La doble subhasta

Compradors i venedors amb valors i costos secrets negocien en un mercat obert; el preu d'equilibri emergix sol, sense que ningú l'impose.

Tipus
Simulació de mercat
Durada
1-2 sessions
Agrupació
grup classe (mitat compradors, mitat venedors)
Participants
16-30
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Comprovar empíricament que un mercat descentralitzat convergix al preu d'equilibri sense que ningú l'impose.
  • Construir les corbes d'oferta i demanda a partir de les valoracions individuals de compradors i venedors.
  • Calcular i interpretar l'excedent del consumidor, l'excedent del productor i l'eficiència del mercat.

Conceptes: Oferta i demanda · Preu d'equilibri · Excedent del consumidor i del productor · Eficiència de mercat

Què necessites

  • Targetes de comprador (una per alumne: valor màxim imprés)
  • Targetes de venedor (una per alumne: cost mínim imprés)
  • Pissarra o pantalla per a registrar transaccions per ronda
  • Cronòmetre visible per a l'aula
  • Full de registre de transaccions (un per alumne)

En 1962, l’economista Vernon Smith va posar diversos estudiants universitaris en una aula, els va repartir targetes amb un número secret i els va deixar negociar lliurement. Sense que ningú coordinara res, els preus van convergir a l’equilibri teòric en poques rondes. Eixe experiment li va valdre el Nobel quaranta anys després. Esta dinàmica reproduïx eixe mateix mecanisme a l’institut: la «mà invisible» d’Adam Smith deixa de ser una metàfora i es convertix en una cosa que l’alumnat pot observar —i sentir— en primera persona.

Com funciona

Seqüència de la sessió
  1. Repartiment de targetes (5 min). La mitat de la classe rep targetes de comprador amb el seu valor màxim secret; l’altra mitat, targetes de venedor amb el seu cost mínim secret. Ningú coneix el número de la resta.
  2. Explicació de les regles (5 min). Un comprador només guanya si paga per davall del seu valor; un venedor només guanya si ven per damunt del seu cost. El guany individual és la diferència. Ningú està obligat a tancar tracte.
  3. Rondes de negociació lliure (20 min · 3-4 rondes de 5 min). L’alumnat es mou per l’aula buscant contrapart i negociant preus. Cada tracte tancat s’anota en la pissarra: preu i número de ronda. En acabar cada ronda, tots recuperen les seues targetes originals i repetixen.
  4. Construcció de l’equilibri teòric (10 min). Amb les targetes a la vista, el docent i la classe ordenen els valors (de major a menor → corba de demanda) i els costos (de menor a major → corba d’oferta). Es localitza el preu d’equilibri on ambdues corbes es creuen.
  5. Comparació i debrief (15 min). Es compara el preu mitjà de l’última ronda amb l’equilibri teòric. Es calculen els excedents. Es discutix què hauria passat amb menys rondes, amb informació perfecta o amb un preu imposat.

Guia del professor

Preparació

Imprimix les targetes en cartolina o paper gros — el secret del número és part del joc i un full fi deixa veure el número a contrallum. Baralla i repartix a l’atzar dins de cada grup. Anota en la pissarra una taula senzilla: columnes «Ronda 1», «Ronda 2», «Ronda 3» i files numerades (una per transacció possible). Projecta un cronòmetre de compte arrere de 5 minuts per a cada ronda.

Gestió en l’aula

El moment més crític és l’inici de la primera ronda: hi haurà confusió i soroll. És completament normal i desitjable — eixe «caos» inicial reproduïx la realitat d’un mercat quan s’obri. No intervingues per a coordinar preus; el teu únic paper durant les rondes és registrar en la pissarra cada transacció que et notifiquen els alumnes (o designa dos alumnes registradors). Si algun alumne tanca un tracte «ruïnós» (compra per damunt del seu valor o ven per davall del seu cost), deixa-ho passar i convertix-ho en material per al debrief — els mercats reals també registren errors, i els agents aprenen.

El debrief (el més important)

El valor pedagògic no està en el joc sinó en els cinc minuts de conversa posterior. Estes preguntes guien la discussió:

  • Qui va fixar el preu? Ningú. Com és possible que convergisca sense director d’orquestra?
  • Quins compradors i venedors van quedar fora de l’última ronda? Són exactament els que tenen valors per davall de l’equilibri o costos per damunt. Per què no els convé intercanviar?
  • Com repartim l’excedent total entre compradors i venedors? Dibuixa els triangles sobre la pissarra.
  • Què hauria passat si el govern haguera imposat un preu de 3 €? Usa l’última pregunta per a anticipar la dinàmica de la unitat següent (fallades de mercat i preus màxims/mínims).

Errors comuns

  • Alumnes que tanquen tractes impossibles (compren per damunt del valor o venen per davall del cost). Sol ocórrer en la primera ronda per desconcert. Recorda les regles abans de la segona ronda i pregunta qui «va perdre diners» — és un moment d’aprenentatge.
  • Pocs intercanvis en la primera ronda. L’alumnat és tímid al principi. Ajuda dir: «Si acabes la ronda sense haver tancat almenys un tracte, el teu guany és zero.»
  • Preu que no convergix en 3 rondes. Sol indicar que els alumnes no estan anunciant les seues ofertes en veu alta. Recorda’ls que el mercat funciona quan les ofertes són públiques («Venc a 6!», «Compre a 7!»).

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CD