Plantejament
El model de l’agent perfectament racional diu una cosa molt clara sobre este joc: si t’oferixen un punt de vint, l’hauries d’acceptar, perquè un punt és millor que zero. I qui repartix, sabent-ho, hauria d’oferir exactament un i quedar-se’n dènou.
Això és el que prediu el model. Ara el jugareu de veres i apuntareu el que passa.
El joc de l’ultimàtum el van dissenyar Güth, Schmittberger i Schwarze el 1982 i des de llavors s’ha repetit en desenes de països. El resultat es repetix amb una tossuderia notable: les ofertes es concentren al voltant de la meitat, i les ofertes molt baixes es rebutgen, encara que rebutjar signifique quedar-se sense res. La vostra classe produirà la seua pròpia versió d’eixa dada.
Com es juga
En cada parella hi ha dos papers:
- Qui repartix disposa de 20 punts i fa una oferta: quants punts dona i quants es queda.
- Qui respon veu l’oferta i només pot fer dues coses: acceptar (cada un s’emporta el pactat) o rebutjar (els dos es queden amb zero).
No es negocia, no es parla i no hi ha segona oferta. Per això es diu ultimàtum.
Objectius didàctics
- Contrastar la predicció d’un model teòric amb dades generades per la mateixa classe.
- Reconéixer que les preferències reals inclouen equitat i reciprocitat, no només el resultat material.
- Construir i interpretar una distribució senzilla d’ofertes i de taxes de rebuig.
- Explicar per què un model pot ser útil encara que les seues prediccions no es complisquen al peu de la lletra.
Passos (sessió de 45 min)
- Regles, sense teoria (5 min). S’explica només la mecànica. No es menciona encara què prediu el model: contar-ho abans contamina l’experiment.
- Ronda 1, anònima (8 min). Cada parella juga una ronda. Qui repartix escriu la seua oferta a la papereta, la doblega i la passa. Qui respon escriu ACCEPTE o REBUTGE. Les paperetes es recullen sense noms.
- Ronda 2, amb els papers canviats (8 min). S’intercanvien els rols dins de la parella i es repetix.
- Ronda 3, amb cara (7 min). Mateixa mecànica, però ara les parelles s’asseuen enfront i l’oferta es diu en veu alta. Es recullen igual.
- Agregació (10 min). Es bolca tot a la pissarra: histograma d’ofertes (0-2, 3-5, 6-8, 9-10, més de 10) i taxa de rebuig per tram. Se separen les rondes anònimes de la ronda amb cara.
- Revelació i discussió (7 min). Ara sí: es conta què prediu el model de l’agent perfectament racional i es compara amb el que ha fet la classe.
Fitxa de recollida (pissarra)
Rondes 1 i 2 (anònimes) Ronda 3 (cara a cara)
Oferta nre. ofertes nre. rebuigs nre. ofertes nre. rebuigs
0-2 punts ______ ______ ______ ______
3-5 punts ______ ______ ______ ______
6-8 punts ______ ______ ______ ______
9-10 punts ______ ______ ______ ______
més de 10 ______ ______ ______ ______
Oferta mitjana de la classe: ______ Oferta més freqüent: ______
Taxa de rebuig global: ______ %
Preguntes d’anàlisi
- Quina va ser l’oferta més freqüent de la vostra classe? S’assembla al punt que prediu el model de l’agent perfectament racional?
- Qui va rebutjar una oferta baixa es va quedar sense res podent emportar-se’n alguna cosa. Des del punt de vista del resultat material, va perdre. Què va guanyar?
- Compareu la ronda anònima amb la ronda cara a cara. Va canviar res? Què diu això sobre el pes de ser observat?
- Si el repartiment fora de 200 € en compte de 20 punts, creeu que les ofertes i els rebuigs serien els mateixos? Argumenteu-ho.
- Un model que falla en predir això, és un mal model? Per a quines preguntes continua servint?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Participació | Juga les tres rondes respectant les regles i el silenci de les dues primeres | 20 % |
| Lectura de dades | Interpreta correctament l’histograma i la taxa de rebuig de la seua classe | 30 % |
| Argumentació | Explica el desajust entre model i conducta amb vocabulari de la unitat | 35 % |
| Comunicació | Respostes escrites clares i recolzades en les dades de la pissarra | 15 % |
Variants i extensions
- Amb suport: jugar només les dues rondes anònimes i treballar únicament l’oferta mitjana.
- Joc del dictador: repetir amb una regla nova —qui respon no pot rebutjar— i comparar les ofertes. La diferència entre els dos jocs separa la por al càstig de la preferència genuïna per repartir.
- Per a qui va sobrat: buscar els resultats publicats del joc en altres països i comparar-los amb els de la classe. Les diferències culturals són grans i estan ben documentades.
- Connexió amb la Unitat 6: guardeu la dada de la taxa de rebuig. Quan estudieu els béns públics i el problema del gorrer, esta disposició a castigar qui se’n passa torna a aparéixer.