L'experiment de l'ancoratge a l'aula

Plantejament

En 1974 Amos Tversky i Daniel Kahneman van publicar a Science un dels experiments més famosos de la història de la psicologia cognitiva. Van demanar a dos grups de persones que estimaren el percentatge de països africans a l’ONU. Abans de respondre, feien girar una ruleta de números davant de cada participant: a un grup la ruleta es parava (amanyadament) en 10; a l’altre, en 65. Després els demanaven dues coses: que digueren si el percentatge real era major o menor que eixe número, i després que donaren la seua millor estimació.

El resultat va ser espectacular: la mediana de les estimacions del grup amb ancoratge baix va ser 25 %; la del grup amb ancoratge alt, 45 %. Un número obtingut amb una ruleta —que tots sabien que no tenia res a veure amb Àfrica— condicionava la resposta. Així va nàixer el concepte de biaix d’ancoratge.

Esta activitat replica l’experiment a l’aula. Els alumnes no són subjectes vulnerables: són alumnes de Batxillerat que acaben de llegir la unitat sobre biaixos cognitius. La sorpresa és comprovar que el biaix opera igual encara que el coneguen.

Objectius didàctics

• Comprovar empíricament, amb dades generades per la pròpia classe, que el biaix d’ancoratge opera de manera sistemàtica i predictible.
• Distingir entre conéixer un biaix i ser immune a ell (el Sistema 1 actua abans que el Sistema 2 el detecte).
• Connectar l’experiment amb decisions econòmiques reals: negociacions salarials, preus barrats, primeres ofertes immobiliàries, etiquetes de preus «recomanats».
• Practicar la lectura crítica de fonts i experiments clàssics d’economia del comportament.

Passos

1. Preparació prèvia (abans de la classe, 10 min). El docent prepara dues versions del full-qüestionari, idèntiques excepte per l’ancoratge. Versió A (ancoratge baix): «Creus que el nombre d’empreses que hi ha actualment registrades a Espanya és major o menor que 500.000? Dóna la teua millor estimació numèrica.» Versió B (ancoratge alt): la mateixa pregunta amb ancoratge en 6.000.000. (Dada real aproximada en 2024: ~3,4 M d’empreses actives segons el DIRCE de l’INE.) Poden usar-se altres preguntes verificables: longitud del Nil, altura de l’Everest, any de fundació d’una empresa famosa, etc.

2. Repartiment a cegues (5 min). Es divideix físicament la classe en dues meitats sense explicar per què. Es reparteixen els fulls alternant A i B (o per files) sense que vegen el del company. No revelar encara que hi ha dues versions distintes.

3. Resposta individual (5 min). Cada alumne respon primer a la pregunta «major o menor que [ancoratge]?» i després dóna la seua estimació numèrica. Treball individual, en silenci.

4. Recollida i càlcul en directe (10 min). El docent recull les respostes i calcula a la pissarra la mediana (no la mitjana: una mediana és més robusta a valors extrems) de cada grup. S’anoten els dos números, sense desvelar encara la trampa.

5. Revelació i discussió (15 min). Es mostra que ambdós grups responien a la mateixa pregunta amb ancoratges distints. Si el resultat s’assembla al de Tversky-Kahneman —i sol assemblar-se—, la mediana del grup amb ancoratge alt serà clarament major. Es contrasten les dades amb l’experiment original.

6. Debat guiat (10 min). Tres preguntes per obrir discussió: qui creia que estava sent racional en estimar?, en quines decisions reals això té conseqüències econòmiques?, què es podria fer per protegir-se de l’ancoratge?

7. Tancament individual (5 min). Cada alumne escriu en una frase un exemple del món real on l’ancoratge afecta una decisió econòmica (negociar el sou, comprar un cotxe, fixar el lloguer, etc.).

Variants i extensions

• Variant exprés (25 min): fer només els passos 2-5 com a obertura de la sessió sobre biaixos, sense debat posterior.
• Variant doble experiment (90 min): replicar també l’efecte framing amb la pregunta de l’operació mèdica («90 % de supervivència» vs «10 % de mortalitat») i comparar els dos biaixos en la mateixa sessió.
• Connexió amb la Unitat 3 (educació financera): discutir com bancs i plataformes d’inversió usen ancoratges («depòsit tradicional 0,5 % vs el nostre fons 7,2 %») per vendre productes.
• Connexió amb la Unitat 6 (mercats): analitzar com les empreses usen preus de referència («PVP 79 €, el nostre preu 39 €») com a ancoratge sistemàtic.
• Treball d’investigació: parelles d’alumnes trien un altre experiment clàssic de Kahneman-Tversky (problema de Linda, problema dels taxis, problema asiàtic) i el repliquen en una altra classe del centre.

Criteris d’avaluació

Notes per al docent

• Grandària mínima de mostra: funciona raonablement bé a partir de 16-18 alumnes per grup. Amb grups menors l’efecte pot no aparéixer per pur soroll estadístic; convé avisar per endavant que l’experiment pot fallar, i això també és una lliçó de mètode (un sol experiment mai demostra res; els resultats sòlids vénen de la replicació).
• No revelar la trampa fins al pas 5. Si els alumnes sospiten, intentaran corregir la seua resposta i es contamina l’experiment.
• Si el resultat falla: discutir per què. Ancoratge massa extrem? Pregunta massa coneguda per ells? Mostra massa xicoteta? És una excel·lent ocasió per parlar de disseny experimental en ciències socials.
• Convé calcular la mediana, no la mitjana. Les respostes humanes a preguntes d’estimació numèrica contenen outliers extrems (algú escriurà «mil milions»). La mediana és més informativa.