Plantejament
En el primer semestre de 2020 l’economia espanyola va viure la caiguda més brusca de la seua història en temps de pau: −10,8 % del PIB real en un sol any, quasi tres vegades la contracció de 2009 (−3,8 %) i molt per damunt de la mitjana de l’Eurozona (−6,2 %). Però el shock no encaixa amb netedat en cap dels quatre casos canònics que ensenya el model AD-AS: va haver-hi confinament que va parar el consum i el turisme (caiguda de C, de G en part i, sobretot, de X), però també paralització de fàbriques, ruptura de cadenes de subministrament globals i restriccions de mobilitat que impedien produir fins i tot béns per als quals hi havia demanda.
Va ser 2020 un shock negatiu de demanda, un shock negatiu d’oferta o ambdós alhora? La resposta no és trivial, i l’elecció que facen els alumnes condiciona quina política econòmica hauria tocat: si va ser de demanda, expansió fiscal i monetària; si va ser d’oferta, política de rendes i reobertura selectiva; si va ser ambdós, una combinació calibrada de les dues. La resposta també explica per què l’eixida va ser tan distinta de la doble recessió 2008-2014.
Objectius didàctics
- Aplicar el model AD-AS a un episodi macroeconòmic real i recent, distingint desplaçaments d’AD i de SRAS sobre el pla P-Y.
- Argumentar amb dades —no amb intuïcions— quin tipus de shock representa el COVID i per què s’aparta del manual.
- Comparar la resposta de política econòmica del bienni 2020-2021 (fons NGEU, ERTOs, tipus BCE a zero) amb la resposta del bienni 2008-2012 (austeritat, rescat bancari, prima de risc) i identificar el canvi de doctrina.
- Distingir entre shock simètric (afecta totes les economies alhora) i shock idiosincràtic, i discutir per què el disseny europeu de resposta va ser distint del de 2008.
Passos
- Lectura individual (10 min). Cada alumne llig la fitxa amb les dades de 2019, 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024: PIB real, IPC interanual mitjà, taxa d’atur, tipus BCE, deute públic / PIB. Marca amb un color els anys de recessió i amb un altre els de recuperació.
- Diagnòstic gràfic en grup (20 min). En grups de 3-4, sobre el gràfic AD-AS en blanc dibuixen tres escenaris alternatius del shock 2020 i discutixen quin encaixa millor amb les dades: (a) només desplaçament d’AD a l’esquerra, (b) només desplaçament de SRAS a l’esquerra, (c) ambdós desplaçaments simultanis. Per a cada escenari prediuen què hauria d’haver passat amb P i amb Y, i comparen amb les dades reals (IPC −0,3 % en 2020, PIB −10,8 %).
- Defensa argumentada (15 min). Cada grup presenta el seu diagnòstic davant de la classe amb una dada concreta per cada component del shock: caiguda de C (consum de llars −12,4 %), caiguda d’I (formació bruta de capital fix −9,7 %), caiguda de X (exportacions de serveis turístics −62 %), interrupció de cadenes globals (exemple del sector de l’automòbil). El professor introduïx la idea que la caiguda de l’IPC en 2020 és una pista clau: si haguera sigut shock dominant d’oferta, els preus haurien pujat (estanflació), no baixat.
- Comparació 2008 vs 2020 (10 min). A la pissarra dividida en dues columnes, els grups contrasten la resposta de política econòmica dels dos episodis: en 2008-2012 es va aplicar austeritat fiscal i pujades d’impostos, en 2020-2021 ERTOs massius, avals ICO, fons NGEU i manteniment de l’ocupació formal. Discutixen per què l’eixida va ser més ràpida en 2020-2023 (PIB pre-COVID recuperat en 2023Q2, nou anys abans que en el cicle anterior).
- Tancament individual (5 min). Cada alumne respon per escrit a una pregunta: si hagueres de classificar el shock COVID en una sola paraula entre “demanda”, “oferta” o “ambdós”, què tries i per què? Cita almenys una dada del cas per justificar la teua elecció (1 paràgraf).
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Maneig gràfic del model AD-AS | Dibuixa correctament els desplaçaments d’AD i SRAS i prediu P i Y | 30 % |
| Argumentació amb dades | Cita sèries macro concretes (INE, Eurostat) per sostindre el diagnòstic | 30 % |
| Comparació 2008 vs 2020 | Identifica el canvi de doctrina europea i les seues conseqüències | 20 % |
| Reflexió final escrita | Posició personal amb una dada del cas, no opinió genèrica | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): treballar només el diagnòstic gràfic (passos 1 i 2) sense la comparació 2008 vs 2020.
- Variant llarga (90 min): afegir un tercer episodi —l’estanflació 2022 després de la invasió d’Ucraïna— i construir una línia temporal dels tres shocks consecutius (2008 financer, 2020 COVID, 2022 energètic), identificant quin és de demanda, quin és híbrid i quin és d’oferta.
- Variant alternativa (exercici quantitatiu, 45 min): substituir el cas pel càlcul de l’índex de Gini d’una economia amb 5 grups de renda. Cada grup rep una taula amb rendes anuals distintes (per exemple 8.000 €, 18.000 €, 28.000 €, 45.000 €, 95.000 €), calcula els percentatges acumulats de població i renda, dibuixa la corba de Lorenz sobre paper mil·limetrat i estima el Gini pel mètode del trapezi. Compara amb els valors de referència internacionals (Suècia 0,28, Espanya 0,33, Estats Units 0,41) i discutix en quin tram del rànquing cauria eixa economia fictícia.
- Connexió amb la Unitat 9 (política econòmica): continuar el cas analitzant quin paper van jugar el BCE (tipus a 0 %, PEPP d’1,85 bilions d’euros) i la Comissió Europea (fons Next Generation, suspensió del Pacte d’Estabilitat) i per què la resposta va ser contracíclica i solidària, al contrari que en 2010-2012.
- Connexió amb Història Econòmica: comparar el shock COVID amb la grip espanyola de 1918-1920, identificant paral·lelismes (tancament de l’economia, caiguda de la demanda agregada) i diferències (capacitat de resposta de política econòmica, pes de l’Estat).