Activitat · Unitat 8 Cas

Espanya 2020: shock de demanda, d'oferta o ambdós? Anatomia del −10,8 % del PIB

Diagnosticar amb el model AD-AS el shock COVID sobre l'economia espanyola, contrastar la resposta de política econòmica amb la del 2008 i argumentar quin tipus de shock es va viure.

Durada
60 min · 1 sessió
Agrupament
grups xicotets (3-4)
Materials
  • Fitxa resum amb dades macro d'Espanya 2019-2024 (PIB, IPC, atur, tipus BCE, deute públic)
  • Gràfic AD-AS en blanc perquè cada grup dibuixe els desplaçaments
  • Accés a internet per consultar sèries de l'INE (Comptabilitat Nacional Trimestral) i d'Eurostat
  • Pissarra dividida en dues columnes: shock de demanda / shock d'oferta
Connexió amb el llibre
Unitat 8: Macroeconomia II: model AD-AS i cicles econòmics

Plantejament

En el primer semestre de 2020 l’economia espanyola va viure la caiguda més brusca de la seua història en temps de pau: −10,8 % del PIB real en un sol any, quasi tres vegades la contracció de 2009 (−3,8 %) i molt per damunt de la mitjana de l’Eurozona (−6,2 %). Però el shock no encaixa amb netedat en cap dels quatre casos canònics que ensenya el model AD-AS: va haver-hi confinament que va parar el consum i el turisme (caiguda de C, de G en part i, sobretot, de X), però també paralització de fàbriques, ruptura de cadenes de subministrament globals i restriccions de mobilitat que impedien produir fins i tot béns per als quals hi havia demanda.

Va ser 2020 un shock negatiu de demanda, un shock negatiu d’oferta o ambdós alhora? La resposta no és trivial, i l’elecció que facen els alumnes condiciona quina política econòmica hauria tocat: si va ser de demanda, expansió fiscal i monetària; si va ser d’oferta, política de rendes i reobertura selectiva; si va ser ambdós, una combinació calibrada de les dues. La resposta també explica per què l’eixida va ser tan distinta de la doble recessió 2008-2014.

Objectius didàctics

  • Aplicar el model AD-AS a un episodi macroeconòmic real i recent, distingint desplaçaments d’AD i de SRAS sobre el pla P-Y.
  • Argumentar amb dades —no amb intuïcions— quin tipus de shock representa el COVID i per què s’aparta del manual.
  • Comparar la resposta de política econòmica del bienni 2020-2021 (fons NGEU, ERTOs, tipus BCE a zero) amb la resposta del bienni 2008-2012 (austeritat, rescat bancari, prima de risc) i identificar el canvi de doctrina.
  • Distingir entre shock simètric (afecta totes les economies alhora) i shock idiosincràtic, i discutir per què el disseny europeu de resposta va ser distint del de 2008.

Passos

  1. Lectura individual (10 min). Cada alumne llig la fitxa amb les dades de 2019, 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024: PIB real, IPC interanual mitjà, taxa d’atur, tipus BCE, deute públic / PIB. Marca amb un color els anys de recessió i amb un altre els de recuperació.
  2. Diagnòstic gràfic en grup (20 min). En grups de 3-4, sobre el gràfic AD-AS en blanc dibuixen tres escenaris alternatius del shock 2020 i discutixen quin encaixa millor amb les dades: (a) només desplaçament d’AD a l’esquerra, (b) només desplaçament de SRAS a l’esquerra, (c) ambdós desplaçaments simultanis. Per a cada escenari prediuen què hauria d’haver passat amb P i amb Y, i comparen amb les dades reals (IPC −0,3 % en 2020, PIB −10,8 %).
  3. Defensa argumentada (15 min). Cada grup presenta el seu diagnòstic davant de la classe amb una dada concreta per cada component del shock: caiguda de C (consum de llars −12,4 %), caiguda d’I (formació bruta de capital fix −9,7 %), caiguda de X (exportacions de serveis turístics −62 %), interrupció de cadenes globals (exemple del sector de l’automòbil). El professor introduïx la idea que la caiguda de l’IPC en 2020 és una pista clau: si haguera sigut shock dominant d’oferta, els preus haurien pujat (estanflació), no baixat.
  4. Comparació 2008 vs 2020 (10 min). A la pissarra dividida en dues columnes, els grups contrasten la resposta de política econòmica dels dos episodis: en 2008-2012 es va aplicar austeritat fiscal i pujades d’impostos, en 2020-2021 ERTOs massius, avals ICO, fons NGEU i manteniment de l’ocupació formal. Discutixen per què l’eixida va ser més ràpida en 2020-2023 (PIB pre-COVID recuperat en 2023Q2, nou anys abans que en el cicle anterior).
  5. Tancament individual (5 min). Cada alumne respon per escrit a una pregunta: si hagueres de classificar el shock COVID en una sola paraula entre “demanda”, “oferta” o “ambdós”, què tries i per què? Cita almenys una dada del cas per justificar la teua elecció (1 paràgraf).

Criteris d’avaluació

CriteriDescripcióPes
Maneig gràfic del model AD-ASDibuixa correctament els desplaçaments d’AD i SRAS i prediu P i Y30 %
Argumentació amb dadesCita sèries macro concretes (INE, Eurostat) per sostindre el diagnòstic30 %
Comparació 2008 vs 2020Identifica el canvi de doctrina europea i les seues conseqüències20 %
Reflexió final escritaPosició personal amb una dada del cas, no opinió genèrica20 %

Variants i extensions

  • Variant curta (30 min): treballar només el diagnòstic gràfic (passos 1 i 2) sense la comparació 2008 vs 2020.
  • Variant llarga (90 min): afegir un tercer episodi —l’estanflació 2022 després de la invasió d’Ucraïna— i construir una línia temporal dels tres shocks consecutius (2008 financer, 2020 COVID, 2022 energètic), identificant quin és de demanda, quin és híbrid i quin és d’oferta.
  • Variant alternativa (exercici quantitatiu, 45 min): substituir el cas pel càlcul de l’índex de Gini d’una economia amb 5 grups de renda. Cada grup rep una taula amb rendes anuals distintes (per exemple 8.000 €, 18.000 €, 28.000 €, 45.000 €, 95.000 €), calcula els percentatges acumulats de població i renda, dibuixa la corba de Lorenz sobre paper mil·limetrat i estima el Gini pel mètode del trapezi. Compara amb els valors de referència internacionals (Suècia 0,28, Espanya 0,33, Estats Units 0,41) i discutix en quin tram del rànquing cauria eixa economia fictícia.
  • Connexió amb la Unitat 9 (política econòmica): continuar el cas analitzant quin paper van jugar el BCE (tipus a 0 %, PEPP d’1,85 bilions d’euros) i la Comissió Europea (fons Next Generation, suspensió del Pacte d’Estabilitat) i per què la resposta va ser contracíclica i solidària, al contrari que en 2010-2012.
  • Connexió amb Història Econòmica: comparar el shock COVID amb la grip espanyola de 1918-1920, identificant paral·lelismes (tancament de l’economia, caiguda de la demanda agregada) i diferències (capacitat de resposta de política econòmica, pes de l’Estat).