Plantejament
Una sèrie de creixement del PIB és la radiografia d’un país. En trenta-quatre anys hi caben tres recessions espanyoles, i cada una té una silueta tan característica que es reconeixen a simple vista una vegada saps mirar-les.
Hui dibuixareu eixa línia i fareu amb ella el que fa un analista: datar els episodis, mesurar-ne la profunditat i la duració, i després preguntar-vos per què no s’assemblen entre si.
La sèrie
Creixement anual del PIB real d’Espanya, en %:
| Any | % | Any | % | Any | % |
|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 3,8 | 2002 | 2,9 | 2014 | 1,4 |
| 1991 | 2,5 | 2003 | 3,2 | 2015 | 3,8 |
| 1992 | 0,9 | 2004 | 3,2 | 2016 | 3,0 |
| 1993 | −1,0 | 2005 | 3,7 | 2017 | 3,0 |
| 1994 | 2,4 | 2006 | 4,2 | 2018 | 2,3 |
| 1995 | 2,8 | 2007 | 3,6 | 2019 | 2,0 |
| 1996 | 2,7 | 2008 | 0,9 | 2020 | −11,2 |
| 1997 | 3,7 | 2009 | −3,8 | 2021 | 6,4 |
| 1998 | 4,3 | 2010 | 0,2 | 2022 | 5,8 |
| 1999 | 4,5 | 2011 | −0,8 | 2023 | 2,7 |
| 2000 | 5,3 | 2012 | −3,0 | ||
| 2001 | 4,0 | 2013 | −1,4 |
Sèrie elaborada per a esta fitxa a partir de la Comptabilitat Nacional d’Espanya (INE), arredonida a una dècima. Les dades vigents, subjectes a revisió, estan a ine.es.
Objectius didàctics
- Representar una sèrie temporal llarga i llegir-hi l’alternança de fases del cicle.
- Datar recessions aplicant un criteri explícit i defendre’l.
- Comparar episodis per profunditat i per duració, i vore que no ordenen igual.
- Distingir una taxa de variació d’un nivell, amb l’error clàssic de percentatges sobre bases distintes.
Passos (sessió de 55 min)
- Gràfic (15 min). Dibuixeu la sèrie amb l’eix X en anys i l’eix Y en % de creixement. Traceu una línia horitzontal al 0: és la frontera que separa les dues fases del cicle.
- Datar (10 min). Ombregeu en roig els anys amb creixement negatiu. Escriviu quants episodis distints identifiqueu i amb quin criteri els separeu.
- Mesurar (10 min). Per a cada episodi, anoteu: any d’inici, any de fi, any del mínim, valor del mínim i nombre d’anys en negatiu.
- La forma (10 min). Descriviu la silueta de cada recessió amb una lletra: V, U, W o L. Justifiqueu-la mirant el gràfic, no de memòria.
- Nivells, no taxes (10 min). Preneu 2019 = 100 i calculeu el nivell del PIB el 2020, 2021 i 2022 encadenant les taxes. En quin any es recupera el nivell de 2019?
Preguntes d’anàlisi
- Quina és la recessió més profunda? I la més llarga? Per què no és la mateixa, i quina creeu que va deixar més empremta en la vida de la gent?
- L’any 2010 apareix en positiu entre dos anys negatius. Comptaríeu 2008-2013 com una recessió o com dues? El vostre criteri ha de ser explícit.
- Compareu la forma de 2020 amb la de 2008-2013. Quina diferència en la naturalesa del xoc explica eixes dues siluetes?
- Caure un 11,2 % i créixer l’any següent un 6,4 %, deixa el país on estava? Demostreu-ho amb el càlcul del pas 5.
- Els anys 1997-2007 són deu anys seguits de creixement fort. Es pot saber, mirant només esta gràfica, que hi havia una bambolla darrere? Quina altra dada demanaríeu?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Representació | Sèrie completa, eixos retolats i línia del 0 traçada | 25 % |
| Datació | Identifica els episodis amb un criteri explícit i coherent | 25 % |
| Comparació | Mesura profunditat i duració i distingix les dues dimensions | 25 % |
| Nivells enfront de taxes | Encadena correctament i respon quan es recupera el nivell | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: treballar només el tram 2005-2023 i dos episodis.
- Per a qui va sobrat: superposar la sèrie de la taxa d’atur (EPA) i comprovar el retard amb què l’ocupació seguix el PIB, tant en caure com en recuperar-se. L’asimetria és molt visible.
- Comparació europea: afegir Alemanya o Itàlia des d’Eurostat i discutir per què la crisi de 2008 va ser molt més llarga ací.
- Connexió amb la Unitat 9: la recessió més profunda no és la que més atur va deixar. Guardeu esta pregunta per al mercat de treball, on té la seua resposta.