L'assemblea de pressupostos participatius

L'alumnat és la ciutadania d'un municipi que ha de decidir, en assemblea i amb un pressupost real, en quins projectes s'invertix. Propostes, debat i votació.

Tipus
Debat
Durada
1-2 sessions
Agrupació
grups proponents + assemblea
Nivell
ESO · Batxillerat

Objectius

  • Aplicar el concepte d'escassetat a una decisió pressupostària real: triar implica renunciar, i les renúncies tenen cost d'oportunitat.
  • Entendre com funciona la decisió democràtica col·lectiva i per què és difícil satisfer tothom amb un pressupost limitat.
  • Identificar qui es beneficia i qui no amb cada elecció de despesa, i relacionar-ho amb els criteris d'equitat i eficiència.

Conceptes: Sector públic · Pressupost participatiu · Decisió democràtica · Prioritats de despesa

Què necessites

  • Fitxa de proposta de projecte (una per grup) — vore materials al final
  • Papereta de votació (una per alumne/a) — vore materials al final
  • Taulell de projectes (pissarra o pantalla) amb el pressupost total visible
  • Targetes de cost per a cada projecte (preparades pel docent)
  • Cronòmetre

En diversos municipis espanyols i europeus, la ciutadania decidix directament com es gasta una part del pressupost públic a través d’assemblees participatives. En esta activitat, la classe replica eixe procés: grups de ciutadans proposen projectes, els defenen davant de l’assemblea i tots voten amb un pressupost limitat. El que sobra no es guarda: el que falta tampoc apareix del no-res.

Com funciona

Desenvolupament

De la proposta al vot, passant pel debat

  1. Assignació de grups i context (5 min). Dividix la classe en grups de 3-4. El docent presenta l’escenari: són la ciutadania d’un municipi de grandària mitjana. El pressupost participatiu disponible és de 150.000 € (fictici, però la xifra és real en molts municipis). Cada grup ha de proposar un projecte de millora per al municipi.
  2. Preparació de propostes (15-20 min, pot ser tasca prèvia). Cada grup emplena la fitxa de proposta: nom del projecte, cost estimat, beneficiaris, justificació en 3 arguments. El docent pot donar una llista d’opcions d’exemple o deixar llibertat total.
  3. Presentació de propostes en assemblea (3 min per grup). Cada grup presenta el seu projecte davant de la classe. La resta escolta sense interrompre. El docent anota en la pissarra: nom del projecte i cost.
  4. Torn de preguntes (2 min per projecte). Qualsevol membre de l’assemblea pot fer una pregunta al grup proponent. El docent modera.
  5. Debat de prioritats (10 min). Amb tots els projectes visibles i el pressupost total disponible, l’assemblea debat quins projectes finançar. Ningú pot votar a favor del seu propi projecte durant este torn: només argumentar.
  6. Votació (5 min). Cada alumne/a rep una papereta amb un nombre limitat de vots (2 o 3, segons el nombre de projectes). Vota en secret. El docent suma i anuncia els projectes finançats fins a esgotar el pressupost.
  7. Debrief (15 min). Anàlisi guiada de les decisions preses (vore guia del professor).

Guia del professor

Preparació

Fixa el pressupost total abans de la sessió. 150.000 € funciona bé per a grups de 20-25 alumnes perquè permet finançar 3-4 projectes mitjans sense finançar-los tots. L’escassetat ha de ser real: si el pressupost cobrix totes les propostes, es perd el dilema central.

Exemples de projectes que funcionen bé per a l’activitat (amb costos orientatius basats en licitacions públiques reals):

  • Reforma del poliesportiu municipal: 60.000 €
  • Carril bici al nucli urbà (2 km): 45.000 €
  • Beques de menjador per a famílies vulnerables (1 any): 30.000 €
  • Jardí urbà al solar abandonat del centre: 20.000 €
  • Millora de l’enllumenat del barri antic: 35.000 €
  • Tallers de formació per a persones desocupades (1 any): 25.000 €

Pots donar esta llista com a punt de partida i permetre que els grups modifiquen quantitats o proposen projectes propis, però amb la condició de justificar-ne el cost.

Gestió en l’aula

Durant les presentacions, aplica la regla del temps amb rigor: 3 minuts són 3 minuts. Un bon projecte mal presentat en 3 minuts és una lliçó en si mateixa sobre comunicació i síntesi.

Durant el debat de prioritats, modera activament per a evitar que dues o tres veus dominen l’assemblea. Aplica torns de paraula si cal. És útil preguntar específicament a qui no ha parlat.

Abans de la votació, projecta el taulell de projectes amb els seus costos i el pressupost restant. Fes l’aritmètica visible: «si votem A i B, queda X per a la resta. N’hi ha prou per a C?»

El debrief (el més important)

Treballa estes preguntes després d’anunciar els projectes finançats:

  • Quins projectes han quedat fora? Qui són els més perjudicats per eixa decisió?
  • Hauria canviat el resultat si hi haguera hagut més pressupost? O si n’hi haguera hagut menys?
  • Quin criteri ha usat l’assemblea per a votar: eficiència (més beneficiaris), equitat (qui més ho necessita) o un altre?
  • És just que la majoria decidisca? Què passa amb les minories que volien el projecte que no ha eixit?

Errors comuns

  • Posar un pressupost tan gran que permet finançar tots els projectes. Elimina el dilema i fa l’activitat trivial. Assegura’t que queden projectes raonables sense finançar.
  • Deixar que els grups proposen projectes sense cost estimat. Sense números concrets, el debat es torna abstracte i es perd la connexió amb la restricció pressupostària real.
  • Que el debrief es quede només en «va ser divertit». Connecta explícitament amb els conceptes de cost d’oportunitat, sector públic i criteris de despesa pública de la unitat corresponent.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: CCL · CPSAA · CC · CE