El càrtel

Diversos productors intenten posar-se d'acord per a apujar el preu… però cada un té la temptació de trair la resta i vendre més barat d'amagat.

Tipus
Joc experimental
Durada
1 sessió
Agrupació
grups de 3-4 productors + mercat
Participants
grups de 3-4
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Comprendre per què els càrtels són inestables: cada membre té un incentiu individual a desviar-se encara que l'acord col·lectiu beneficie tots.
  • Relacionar la lògica del càrtel amb el dilema del presoner i la teoria de jocs bàsica.
  • Argumentar per què la col·lusió reduïx el benestar social i justifica la intervenció reguladora.

Conceptes: Oligopoli · Col·lusió · Incentiu a desviar-se · Càrtel i competència

Què necessites

  • Full de decisions secretes (un per productor per ronda)
  • Matriu de beneficis per al debrief (projectable o imprimible)
  • Sobres per a entregar les decisions segellades cada ronda
  • Pissarra per a registrar resultats ronda a ronda

L’OPEP, Vitamins Inc., els fabricants de xips de RAM als anys noranta — la història econòmica està plena de càrtels que van nàixer sòlids i van acabar esfondrant-se des de dins. Esta dinàmica reproduïx eixe patró a escala d’aula: tres o quatre productors s’asseuen junts, acorden un preu alt i després se’n van a les seues taules a decidir en secret si el complixen o el traïxen. En pocs minuts es viu en primera persona per què la col·lusió és intrínsecament fràgil, encara que tots eixirien guanyant si es mantinguera.

Com funciona

Seqüència de la sessió
  1. Formació de grups i context (5 min). Dividix la classe en grups independents de 3 productors cada un. La resta d’alumnat forma el «mercat» (o s’incorporen als grups com a observadors-àrbitres). Explica: sou tres empreses que fabriquen el mateix producte. El mercat té molts compradors; el preu que cada un fixe determina quants clients capta.
  2. Acord públic del càrtel (5 min). Dins de cada grup, els tres productors es reunixen 3 minuts i pacten en veu alta un preu alt (preu de càrtel recomanat: 10 €). L’acord és visible per a tots els membres del grup, però no és vinculant.
  3. Decisió secreta — Ronda 1 (5 min). Cada productor ompli el seu full de decisió en secret: complix l’acord (preu 10 €) o es desvia (preu 7 €)? Doblega el full i l’entrega a l’àrbitre/professor sense que els seus companys el vegen.
  4. Revelació simultània i càlcul de beneficis (5 min). S’obrin tots els fulls al mateix temps. S’aplica la matriu de beneficis i s’anota el resultat de cada productor en la pissarra.
  5. Rondes 2 i 3 (10 min). Es repetixen els passos 2-4. Ara els productors coneixen les decisions passades dels seus companys. Canvia el comportament? Apareixen represàlies?
  6. Debrief col·lectiu (20 min). Es discutix la lògica de la traïció, la inestabilitat del càrtel i la connexió amb el dilema del presoner. Es comparen els beneficis acumulats dels qui van cooperar sempre, dels qui van trair sempre i dels qui van alternar estratègies.

Guia del professor

Preparació

Prepara un sobre per productor i per ronda — l’alumnat introduïx el seu full de decisió doblegat, el segella i tu els obris tots alhora. Este ritual fa el secret creïble i evita que l’alumnat canvie de decisió en veure que el seu company va dubtar. Projecta o escriu la matriu de beneficis abans de començar la primera ronda — l’alumnat ha de conéixer perfectament les conseqüències de cada combinació de decisions.

Amb grups de 3, la dinàmica és més neta i la traïció més visible. Amb 4 productors els càlculs es compliquen lleugerament però la col·lusió és més difícil i el joc més realista. No uses grups de més de 4: amb molts membres el càrtel es trenca en la primera ronda de forma quasi mecànica i es perd el suspens.

Gestió en l’aula

El moment més tens és l’obertura simultània dels sobres. Deixa eixe silenci: l’alumnat que va trair els seus companys ha d’experimentar la reacció dels altres. No atenues eixe moment — és el nucli emocional del joc. En la ronda 2, els grups que han patit una traïció solen intentar l’acord explícit de nou («et jure que esta vegada complisc»), i alguns complixen i altres no. En la ronda 3 apareixen les estratègies de represàlia: productors que diuen «si tu traïxes, jo també traïsc la pròxima». Estes estratègies connecten directament amb la teoria de jocs repetits que es pot desenvolupar si el nivell del grup ho permet.

El debrief (el més important)

  • Quants grups van mantindre el càrtel les tres rondes? Generalment cap, o molt pocs.
  • Qui va guanyar més diners al final? El que sempre va trair o el que sempre va cooperar? Depén de l’estratègia dels altres — eixe és el punt: el resultat individual depén de les decisions col·lectives.
  • Què haguera passat amb 10 rondes en compte de 3? La reputació i l’amenaça creïble de represàlia poden sostindre la cooperació amb un horitzó temporal llarg. Per què no va funcionar ací?
  • Per què estan prohibits els càrtels? Perquè quan es mantenen, els consumidors paguen preus de monopoli. La Comissió Europea i la CNMC multen amb fins al 10 % de la facturació anual — cita algun cas real (vitamines, camions, bancs).

Errors comuns

  • Els grups discutixen en veu alta en omplir el full secret. Recorda explícitament que la decisió és individual i en silenci. Si cal, posa distància física entre els membres del grup durant els 2 minuts de decisió.
  • Alumnes que no entenen la matriu. Abans de començar, fes un exemple en la pissarra: «Si Marta complix i Luis i Ana traïxen, quant guanya cada un?». Assegura’t que tots ho han calculat correctament.
  • Un grup es posa d’acord a trair tots alhora com a estratègia de grup. És vàlid — i de fet és l’equilibri de Nash. Usa-ho: «Per què tots vau triar trair? Què us diu això sobre l’estabilitat de l’acord inicial?»

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CC