Laboratori de teoria de jocs

Un circuit d'estacions amb diversos jocs clàssics —gallina, falcó-colom, batalla dels sexes, centpeus i coordinació—. En cada un, una matriu de pagaments real i un debat sobre la millor estratègia.

Tipus
Joc experimental
Durada
2 sessions
Agrupació
parelles que roten per estacions
Nivell
Batxillerat

Objectius

  • Identificar equilibris de Nash en jocs de forma normal i comprendre per què cap jugador té incentiu a desviar-se unilateralment.
  • Distingir jocs de coordinació pura, jocs de conflicte pur i jocs mixtos, i relacionar cada estructura amb situacions econòmiques reals.
  • Contrastar la predicció teòrica amb la conducta observada en l'aula i reflexionar sobre els límits del model de l'agent racional.

Conceptes: Teoria de jocs · Equilibri de Nash · Estratègies dominants · Coordinació i conflicte

Què necessites

  • 5 fitxes d'estació impreses (una per taula): regles + matriu de pagaments
  • Full de resultats per parella (un full, 5 taules)
  • Targetes de valor privat per a l'estació Coordinació/Schelling
  • Cronòmetre visible o projecció amb compte arrere (5 min per estació)
  • Pissarra o projector per al debrief final

La teoria de jocs estudia com prenen decisions agents que saben que el seu resultat depén del que facen els altres. L’exemple més cèlebre és el dilema del presoner (família «Decisions i béns comuns»), on la lògica individual condueix a un resultat col·lectivament pitjor; el joc de l’ultimàtum (família «Distribució i producció») mostra que les persones rebutgen repartiments «injustos» encara que els isca millor acceptar-los; i els jocs de béns públics demostren com el free-rider erosiona la cooperació. Este laboratori completa eixe mapa explorant cinc estructures clàssiques que no apareixen en eixes altres dinàmiques: la gallina, el falcó-colom, la batalla dels sexes, el centpeus i la coordinació pura amb punt focal de Schelling.

Cinc estacions, cinc matrius, cinc debats. La mateixa parella no repetix la mateixa posició dues vegades: el circuit obliga a pensar des de l’altre costat.

Com funciona

Desenvolupament

Del circuit al debrief

  1. Preparació de l’aula (5 min). Es col·loquen 5 taules separades, cada una amb la fitxa d’estació corresponent boca avall i un temporitzador visible. Les parelles es numeren de l’1 al 5 i se situen en l’estació del seu número.
  2. Lectura de regles (2 min per estació). Cada parella li dona la volta a la fitxa, llig les regles i la matriu de pagaments en silenci. No es comença a jugar fins que el docent dona el senyal.
  3. Joc (3 min per estació). La parella juga 3 rondes del mateix joc, i anota en el full de resultats quina estratègia va triar cada u i quins pagaments va obtindre.
  4. Rotació (1 min). Al senyal, cada parella avança a l’estació següent. El company/a de l’esquerra passa a ser el «Jugador 1» en la nova estació.
  5. Completar les 5 estacions (≈ 30 min en total). En acabar, cada parella té el seu full de resultats complet.
  6. Debrief col·lectiu (20-25 min). Amb tots els fulls a la vista, el docent conduïx la posada en comú seguint les preguntes de la guia del professor.

Guia del professor

Preparació

Imprimix una fitxa per estació i un full de resultats per parella. Si el grup té més de 10 estudiants, duplica les estacions (dos circuits en paral·lel) o permet grups de tres en compte de parelles. Les fitxes són autosuficients: l’alumnat no necessita que li expliques les regles abans de començar, eixa autonomia és intencionada.

Decidix abans de classe si en el debrief projectaràs les matrius o les dibuixaràs en pissarra; el segon sol funcionar millor perquè pots assenyalar les cel·les en temps real.

Gestió en l’aula

Respecta estrictament els temps: 3 minuts de joc és suficient per a tres rondes i genera urgència, que és part del disseny. Si una parella acaba abans, demana’ls que anoten si han canviat d’estratègia entre rondes i per què.

En l’estació del centpeus és habitual que les parelles acaben en menys d’un minut (la inducció cap arrere resol el joc molt ràpid si pensen estratègicament). No passa res: l’interés està en el debrief, no en el temps de joc.

En l’estació de Schelling no hi ha resposta «incorrecta»; l’objectiu és observar si la majoria convergix. Abans del senyal de rotació, demana a les parelles d’eixa estació que no revelen la seua elecció: la sorpresa col·lectiva en el debrief té més impacte.

El debrief (el més important)

Dibuixa en pissarra la matriu del dilema del presoner (que ja coneixen) i pregunta:

  • En quina de les cinc estacions hi havia una estratègia dominant clara? En quines no? (Resposta esperada: en cap hi ha dominància tan nítida com en el dilema; en gallina, falcó-colom i batalla dels sexes hi ha dos equilibris de Nash asimètrics.)
  • Què vau fer en l’estació del centpeus? Algú «va passar» fins al final? Per què la teoria diu que hauries de «prendre» en el primer torn, i per què quasi ningú ho fa?
  • En la coordinació de Schelling, en què heu convergit? Per què eixe número o eixe lloc i no un altre? Què diu això sobre com ens coordinem sense parlar?
  • Penseu en la fixació de preus en un oligopoli: quina estructura de les cinc s’assembla més? I la negociació laboral entre sindicat i empresa?

Errors comuns

  • Parelles que negocien en veu alta abans de triar. Recordeu que en la majoria d’estacions les eleccions són simultànies i secretes; si es comuniquen, el joc perd sentit. Insistiu que escriguen primer i comparen després.
  • Confusió entre equilibri de Nash i resultat òptim. Este és exactament el punt central del debrief: un equilibri de Nash no és «el millor per a tots», és un estat del qual ningú vol moure’s en solitari. El dilema del presoner ja els ha demostrat que poden ser distints.
  • En l’estació de falcó-colom, alguns equips la confonen amb la gallina. Aclariu que la diferència és l’asimetria de pagaments quan els dos trien falcó: el cost d’enfrontar-se és major que el valor del recurs.

Materials repartibles

Competències que es treballen

Clau: STEM · CPSAA · CE · CC