Plantejament
La unitat explica que una externalitat negativa fa que el mercat produïsca de més, i que un impost pot corregir-ho. Dit així sona a consigna. Este exercici obliga a posar-li números: quant de més, quant impost exactament, i quant benestar es perd mentres no es corregix.
La part que més costa, i per això va al final, és distingir la recaptació de l’impost del pes mort. Són dues xifres molt distintes: una canvia de butxaca, l’altra desapareix. Confondre-les és l’error habitual en les respostes d’este bloc.
Dades de partida
Un mercat local de ciment, en tones i euros per tona:
- Demanda: P = 100 − 0,5Q
- Cost privat marginal de l’empresa: CPMg = 20 + 0,5Q
- Dany ambiental per tona produïda, valorat per un estudi independent: 20 €, constant i independent de la quantitat.
El dany el suporten els veïns de la fàbrica en forma de partícules en suspensió i soroll. L’empresa no el paga.
Objectius didàctics
- Calcular l’equilibri de mercat i l’òptim social a partir de funcions lineals, i vore’ls com dues quantitats distintes.
- Construir la corba de cost social marginal a partir de la privada i l’externalitat.
- Determinar l’impost pigovià que iguala cost privat i cost social, i explicar per què és exactament igual al dany.
- Calcular el pes mort i distingir-lo de la recaptació de l’impost.
- Classificar béns segons rivalitat i exclusió, connectant la matriu amb el problema del polissó.
Preguntes de l’exercici
- Troba la quantitat i el preu d’equilibri que produïx este mercat sense cap intervenció.
- Escriu la funció de cost social marginal i explica en una frase quina relació gràfica té amb la privada.
- Troba la quantitat i el preu socialment eficients.
- En quantes tones sobreproduïx el mercat? Explica per què eixes tones concretes no haurien de produir-se.
- De quant ha de ser l’impost per tona perquè el mercat arribe tot sol a la quantitat eficient? Per què coincidix amb el dany?
- Calcula el pes mort que genera l’externalitat sense corregir. Dibuixa el triangle damunt del gràfic.
- Calcula la recaptació de l’impost i explica, en dues línies, per què no és el mateix que el pes mort.
- Classifica estos quatre béns en la matriu rivalitat × exclusió i digues quin patix el problema del polissó i quin la tragèdia dels comuns: la llum d’un fanal, un banc de pesca en aigües internacionals, una subscripció a Netflix, un entrepà.
Passos
- Gràfic de partida (8 min). Abans de calcular res, cada parella dibuixa la demanda i el cost privat marginal i marca a ull l’equilibri. Servix per a tindre amb què contrastar els números.
- Equilibri privat (7 min). Preguntes 1 i 2.
- Òptim social (10 min). Preguntes 3 i 4. Afegir la tercera corba al gràfic.
- L’impost (8 min). Pregunta 5. Convé preguntar en veu alta què passaria amb un impost de 30 €: es corregix de més i apareix un pes mort per l’altra banda.
- Pes mort i recaptació (12 min). Preguntes 6 i 7, la part més exigent. Ombrejar el triangle al gràfic ajuda més que la fórmula.
- La matriu (5 min). Pregunta 8, en gran grup i de viva veu.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Equilibri i òptim | Resol els dos sistemes i els situa al gràfic | 25 % |
| Cost social i impost | Construïx el CSMg i justifica l’import de l’impost | 25 % |
| Pes mort | El calcula bé i el distingix de la recaptació | 30 % |
| Rivalitat i exclusió | Classifica els quatre béns i nomena els dos problemes | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (25 min): resoldre les preguntes 1 a 5 i deixar el pes mort per a la sessió següent.
- Variant amb externalitat positiva: repetir el plantejament amb una vacuna el benefici social de la qual supera el privat en 20 €. El mercat ara produïx de menys i el que corregix és una subvenció. És la millor manera de comprovar si s’ha entés el mecanisme o només memoritzat el cas.
- Extensió crítica (15 min). L’exercici dona per bo que el dany «val» 20 €. Discutir d’on ix eixa xifra a la pràctica, qui la calcula i què passa si es calcula malament. Enllaça amb el debat de la unitat sobre impost al carboni enfront de drets d’emissió.
- Connexió amb el cas Volkswagen de la mateixa unitat: allí l’empresa no va deixar de pagar el dany per una fallada de disseny del mercat, sinó falsejant el mesurament. Discutir si això és la mateixa classe de fallada.