convergir a l’equilibri teòric en poques rondes. Eixe experiment li va valdre el Nobel quaranta anys després. Esta dinàmica reproduïx eixe mateix mecanisme a l’institut: la «mà invisible» d’Adam Smith deixa de ser una metàfora i es convertix en una cosa que l’alumnat pot observar —i sentir— en primera persona.
Com funciona
- Repartiment de targetes (5 min). La mitat de la classe rep targetes de comprador amb el seu valor màxim secret; l’altra mitat, targetes de venedor amb el seu cost mínim secret. Ningú coneix el número de la resta.
- Explicació de les regles (5 min). Un comprador només guanya si paga per davall del seu valor; un venedor només guanya si ven per damunt del seu cost. El guany individual és la diferència. Ningú està obligat a tancar tracte.
- Rondes de negociació lliure (20 min · 3-4 rondes de 5 min). L’alumnat es mou per l’aula buscant contrapart i negociant preus. Cada tracte tancat s’anota en la pissarra: preu i número de ronda. En acabar cada ronda, tots recuperen les seues targetes originals i repetixen.
- Construcció de l’equilibri teòric (10 min). Amb les targetes a la vista, el docent i la classe ordenen els valors (de major a menor → corba de demanda) i els costos (de menor a major → corba d’oferta). Es localitza el preu d’equilibri on ambdues corbes es creuen.
- Comparació i debrief (15 min). Es compara el preu mitjà de l’última ronda amb l’equilibri teòric. Es calculen els excedents. Es discutix què hauria passat amb menys rondes, amb informació perfecta o amb un preu imposat.
Guia del professor
Preparació
Imprimix les targetes en cartolina o paper gros — el secret del número és part del joc i un full fi deixa veure el número a contrallum. Baralla i repartix a l’atzar dins de cada grup. Anota en la pissarra una taula senzilla: columnes «Ronda 1», «Ronda 2», «Ronda 3» i files numerades (una per transacció possible). Projecta un cronòmetre de compte arrere de 5 minuts per a cada ronda.
Gestió en l’aula
El moment més crític és l’inici de la primera ronda: hi haurà confusió i soroll. És completament normal i desitjable — eixe «caos» inicial reproduïx la realitat d’un mercat quan s’obri. No intervingues per a coordinar preus; el teu únic paper durant les rondes és registrar en la pissarra cada transacció que et notifiquen els alumnes (o designa dos alumnes registradors). Si algun alumne tanca un tracte «ruïnós» (compra per damunt del seu valor o ven per davall del seu cost), deixa-ho passar i convertix-ho en material per al debrief — els mercats reals també registren errors, i els agents aprenen.
El debrief (el més important)
El valor pedagògic no està en el joc sinó en els cinc minuts de conversa posterior. Estes preguntes guien la discussió:
- Qui va fixar el preu? Ningú. Com és possible que convergisca sense director d’orquestra?
- Quins compradors i venedors van quedar fora de l’última ronda? Són exactament els que tenen valors per davall de l’equilibri o costos per damunt. Per què no els convé intercanviar?
- Com repartim l’excedent total entre compradors i venedors? Dibuixa els triangles sobre la pissarra.
- Què hauria passat si el govern haguera imposat un preu de 3 €? Usa l’última pregunta per a anticipar la dinàmica de la unitat següent (fallades de mercat i preus màxims/mínims).
Errors comuns
- Alumnes que tanquen tractes impossibles (compren per damunt del valor o venen per davall del cost). Sol ocórrer en la primera ronda per desconcert. Recorda les regles abans de la segona ronda i pregunta qui «va perdre diners» — és un moment d’aprenentatge.
- Pocs intercanvis en la primera ronda. L’alumnat és tímid al principi. Ajuda dir: «Si acabes la ronda sense haver tancat almenys un tracte, el teu guany és zero.»
- Preu que no convergix en 3 rondes. Sol indicar que els alumnes no estan anunciant les seues ofertes en veu alta. Recorda’ls que el mercat funciona quan les ofertes són públiques («Venc a 6!», «Compre a 7!»).
Materials repartibles
Comprador
Eres un comprador. La teua targeta té el teu valor màxim — el preu més alt que estaries disposat a pagar per una unitat del bé. Si compres per davall d’eixe valor, guanyes la diferència. Si compres per damunt, perds. Si no tanques tracte, el teu guany és zero.
Objectiu: tancar el major nombre de tractes possibles per davall del teu valor, maximitzant el teu guany acumulat.
Regles:
- Només pots comprar una unitat per ronda.
- Has de mantindre el teu valor en secret fins al final del joc.
- Pots proposar qualsevol preu i rebutjar qualsevol oferta.
Venedor
Eres un venedor. La teua targeta té el teu cost mínim — el preu més baix al qual pots vendre sense perdre diners. Si vens per damunt del teu cost, guanyes la diferència. Si vens per davall, perds. Si no tanques tracte, el teu guany és zero.
Objectiu: tancar el major nombre de tractes possibles per damunt del teu cost, maximitzant el teu guany acumulat.
Regles:
- Només pots vendre una unitat per ronda.
- Has de mantindre el teu cost en secret fins al final del joc.
- Pots proposar qualsevol preu i rebutjar qualsevol oferta.
Targetes de valor i de cost — distribució per a 24 alumnes
Imprimix en cartolina i retalla per la línia de punts (✂). Una targeta per alumne.
| Targeta | Tipus | Valor / Cost | Quantitat |
|---|---|---|---|
| Comprador A | Comprador | Valor màxim: 9 € | 2 targetes |
| Comprador B | Comprador | Valor màxim: 8 € | 2 targetes |
| Comprador C | Comprador | Valor màxim: 7 € | 2 targetes |
| Comprador D | Comprador | Valor màxim: 6 € | 2 targetes |
| Comprador E | Comprador | Valor màxim: 5 € | 2 targetes |
| Comprador F | Comprador | Valor màxim: 4 € | 2 targetes |
| Venedor 1 | Venedor | Cost mínim: 2 € | 2 targetes |
| Venedor 2 | Venedor | Cost mínim: 3 € | 2 targetes |
| Venedor 3 | Venedor | Cost mínim: 4 € | 2 targetes |
| Venedor 4 | Venedor | Cost mínim: 5 € | 2 targetes |
| Venedor 5 | Venedor | Cost mínim: 6 € | 2 targetes |
| Venedor 6 | Venedor | Cost mínim: 7 € | 2 targetes |
Equilibri teòric: preu = 5,50 € · quantitat = 8 unitats · excedent total = 24 €.
Full de registre de transaccions — ompli durant el joc
Anota cada tracte que tanques. En acabar, suma el teu guany total.
| Ronda | Preu acordat (€) | El teu valor / cost (€) | El teu guany (€) |
|---|---|---|---|
| 1 | |||
| 2 | |||
| 3 | |||
| 4 | |||
| Total | ▸ |
Després del joc: Quant valia el mercat en conjunt (suma de tots els guanys individuals)? Es va acostar al màxim teòric de 24 €?
Dibuixa les corbes (amb les dades revelades al final):
- Demanda: situa cada valor en l’eix de preus, de major a menor, com a escalons.
- Oferta: situa cada cost, de menor a major, com a escalons.
- Assenyala el punt d’equilibri i els excedents del consumidor (triangle superior) i del productor (triangle inferior).